DELALMA Delalma | Data de sortida: 13 Gener 2023 | Segell: Maldito Records

Estem davant un dels discos més esperats de 2023 la sortida del qual, per sort, no s’ha fet gaire de pregar.

Fa a penes quatre mesos Manuel Seoane, guitarrista de Mägo De Oz, ens presentava aquesta banda anomenada Delalma i ja ens avançava que no seria qüestió d’un parell de temes, sinó d’un disc de llarga durada. No estaria pas sol: l’acompanyen en aquesta formació; Dave Lande (Celtian) a la bateria, Jesús Cámara (Death & Legacy) al baix, Manuel Ramil (Adventus, ex Mägo De Oz) als teclats i una de les majors sorpreses (degut a la qual aquest grup especialment desperta tanta expectació) el retorn, després de deu anys d’absència, d’una de les veus més representatives del panorama del Heavy Rock a Espanya, la tornada a primera línia de batalla de qui fou integrant d’Avalanch, el cantant Ramón Lage.

Aquests Delalma ens presenten el seu primer treball, una obra conceptual que recull la història d’un personatge fictici anomenat Lázaro, el qual, a cada tema, relata la seva història de lluita mental i física contra el seu propi ésser. Una història que et permet viure-la en primera persona i sentir-te identificat amb el propi personatge.

Ens endinsem en el primer treball de Delalma:

Primerament parlem de la portada. Sota un fons nocturn es troba un edifici envoltat per corbs amb ulls en un to verd, com si fossin llums, donant a interpretació del que ens podem trobar dins la història que relata aquest àlbum. De com la foscor envaeix els pensaments i sentiments del personatge d’aquest treball.

El disc es mou en lletres que parlen d’una ment turmentada pel seu propi ésser, lletres que juguen en tons melancòlics, amb l’ambigüitat, amb la ira, la bogeria i amb la ràbia, tot el que comporta la lluita interna del propi personatge.

Endinsem-nos a les cançons. En elles ens trobem peces amb una durada considerable en la major part dels casos, només quatre dels dotze temes baixen dels 5 minuts de durada. Això no suposa cap problema per als temps que corren i denota que han volgut expressar el que volien sense tenir el jou del temps ni escurçar res.

El disc de Delalma té una primera presentació amb “Acto de Fe” que comença amb un piano amb efectes i, per l’estructura del tema, recorda molt als Avalanch de l’època del gran Ramón Lage. És inevitable la comparativa, però és un dels temes que més ens porta aquells temps. El que més m’ha agradat és la part final, quan Ramón en veu en off comença a cridar, ficant-se en el propi personatge interpretant-lo directament. Bona carta de presentació d’aquest treball.

“Renegar de Ti”. A l’inici, quan s’hi uneix el teclat, té un toc electrònic que li dona un tint especial. Aquí es nota molt el treball de Seoane a les guitarres i el joc que fa juntament amb les veus. Potser és el tema més cru del disc i que segur que serà un dels que interpretaran en directe.

“Mañana Vuelve A Oscurecer”. Un dels avançaments que ens van presentar i el tema més curt del disc, una mica més de 4 minuts. L’arpa i la pegada és el que denomina més clarament a aquest tall.

El següent que sona és “Ritual” un dels pocs temes enganxifosos que té l’àlbum i que sens dubte serà un clar candidat per a ser interpretat en directe. Un tema a mig temps on notem clarament la composició de Seoane.

“Y aún siento estar allí” és el següent, un altre tema que es mou al mig temps, amb la melodia de guitarra acompanyada a la veu. Es nota també el treball i arranjaments de Ramil i el seu teclat.

“Pido A Dios” és un tema preludi, amb una melodia al piano. Dóna pas a “La Última Noche”, on podríem parlar de la balada del disc, i que es mou també al mig temps. Amb la veu sublim de Lage, sobretot la part final del tall és un moment àlgid.

La següent “Luz Ni Tiempo” el tema més llarg del disc amb poc més de 10 minuts. Si em demanen per un símil, em recorda molt a la cançó “Niño” d’Avalanch, tant en melodies com estructura. Inclús també conté veu en off a meitat del tema, m’agrada molt la veu de Ramón amb la melodia acompanyada per Seoane com a protagonista, per a després aparèixer en un petit solo, seguit d’una melodia que obre per a una altra veu en off d’un nen. Segons ells mateixos aquesta veu és la del fill de Manuel Ramil. Un tema amb molts arranjaments que serà una delícia escoltar en directe.

“Y Ahora Qué” és el següent tema, un altre que es mou a mig temps. Potser la història del propi personatge de l’obra porta els talls per aquesta camí, de nou amb un Ramón Lage sublim posant-li sentiment a la seva interpretació.

És el moment per a l’últim avançament que ens van mostrar pocs dies abans de la sortida de l’àlbum. “El Mirlo” suposo que és el que defineix l’estil de Delalma, un tema que es convertirà en el sant i senya de la banda sens dubte, serà un dels temes estrella en els directes, simplement Delalma. Cal esmentar que la lletra d’aquest tema és simplement màgica.

“Cárcel de cristal”, primer avançament de la banda, és el següent. Una demostració de poder i interpretació, impecables. Gràcies a aquest tema, la banda va poder mostrar-se al món. Una cançó directa.

I finalment “Quédate”. Un tema que comença amb la melodia del teclat acompanyat per la veu de Ramón, del qual de nou la seva interpretació és impecable. Un tema molt íntim que tanca aquest primer treball de Delalma.

La trajectòria de Delalma es troba en el seu primer disc, de moment. Presentat en una edició de luxe i editat per la companyia Maldito Records, també van realitzar una altra edició del disc que es va esgotar pocs dies abans de la sortida oficial de l’àlbum. Aquesta edició anava acompanyada d’una caixa i dos llibrets extres, a part del propi llibret de cançons. En aquests llibrets, ens trobem passatges i històries de cadascuna de les cançons i a més ens relata la història del propi personatge que es descriu en aquest àlbum, la seva història i la seva lluita interna.

El futur de Delalma és prometedor. Ja han anunciat que tenen dates tancades per a realitzar una gira extensa per Espanya, deixant la porta oberta a presentar la banda i el seu primer treball a l’altre costat de l’oceà.

El que està per veure és com defensaran aquest àlbum en directe, ja que és un disc dels que jo denomino de “diverses escoltes”, perquè no són temes que entrin a la primera i no té excessivament temes que s’enganxin. Suposo que són cançons que seran difícils d’interpretar en directe, un al·licient més per a veure a la banda en tota la seva esplendor.

El que és clar és que amb aquest discasso i la formació que tenen, sobra qualsevol excusa per no voler veure’ls en directe i l’expectació és altíssima per veure a Delalma.

Pots llegir aquesta ressenya en castellà a The Sentinel.

Aquí tens totes les ressenyes d’El Rock-Òdrom.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram, YouTube i Twitter!