DOBLE ESFERA: La Nueva Era Del Rock | Sortida: 16 de gener del 2025 | Segell: Maldito Records

Aquí totes les ressenyes d’El Rock-Òdrom

Què passarà quan la darrera de les grans bandes del heavy rock nacional abaixi la persiana? Hi haurà un relleu generacional entre les milícies adamantines que actualment guarden les espatlles a les mítiques formacions, mentre creixen a la seva ombra i esperen el moment per emergir de la rereguarda? N’hi haurà de prou atrevides i valentes per acceptar el testimoni i amb suficient talla com per succeir, preservar i donar continuïtat al llegat que se’ls lliura? Interessants preguntes que sempre donen lloc a encesos debats i a les quals els murcians Doble Esfera estan disposats a desafiar amb una declaració d’intencions personificada en el seu recent treball, inequívocament titulat “La nueva era del rock”, un cant que reivindica la reverència davant les llegendes del gènere sense que aquest exercici de nostàlgia entorpeixi l’avenç de joves grups cap a un nou període de regnat.

Doble Esfera no és una formació que acabi d’aterrar a l’escena: l’inici de la seva trajectòria es remunta a l’any 2010 quan el vocalista Eladio Ruipérez i el guitarrista Antonio Elzaurdia van posar-hi la primera pedra a la ciutat de Múrcia. Des de llavors, el seu primogènit llarga durada ”Mi universo” (2012), els minielapés “El baile de los necios” (2015) i “Rock duro del siglo XXI” (2016), i posteriorment l’àlbum “Futuro” (2020) s’han anat succeint inexorablement en el temps.

El flamant “La nueva era del rock” és un EP integrat per quatre temes (dels quals La momia és un re-enregistrament d’una peça apareguda a la seva òpera prima) que es va publicar en vinil a finals de l’any passat a través de Maldito Records i el 16 de gener d’aquest 2025 a totes les plataformes a l’empara de Maldito Digital. Un treball que ha estat produït i gravat als estudis Arde el arte per en Raúl de Lara i l’Antonio Elzaurdia, mentre que de la masterització se n’ha ocupat l’Antonio Navarro als Eriatarka Mastering.

La portada i el disseny interior de la carpeta de l’edició física han estat realitzades per 2112 Producciones, que també ha estat l’encarregada de recolzar amb excelsos videoclips aquest pòquer de cançons, composades per en Ruipérez (La nueva era del rock i La momia), n’Elzaurdia (Fuera de control) i els dos plegats (Ricky Rock), i que líricament giren al voltant de la vida lliurada al rock’ n’ roll amb els seus excessos i les seves virtuts.

De manera inevitable, des dels primers passos de Doble Esfera s’han produït altes i baixes dins l’alineació, i actualment es presenten com un power trio format pels dos membres fundadors i en Cristóbal Won, el baixista original que ha retornat després d’uns anys allunyat de la banda. Durant l’enregistrament, la bateria ha anat a càrrec de diferents músics (l’Aníbal ha deixat la seva empremta a Fuera de control, el tema homònim i Ricky Rock, mentre que en Willy Medina ha enregistrat els plats i els timbals de La momia), però finalment serà en Patricio Jiménez qui ocuparà el seient i els acompanyarà en directe -juntament amb un cinquè membre encara per desvetllar- durant les dates de “La Nueva Era Rock Tour” que va començar aquesta primavera.

A “La nueva era del rock” el grup procura marcar distància amb el seu immediat predecessor: deixa a un costat l’electrònica i els teclats de “Futuro” (que només fan acte de presència testimonial a La momia) i opta per un enèrgic, contundent i metal·litzat hard rock directe, accessible i sobri, amb un so compacte i homogeni que continua tenint en els riffs de l’Antonio Elzaurdia el veritable pal de paller d’aquests panotxos als quals s’afegeixen la prestància de la secció rítmica capitanejada pel Cristóbal Won i les melòdiques línies vocals de l’Eladio Ruipérez, ara més que mai, de marcat registre roquer.

Fuera de control arrenca amb un esplèndid riff que, acompanyat en els compassos inicials pel batec de la bateria, deixa espai a la veu de l’Eladio en els primers versos i, immediatament després, la banda en bloc es llença a l’assalt de la variació melòdica del pont i de la rotunda i efectiva tornada.

La nueva era del rock comença amb una fabulosa harmonia -que llunyanament m’ha fet venir a la memòria aquelles habituals de Running Wild-, conté un fantàstic treball de l’Antonio tant en el solo com en els diversos matisos que subtilment va repartint a tort i a dret entremig de les acrobàtiques línies vocals d’en Ruipérez i, sense que ens adonem, ambdós ens porten agafats de la mà cap a una coratjosa i determinada estrofa principal.

La vertiginosa Ricky Rock mostra una conjunció i un perfecte equilibri entre tots els elements de la cançó, creant una peça rotunda que no dona ni un segon de pausa, que flueix amb una sorprenent naturalitat i sense artificis, i que t’atrapa encara que no ho vulguis. Pura ànima roquera, la mateixa que sosté el galifardeu que cedeix el seu nom per titular el tema.

El treball conclou amb La momia, la revisió que la banda fa del tema El exterminador de l’àlbum “Mi universo”. L’actual adaptació té un minutatge més breu (pel camí s’han perdut estrofes i s’han retallat diversos desenvolupaments instrumentals), incorpora unes noves línies melòdiques vocals i afegeix uns teclats tocats per en Pablo Villena que, pel meu gust, resten més que aporten. Aquests canvis no la priven de conservar la rotunditat, la riquesa estilística i la meravellosa tornada que tenia l’original, convertint aquesta darrera peça de l’EP en la més inspirada de totes quatre.

Doble Esfera torna a presentar candidatura per guiar amb la flama de la seva torxa el futur periple del heavy rock per territori hispànic quan la nit dels temps esdevingui fosca i tancada. Amb “La nueva era del rock” ens brinden un treball meritori, intens, ple de passió pel rock més dur i que et deixa amb ganes de més, però considero que està lluny de ser la fita que anticipi un canvi de cicle.

Mentrestant, oblidem-nos de futurs incerts i quimeres remotes, aprofitem que “l’esfera torna a rodar” i gaudim-ne sense més pretensió que la de deixar-nos portar per aquelles emocions que ens desperta la música i que ens arrosseguen fins a insospitats paratges.

Pots llegir aquesta ressenya en castellà a The Sentinel.

Vols col·laborar a El Rock-Òdrom fent ressenyes, cròniques, entrevistes o el que et roti? Doncs escriu a hola@elrockodrom.cat

Segueix El Rock-Òdrom a Youtube, Telegram, Whatsapp, Tiktok i BlueSky