Drakum: Zombie Dragons From Outer Space

28 abr., 2021 | Ressenyes

drakum zombie dragons from outer space

Drakum: Zombie Dragons From Outer Space // Data de sortida: 31 Gener 2020 // Segell: Autoeditat

En el seu taller que abastava tota la part alta de la seva casa, assegut, veient a través d’una finestra el foc d’una foguera que llançava focs irregulars, Eilena va demanar als déus que li concedissin un deixeble per a poder traspassar el seu poder. Aquell poder que un dia li va ser concedit al voltant d’un vell roure blanc però que ara amb l’edat i les batalles amainava.

La nit ja havia avançat quan van picar a la porta. Cansada, va descendir la breu escala de caragol i va obrir un dels porticons de la porta. Un home es va presentar davant d’ella portant a la mà una taleca. Una banda que provenia de Catalunya, un dels pocs llocs segurs del món que quedava arran de la invasió dels dracs zombis, amenitzava la festa afora.

Cap dels dos creuà paraula en una estona. Va ser la bruixa qui el convidà a fer una passejada pels voltants. El poble estava envoltat per un cinturó de bedolls que havien estat plantats per les nenes del poble ja feia molts anys enrere. Finalment, en arribar a la foguera, l’home tragué un CD de la taleca. A la caratula s’hi llegia Drakum.

-És el grup que toca ara mateix- va dir Eilena.
Llavors l’home va dir:
-Sabut és que tens el favor del roure i que envelleixes cada dia més, vull que em demostris el teu gran poder-
– Una prova del poder dius? No crec que tal cosa sigui tan poderosa com creus. Malgrat això et demostraré una porció d’aquest “poder” que dius conèixer de mi. Lliura’m el CD que portes a la mà.

En aquell moment el públic havia tret els seus encenedors i alçaven les seves cerveses per a ballar al ritme de Tambors de Libertat. Quan Eliena tocà el CD, el nom de la cançó s’il·luminà, deixant en l’aire enfosquit pel fum el nom de la cançó.
Eilena rigué.
-Ara que soni la meva cançó favorita- va dir
A l’instant les lletres van resplendir i a l’aire es va veure el nom de Fins l´Últim Alè. La veu d’Ümbra Hatzler i el tremend violí de Caleb van posar al poble a saltar abraçats al costat del foc.

L’home, impressionat, preguntà si ja els coneixia d’abans, que aquesta era la primera vegada des dels seus inicis en 2009 que viatjaven des de Barcelona fins allí.
Eilena sense immutar-se li va respondre que sí.
-El primer que vaig conèixer va ser unes composicions que va fer Marc Martínez allà pel 2008 i que va pujar a Myspace, eren molt bones i m’agradava molt el seu estil, i això que la bateria i tots els instruments eren digitals. És clar que amb Xavi Puiggalí ara la cosa va moltíssim millor, de vegades semblés que té més de dues mans i peus per a tocar. La cosa és que després vaig saber que s’havia conegut amb Javi Crosas (que ara ja no està en l’alineació) i que van formar una banda que és la que els té a tots aquí com bojos.

 

Eilena alçà el CD a l’aire i va dir en veu baixa, gairebé en silenci, We Are Alive. Novament les lletres es van il·luminar i van volar en direcció als bedolls. José Luis Parreño amb el seu baix es va posar esquena amb esquena amb Feni que porta la guitarra.

La festa va pujar de to, del folk saltaven al death metal fent combinacions poc habituals, cosa que semblava posar a tots en èxtasi.

-Això fa d’aquest grup únic, això que escoltes és la veritable màgia del roure blanc. La gent vol això, vol festa amb cerveses enormes i oblidar-se de tots aquests dracs zombificats que vingueren d’on no sé on de l’espai i que caminen cremant-ho tot. I tu, mancat de fe, em demanes a mi una prova del meu poder, doncs aquí el tens.

L’home amb els ulls encesos s’agenollà i va demanar-li que demostrés de què era capaç de debò.
-Tots expliquen que ets capaç de fer tornar de les flames qualsevol cosa que s’hagi convertit en cendres. Mostra’m-ho amb aquest CD que et sembla tan meravellós i prometo seguir-te cegament la resta de la meva vida i atendre les teves necessitats fins que em consideris digne de ser el teu successor. T’ho prego, és l’única cosa que et demano. –

Eilena el va mirar i llençà el CD al foc no sense abans veure les darreres lletres que es perdien en el cel: Zombi Dragons from Outer Space. Mentres, a poc a poc, el CD es convertia en cendres enfront de la mirada de l’home.

-El que em demanes no ho pot fer ningú, ho lamento si t’he decebut. – replicà Eilena.

L’home va recollir la seva taleca, demanà perdó per no estar preparat per a seguir-la i va prometre que un dia tornaria. Tots dos sabien que tal cosa no succeiria.
La gent, ja calmada, es tambalejava al so del piano i del cor de fades que anunciaven el final de la vetllada. Eilena va veure l’home  perdre’s entre els bedolls. Ella va fer mitja volta i camí cap a una taverna on en un tauló s’hi llegia -Papallones de la Nit-. En travessar la porta va dir una paraula en veu baixa.
El CD va ressorgir.

Una ressenya de Daniel Huezo.

Pots llegir aquesta ressenya en castellà a The Sentinel.

Aquí tens totes les ressenyes d’El Rock-Òdrom.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram i a Twitter!

daniel huezo

Daniel Huezo

Col·laborador d'El Rock-Òdrom

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú