Drunken Buddha II

31 març, 2021 | Ressenyes

drunken buddha II

Drunken Buddha II // Data de sortida: 18 Desembre 2020 // Segell: Autoeditat

Introducció i context:

Que la pandèmia ha estroncat la trajectòria de multitud de grups, és de calaix. Que n’hi ha de més malparats que d’altres, també. I que el virus ha tallat les ales de bandes que començaven a volar ben amunt, sens dubte. Entre aquestes, Drunken Buddha.

Bregats en directe, amb una potent i reconeguda posada en escena, després d’un ben rebut primer treball discogràfic de desembre de 2018 que els va permetre, entre altres coses, presentar-se i guanyar el WOA Metal Battle Spain, quedar tercers en la seva edició internacional a Alemanya i, com a cirereta, proclamar-se guanyadors de Festi Amas, el concurs de bandes asturianes més reconegut, van llençar-se a preparar el seu segon àlbum.

Vet aquí però que la pandèmia va arribar poc després, endarrerint molt la sortida del disc fins a gairebé les acaballes de 2020 i tallant de soca-rel les presentacions en directe d’aquest nou àlbum, anomenat simplement II o Drunken Buddha II.

Amb Drunken Buddha II, els de Xixó mantenen el so cru i directe del seu predecessor però un xic més endurit, potser conseqüència dels canvis a la base rítmica del grup atesa l’entrada de Fran Fidalgo al baix i de Kay Fernández a la bateria. Mantenen la veu de Michael Arthur Long, el teclat Hammond de Mario Herrero i la guitarra de Diego Riesgo. El bon so resultant és fruit del treball de producció als Estudios Dynamita, tota una garantia de qualitat. Esment a banda, cal dir que les lletres de tres de les cançons, Three Shots, Purple Skin i The King, han estat escrites per una persona aliena a la formació oficial de Drunken Buddha, Ángel Manuel González.

Tot escoltant el disc Drunken Buddha II:

He passat per unes quantes fases amb Drunken Buddha II. Després de desenes d’escoltes, encara no tinc clar si m’agrada molt o no m’acaba de convèncer. Ben mirat, la cosa deu estar en un punt mig.

Tot i que l’art (xulíssim i a càrrec de Yori Moriarty) del digipak manté l’estètica oriental que tenia el primer disc, les melodies i sonoritats a Drunken Buddha II m’han transportat al “salvatge oest”. No només perquè el videoclip que han fet de Hang’em High (per mi la millor cançó del disc) contingui imatges del western Death Rides A Horse de Giulio Petroni, és també perquè el tractament del teclat aconsegueix crear l’atmosfera adient per portar-nos-hi.

Això ho veiem ja des de bon inici amb el duet que conformen la intro Mach To Dementia i Sea Of Madness, on veiem com l’essència “purpleiana” segueix essent marca de la casa. Recordem a Whitesnake a Devil’s Breath i celebrem com la guitarra de Diego Riesgo sap imprimir rock and roll del millor a cada nota del disc.

Què és doncs el que no m’ha acabat de fer el pes a Drunken Buddha II? La veu de Michael Arthur Long. No hi ha dubte que el cantant dels asturians és una bomba entregada a la causa. Es percep en totes i cada una de les cançons del disc, en els videoclips i en les seves actuacions en directe que he pogut trobar a la xarxa. Estic convençut que ell solet és capaç de posar potes enlaire qualsevol audiència i aixecar el públic dels seients en un tancar i obrir d’ulls. No obstant això, malgrat totes aquestes magnífiques aptituds, pel meu gust personal Michael crida més que canta, patint en els tons una mica exigents i desmereixent el resultat global del disc, impedint per tant que aquest em sembli excel·lent.

En conclusió:

Drunken Buddha II és potent, melòdic, musicalment executat a la perfecció i vocalment coix. Probablement l’anterior treball, menys heavy, encaixava més en les capacitats tècniques del seu cantant i aquest, en canvi, se li escapa una miqueta. És la meva sensació.

Amb un frontman del nivell d’en Michael Arthur Long crec que paga la pena treballar aquest aspecte tècnic per treure tot el suc al gran treball que hi ha darrere d’aquest disc per, quan sigui possible, defensar-lo en directe i deixar bocabadada a l’audiència. Molta sort!

Una ressenya de César Rojas.

Pots llegir aquesta ressenya en castellà al web The Sentinel

Aquí tens totes les ressenyes publicades a El Rock-Òdrom.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram i Twitter!

cesar rojas rockodrom

César Rojas

El Heavy Metal va entrar a la meva vida d'adolescent i me la va canviar. Avui segueix essent una afició que m'omple i m'ocupa temps. Entre altres coses, sóc el paio que porta això d'El Rock-Òdrom

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú