DRY RIVER Cuarto Creciente

26 oct., 2022 | Ressenyes

dry river cuarto creciente

DRY RIVER Cuarto Creciente // Data de sortida: 11 Octubre 2022 // Segell: Autoedició

Ressenya publicada originalment en castellà a The Sentinel

Vagi per endavant que la música no és un esport en el qual hi hagi elements objectius que donin un guanyador. Aquí no hi ha gols, ni punts, ni guanya el més ràpid o el més fort, per la qual cosa no hi ha un rànquing ni un vencedor en cap mena de competició. La música és un art i, per tant, el component subjectiu és summament important. És a dir, ningú té la veritat absoluta, perquè els gustos i preferències d’una persona són tan respectables com els de qualsevol altra.

Dit això, al meu entendre personal, Dry River és el millor grup que ha sorgit a Espanya en els darrers anys. Tant en la seva producció discogràfica com en les seves presentacions en directe, sempre m’han deixat bocabadat, amb un desplegament de talent extraordinari. La seva manera d’entendre la música, complexa i assequible alhora, l’enginy tècnic dels seus components i la inspiració amb la qual han creat les seves cançons sempre m’ha semblat immensament per sobre del que la situació de la música a Espanya els ha agraït.

Haig de dir també que, quan va arribar a les meves oïdes que Dry River tenia nou disc disponible, abans d’escoltar-ho em van assaltar alguns dubtes. Primer, perquè quan el llistó és tan amunt (els seus discos anteriors són veritables joies), és possible que aquest nivell es ressenti (ja se sap que el difícil no és arribar, sinó mantenir-se). I, en segon lloc, perquè la banda ha patit canvis importants en una formació que funcionava com un rellotge. L’absència de Carlos Álvarez se m’antullava crucial, ja que la seva aportació com a guitarrista, compositor i productor tenia un pes específic en la banda que caldria cobrir. I, per si no fos prou, Martí Bellmunt tampoc hi és ja per a aportar aquests teclats i saxo tan característics.

Inevitablement, Dry River s’ha hagut de reinventar. Per a això, els fitxatges del guitarrista Guillermo Guerrero (provinent de Acid Rain i el megaprojecte Sinfonity, a més de tenir una àmplia formació tècnica als Estats Units) i el teclista Miquel Centelles han estat crucials perquè el funcionament de la banda no s’hagi ressentit. A més, per a la producció d’aquest últim disc de Dry River Cuarto Creciente, han comptat amb el prestigiós Carlos Raya (m’estalviaré el seu currículum perquè és més que conegut), tota una garantia. La cirereta del pastís ha estat la masterització a càrrec de Dave Collins, que ha acabat de donar-li la lluentor necessària perquè el disc soni realment bé.

dry river cuarto creciente

Una vegada amb el CD entre les mans, amb la seva bonica i elegant portada, i escoltat el disc amb atenció prou vegades com per a fer-me’n una opinió, haig de dir el següent: Ho han tornat a aconseguir. Els meus dubtes inicials sobre què em trobaria han estat dissipats de manera més que satisfactòria. El disc de Dry River Cuarto Creciente no té res a envejar als seus predecessors i manté a la banda en el Top de les meves preferències sobre bandes nacionals en l’actualitat.

Per descomptat, els canvis en la formació i els quatre anys transcorreguts des de l’edició de “2038” havien, per força, de notar-se d’alguna forma. Aquest canvi és més una evolució que una revolució, és a dir, des del delicat piano amb què comença “Culpable” fins a l’emocionant final de “Despedida”, tenim als Dry River més recognoscibles, amb aquesta mescla de complexitat, versatilitat i frescor que els ha acompanyat des dels seus inicis. Els canvis d’intensitat, l’alternança entre força i dolçor, són una constant en les seves cançons.

L’elecció dels nous membres es mostra totalment encertada. Guillermo Guerrero és un guitarrista descomunal i Miquel Centelles aporta uns teclats elegants i sempre adequats a cada cançó. I sobre els membres que romanen, poc es pot dir que no s’hagi dit ja. Matías Orero és un gran guitarrista i la base rítmica formada per David Mascaró (baix) i Pedro Corral (bateria) és la millor que es pot trobar en el rock nacional, pletòrics de tècnica i bon gust. I, encapçalant la formació, Ángel Belinchón canta millor que mai, amb un bon gust que ja és marca de la casa.

Quines diferències ens trobem en aquest disc? “Cuarto Creciente” ens mostra uns Dry River més madurs, més “seriosos”, si em permeteu l’expressió. El disc manca d’aquests temes festius que han distingit els seus discos anteriors, potenciant més que mai la seva faceta progressiva. Entre ells no és fàcil destacar uns temes sobre els altres, ja que en cada escolta trobem alguna cosa en ells que ens fa pujar punts en la seva avaluació. Així i tot, no puc negar que l’emocionant “Si estás tú” m’ha gelat el cor i que uns altres com “La libertad” o “Calles inundadas”, amb una emocionant lletra dedicada a la pandèmia, poden incloure’s des d’aquest moment entre les meves preferides de tota la seva discografia.

És una llàstima que la precària situació del rock nacional no permeti situar a Dry River al lloc que mereix per la seva qualitat. Almenys, el que sí han aconseguit és satisfer les expectatives creades amb la seva trajectòria anterior. I això, en el seu cas, és molt.

Imprescindible.

Una Ressenya De Santiago Fernández.

Segueix El Rock-Òdrom a Youtube, Telegram i Twitter!

Santi Fernández "Shan Tee"

Col·laborador d'El Rock-Òdrom i director de The Sentinel

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú