ECO: Los Años Del Silencio

4 juny, 2021 | Ressenyes

ECO los años del silencio

ECO: Los Años Del Silencio // Data de sortida: 23 Abril 2021 // Segell: CD Music

Introducció i context:

Los años del silencio d’ECO han estat, ni més ni menys que 14. Des d’aquell ja llunyà i ben rebut Réplica del 2007, moltes coses han passat al voltant dels ECO. Una de les més rellevants és que l’únic músic que hi repeteix és Roberto Espinosa, autor de totes les lletres d’aquell Réplica i, alhora, autor de totes les cançons (segons llibret) de Los años del silencio. Amb l’excepció, en cada cas, d’una versió per disc.

Si a Réplica, el pes de la composició de les músiques del disc estava repartit entre el mateix Roberto Espinosa, Tino Mojón i Alberto Cereijo, a Los años del silencio aquesta tasca recau exclusivament en Roberto Espinosa i amb arranjaments a càrrec del guitarrista Luis Rivera i el mateix Espinosa.

Això ens permet concloure que si a Réplica Roberto Espinosa era l’espina dorsal d’ECO, a Los años del silencio, ECO és fonamentalment Roberto Espinosa. Acompanyat de bons músics, sens dubte, però bàsicament ho percebo com el projecte musical d’Espinosa.

Acompanyen en aquest viatge a Epinosa l’esmentat guitarrista Luis Rivera, Javier Teijido al baix i Pablo Espido a la bateria. A més de les aportacions al teclat de Manuel Ramil qui, d’altra banda, ha estat l’encarregat d’enregistrar, produir i mesclar el disc, imprimint el seu segell al so resultant, que és tan cristal·lí com generós en elements més propis del pop que no pas del rock.

Val la pena esmentar que Los años del silencio és un dels treballs que més han vist endarrerida la seva sortida arran de la pandèmia. L’àlbum va ser enregistrat entre agost i desembre de 2019 i, repassant l’hemeroteca, veiem que el juny de 2020 (ja amb retard sobre el previst) la primera data anunciada per la sortida del disc va ser la tardor d’aquell any. El 29 de setembre van presentar el primer senzill en forma de videoclip, mantenint la tardor com a previsió per la sortida del disc, però ja el desembre de 2020, mentre aprofitaven per mostrar un segon senzill d’avançament, van avisar que s’endarreria la sortida fins a l’abril d’enguany, data que finalment es va concretar en el dia 23 d’aquell mes, Sant Jordi.

Tot escoltant el disc d’ECO, Los años del silencio:

Un dels elements més cuidats i, sens dubte, protagonista de Los años del silencio són les seves lletres. Són uns textos molt personals de Roberto Espinosa, on ens obre el seu cor parlant-nos de sentiments profunds, de pors, de silencis, de pèrdues, de foscor i de dubtes però també d’esperança i de llum. Sempre és Espinosa qui ens parla. S’obre tant que un pot arribar a creure que, després d’escoltar unes quantes vegades el disc, coneix una mica a aquest senyor.

Aquest protagonisme del text, em fa pensar que Los años del silencio té més un punt de dietari personal o de poemari musicat que no pas de disc de cançons amb bones lletres.

I és aquest potser l’element coix del treball. Fer cançons no és gens fàcil. A Los años del silencio hi ha 10 “tracks” però no necessàriament 10 cançons si entenem cançó com la carícia melòdica que es fan la veu i la resta d’instruments. Això és el que ens permet gaudir de cançons en les quals no entenem ni un borrall d’allò que s’hi canta.

Los años del silencio guanya molt si segueixes les cançons amb el llibret a la mà i llegeixes amb atenció els textos d’Espinosa, però em costa imaginar-me al públic taral·lejant les tornades als concerts. Tinc la sensació que Roberto Espinosa ha fet les cançons de l’àlbum més pensant en ell mateix que en qui hauria d’escoltar el disc.

Un altre dels elements més destacats del treball és la potent, emocional i sentida veu d’Espinosa. L’entrega que s’intueix ens confirma que allò que diu en les cançons de l’àlbum no li és intranscendent. Ans al contrari, Roberto Espinosa vol que l’oient experimenti el valor emocional que per a ell té tot el que, a cor obert, comparteix amb nosaltres. Això no només és d’agraïr, sinó que fa créixer globalment el disc.

Les cançons que més m’han agradat d’aquest Roberto Espinosa’s ECO són la que obre i dóna nom al treball, Los años del silencio, Mares de paz, ¿Dónde están ahora?, Éxodo, Cantares (una versió de l’obra que Joan Manuel Serrat va publicar el 1969 en homenatge a Antonio Machado) i la que tanca, Lágrimas, una emotiva cançó que expressa l’angoixa enfront de la mort d’una mare.

En conclusió:

Entre Los años del silencio y Réplica, jo em quedo amb el seu primer treball. Los años del silencio es gaudeix i té elements interessantíssims, però si ens quedem amb el concepte cançó que esmentava més amunt, trobo que a Réplica em feien més patxoca.

D’altra banda, les produccions de Manuel Ramil, des del meu punt de vista personal, amaguen molt la guitarra rítmica, traient força al conjunt (tal com vaig assenyalar a la meva ressenya d’Adventus) apropant el resultat final massa al pop en detriment del que pretén ser un disc de rock dur. Amb un tractament més cru, més elèctric (que no deixat) trobo que hauria resultat un so més heavy que hauria donat un punt de força que hauria casat enormement amb l’entrega d’Espinosa, fent créixer l’àlbum en el seu conjunt.

Una ressenya de César Rojas.

Pots llegir aquesta ressenya en castellà al web The Sentinel

Aquí tens totes les ressenyes publicades a El Rock-Òdrom.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram, YouTube i Twitter!

cesar rojas rockodrom

César Rojas

El Heavy Metal va entrar a la meva vida d'adolescent i me la va canviar. Avui segueix essent una afició que m'omple i m'ocupa temps. Entre altres coses, sóc el paio que porta això d'El Rock-Òdrom

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú