Electric Tattoo: Un nuevo día

20 abr., 2020 | Ressenyes

electric tatto un nuevo día

Ressenya publicada originalment en castellà a The Sentinel

Data de sortida: 1 Febrer 2020 // Segell: Autoeditat

Fa uns quants anys vaig tenir oportunitat de veure en directe a un grup tribut a els Kiss a una mítica sala madrilenya. La veritat és que vaig ser-hi per la meva amistat amb la bateria (Noemí Ares), que havia participat en aquell vídeo de “Las chicas del Rock” que jo havia ajudat a organitzar. El cas és que, encara que els grups tribut no m’engresquen, el concert em va agradar molt. El màxim atractiu d’aquells Kiss Fever Band era qui es ficava en la pell de’n Paul Stanley, amb una veu clavada a l’original i molta feina per a calcar els seus moviments, imatge i manera de cantar.

Aquell “Paul Stanley” es deia Sebastián Castro i ara se’ns presenta amb un grup amb temes propis, una vegada tancada aquella etapa a Kiss Fever Band. La seva banda es diu Electric Tattoo i en ella també hi toca la guitarra i canta, tenint per companys a en Ramón Pérez (guitarra), en Luis Sastre (baix) i en Javier Gómez (bateria), presentant el seu primer disc, “Un nuevo día”, del qual parlaré a continuació.

Si després de llegir el primer paràgraf algú pensa que Electric Tattoo sona a Kiss, s’erra. Aquella etapa va quedar enrere i la proposta dels madrilenys està molt més propera al Rock melòdic amb esperit vuitanter, si bé és cert que la veu i manera de cantar de’n Sebastián Castro continua recordant enormement al Paul Stanley.

El disc ha estat produït pel propi grup i la manca de mitjans ha fet que el so no sigui el millor. Sense ser dolent, li manca una mica de força i contundència, restant empenta als temes. Són els inconvenients de disposar de poc pressupost. Aquesta circumstància afecta sobretot a la base rítmica, a la qual li manca poder no tant per la interpretació dels músics sinó per la manca de presència a la producció.​

El disc camina decidit pel traç del Rock melòdic, amb melodies que s’enganxen i alegres que es queden al cap tot just començar. La inicial “Donde puedes llegar”, “Rompe a llorar” o la pròpia “Un nuevo día” que dóna nom al disc són els millors exemples. També hi tenim altres temes en els quals el grup camina amb èxit pel traç del Hard Rock, com “Tan cerca” (del milloret del disc), “Obsesión” (amb la col·laboració de la Celia Huerta) o “Primera vez” (amb l’Algar AORman).

Tampoc hi manca l’habitual balada, encara que “Recuérdame” no hagi de quedar per a la història, sent un dels temes més fluixos del disc (i no sols per la suavitat intrínseca a aquesta mena de cançons). No obstant això, han encertat de ple amb el Rock & Roll alegre i divertit de “En la carretera”.

Electric Tattoo té vímets per a una carrera ascendent. En Sebastián Castro té una veu apropiada per a l’estil (semblances amb en Paul Stanley a banda), En Ramón Pérez és un gran guitarrista (excelsa la seva aportació a “Tan cerca”) i la base rítmica formada per en Javier Gómez i en Luis Sastre és precisa, i destacarà encara més en el futur per poc que la propera producció els sigui més favorable. I, sobretot, saben com fer bones cançons. Esperem que aquest primer disc no sigui un capoll buit i aviat els tinguem amb un segon treball que confirmi les bones expectatives que ha obert aquest “Un nuevo día”..

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram!

Santi Fernández "Shan Tee"

Col·laborador d'El Rock-Òdrom i director de The Sentinel

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *