ELVEN SORROW The Sorrow Of The Elves | Data de sortida: 27 Desembre 2024 | Segell: Fiadh Productions i Condate Legacy

Aquí totes les ressenyes d’El Rock-Òdrom

La veu, com si et parlés una entitat des del fons d’una cova.
Dues cançons molt treballades. Atmosfera inquietant. Percussió distant, amb molta reverberació. A destacar els efectes, reverb i delay per donar espai sensació d’espai, però també les notes que es desafinen. Videojoc o cine, podria ser la banda sonora. Electrònica, dark ambient i experimental, però molt proper al black metal en l’essència, que és la de transmetre artísticament, amb el so, tot allò que és sinistre. Longitud de les cançons, dividides en parts que es repeteixen molta estona, l’oïda agraeix quan hi ha un canvi. La música és tensa, fosca, i el canvi dona una sensació momentània d’alleujament, però tot seguit la música torna a sonar tensa i sinistra. Ens enfronta amb emocions desagradables, com l’angoixa, que sovint volem evitar. Però ens hi enfronta a través de la música com a medi, capaç de transmetre les més obscures passions de manera voluptuosa i plaent. La llarga durada i la repetició, plena de detalls, ens porta a la introspecció. L’àlbum és una experiència immersiva, personal.

1. The Lone Gibbet Reigns

Música tensa.
Pizzicato amb un delay que canvia el pitch de la nota.
Pads foscos.
Veu distant i distorsionada.
Efectes de sintetitzador que li donen un aire cinematogràfic.
Complexitat.
Evolució orgànica de la cançó sobre una mateixa idea.
Elements recurrents que apareixen i desapareixen.
Percussió simple però marcada i repetitiva de només caixa i bombo, la caixa amb molt de reverb.

A partir del minut 9:30 hi ha un canvi, desapareixen tots els elements i s’escolta un baix sincopat fet amb un sintetitzador que podria ser de techno, però queda ben integrat.
Sensació auditiva de descans.

Progressivament tornen a aparèixer la percussió, els pads i els efectes, un sintetitzador amb so de campana que toca unes notes dissonants, i torna el pizzicato amb delay, la campana es queda, el baix passa a segon terme.

Els elements entren i surten de manera fluida, no dona la sensació que la cançó ha canviat excepte pel canvi del minut 9.30.
Conforme es va acabant la cançó, queden només els pads foscos i la veu distorsionada, que puja de volum i cobra protagonisme. És una veu a la qual se li ha baixat molt el pitch. De sobte es deixen d’escoltar els pads i la veu, reapareix el pizzicato acompanyat del baix i d’efectes de so.

Amb aquests elements acaba la cançó.

2. The Sorrow Of The Elves

Comença amb un sintetitzador de so brillant que fa un arpegi, ràpidament acompanyat d’un altre sintetitzador que fa un acord i d’un baix, també sinte. El segon sintetitzador afegeix tensió al so, mentre el que fa els arpegis transmet més aviat misteri. Aquests tres elements van evolucionant ràpidament, tocant melodies que ens traslladen a un món de fantasia, però també de foscor. Sons que recorden a un orgue.

Més melòdica que l’anterior.

Aire solemne. Podria acompanyar un paisatge desolat, un camp de batalla després de la batalla, o inclús abans. Alguna cosa relacionada amb la mort i la desolació, però alhora èpica.

La percussió és diferent que al primer tema, no es tracta d’un bombo i una caixa, sinó d’un timbal greu.

El que més m’agrada del disc són unes notes puntejades que serveixen d’acompanyament, i que tan bon punt sonen es desafinen ràpida i progressivament.

Tornen a aparèixer els mateixos efectes que a la primera i la mateixa veu. Sensació de continuïtat.

Vols col·laborar a El Rock-Òdrom fent entrevistes, ressenyes, cròniques o el que et roti? Doncs escriu a hola@elrockodrom.cat

Segueix El Rock-Òdrom a Youtube, Telegram i Twitter!