Entrevista a Tro

26 març, 2021 | Entrevistes

tro

Tro fou un grup barceloní que practicava un Heavy Rock èpic i patriòtic amb elements Folk que, després de diverses maquetes, va publicar un únic àlbum, El Fossar De Les Moreres, amb el segell Urantia Records que no va esser gaire reeixit. La pobríssima producció i el desinterès del segell hi van tenir molt a veure fins a tal punt que un segon disc, Torna, Torna Serrallonga, va arribar a enregistrar-se però mai es va editar.

Amb tot, Tro són avui un grup de culte a l’underground metàl·lic català i El Fossar De Les Moreres és un CD força cotitzat.

Avui, en col·laboració entre El Rock-Òdrom i el fanzine La Cataluña Metálica, publiquem aquesta entrevista qüestionari amb dos dels membres de Tro, Jordi Bassas i Serramià i Enric Châlons i Serra.

tro el fossar de les moreres

LOCALITAT: Barcelona
ESTIL: “Heavy Rock Èpic, Històric-Patriòtic i Folk”
BANDES SIMILARS / INFLUÈNCIES:
En la forma: Deep Purple, AC/DC, Boston, Rush, Black Sàbat, Judes Priest, Iron Maiden,
Persian Risk, Accept, UFO, Scorpions, Stryper, Metallica …
En el fons: Gaspar Sanz, Francisco Tàrrega, Pep Ventura, Ortega Monasterio, Lluís Llach,
Companyia Elèctrica Dharma, Andrew Lloyd Webber, Mike Oldfield …
ANYS D’ACTIVITAT: 15 (1985-1999)
MEMBRES:
Membres Fundadors i Líders
Jordi Bassas i Serramià: Lletres, Música, Guitarra i Veus (1982 – ?)
Enric Châlons i Serra: Direcció, Arranjaments, Guitarra i Veus (1982 – ?)
Altres Membres (només se citen els que han participat en algun concert o enregistrament)
Bernat Llobet i Martí: Veu Principal (1986 – 1989) (D.E.P.)
Joaquim Gassol: Baix (1986 – 1989)
Àngel Guirao: Bateria (1986 – 1989)
Francesc Rubiño: Veu Principal (1992-1998)
Nacho: Bateria (1992-1994)
Lucciano de l’Aquilla “Lucky D.”: Baix i Veus (1994 – 1995)
Vicenç Nebot “Winnie The Kid”: Bateria i Veus (1994 – 1996)

MATERIAL ENREGISTRAT / EDITAT:
1985 – Maqueta (9 temes instrumentals): “Gossos De Carrer (1982-1985)”

1987 – Maqueta (1 tema en viu i en anglès): “To Be Free” (com “Freedom”)

1987 – Maqueta (7 temes): “En Llibertat”

1989 – Maqueta (11 temes): “Ciutat De Rock”

1993 – Maqueta (4 temes): “Paranoia”

1994 – Maqueta (4 temes): “El Fossar de les Moreres”1994 –

CD (10 temes): “El Fossar de les Moreres” (Urantia Records)

1996 – CD (8 temes): “Torna, Torna Serrallonga” (mai publicat)

1998 – Maqueta (7 temes): “Melangia”

tro el fossar de les moreres

– Concerts oferts / Bandes amb les quals vau compartir escenari:
Diversitat de concerts, entre 1987 i 1995, per diferents zones de Catalunya, compartint escenari, entre altres, amb: “Lluís Llach”, “Elèctrica Dharma”, “N’Gai N’Gai”, “Santi Arisa”, “La Madam”, “Sopa De Cabra”, “Jaume Escala”, “Sangtraït”, “Grec”, “Sau”, “Detectors”, “Impuls Vital”, “Farradura”, “Brams” …

– Escena metàl·lica a la teva zona en aquests anys:
Molts grups assajant, però pocs tocant i menys fins i tot gravant. I en català, ni això!

– Un bon RECORD amb la banda:
TOT!

– Una ANÈCDOTA:
En un concert ens quedem sense bateria just el dia abans. Decidim “tirar pa’lante” i em vaig passar tota la nit programant una caixa de ritmes per a substituir-li.
Un grup Heavy amb caixa de ritmes! (el tècnic de so fluixejava – “mai un bateria m’havia donat tan pocs problemes!” – va dir). Però el concert va ser molt bé, omplim i agradem (Enric).

– El MILLOR i el pitjor de l’escena metàl·lica en aquests anys:
El millor: moltes ganes, molts músics, molts grups… i molta companyonia!
El pitjor: poques oportunitats de bolos, menys encara d’enregistraments i zero ajudes i
promocions.

tro el fossar de les moreres

– HISTORIAL musical dels membres després de passar per la banda:

Jordi Bassas i Serramià: Continua el seu projecte en solitari, com “Patufet Paranoic”, amb temes de molt diversa índole, encara que recuperant alguns del repertori de TRO.
Comparteix el projecte “Guitarristes Tronats” amb Enric.

Enric Châlons i Serra: Continua el seu projecte en solitari, com “Ricus Mandonguilla”,
col·laborant amb “Patufet Paranoic” i obstinat encara a recuperar i enregistrar de nou alguns temes oblidats de TRO, per a quan es jubili poder refundar el grup. Comparteix el
projecte “Guitarristes Tronats” amb Jordi.

Bernat Llobet i Martí: Va abandonar la música per a dedicar-se al rugbi, però malauradament i en el moment més àlgid de la carrera (va fundar i va entrenar el Banyoles Rugbi Club, va ser àrbitre i seleccionador nacional…), se’l van emportar… (D.E.P..)

Joaquim Gassol: En parador desconegut. L’última vegada que se’l va veure havia començat un projecte en solitari anomenat “Barna Rock”, en el qual Enric va fer una col·laboració en un primer concert, allà pel 1990.

Àngel Guirao: Implicat en diversos projectes, fabricador artesà de caixes de bateria i actualment membre de “The Mooh”. Segueix en contacte amb Jordi i Enric.

Francesc Rubiño: Continua amb els seus projectes en solitari, com “Teo Senda”, “Victor Gioconda”, etc. Segueix en contacte amb Jordi i Enric i ha col·laborat ocasionalment amb “Patufet Paranoic”.

Nacho: Va reprendre la seva vida anterior com a professor de bateria i transportista. Mai més es va saber d’ell.

Lucciano de l’Aquilla “Lucky D.”: Aquest crac del baix mai ha abandonat la música. Va continuar amb el seu projecte “7th Heaven” i encara se’l pot veure actuant en bars musicals de Barcelona i voltants.

Vicenç Nebot “Winnie The Kid”: Aquest si que va abandonar la música, després del seu pas pel departament comercial de Yamaha Instruments, per a dedicar-se a altres menesters. Llàstima, perquè era (i és!) un bon element.

– ESPAI lliure perquè expliquis el que vulguis als lectors:

Una mica d’història:
Els orígens de TRO estan per allà l’any 1982, però el grup no es consolida fins a 1985.
Després d’una mica més d’un any d’assajos comencen els concerts, amb una aturada obligada entre 1989 i 1992, per temes de milis i altres.

El grup es reprèn el 1992, amb nous músics, i es prepara el camí per al primer CD (“El Fossar de les Moreres” – 1994). La implicació de la discogràfica no és l’esperada, i això es nota en la producció i en la distribució. I, per a rematar-ho, quan s’enregistra el segon CD (“Torna, Torna Serrallonga” – 1996) s’inhibeix dels seus compromisos i aquest no arriba a publicar-se mai.

El grup intenta recobrar-se, compon un bon nombre de temes més i s’enregistren maquetes, però no s’aconsegueix reunir una formació estable ni un ritme regular d’assajos, per la qual cosa no apareixen ni bolos ni molt menys propostes discogràfiques.

Finalment, en 1999, es decideix aparcar-ho. I sí, he dit aparcar-ho i no dissoldre-ho, perquè, fins avui, els membres fundadors continuen component i enregistrant en la mateixa línia, compaginant-ho com poden amb les seves noves obligacions familiars i laborals i amb altres projectes musicals. Mai se sap…

Respost per / instrument:
Jordi Bassas i Serramià: Lletres, Música, Guitarra i Veus
Enric Châlons i Serra: Direcció, Arranjaments, Guitarra i Veus

Fes-te amb tots els números de La Cataluña Metálica al web de Micronauta Ediciones!

Llegeix o escolta més entrevistes d’El Rock-Òdrom.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram i Twitter!

cesar rojas rockodrom

César Rojas

El Heavy Metal va entrar a la meva vida d'adolescent i me la va canviar. Avui aquesta afició em porta a dirigir El Rock-Òdrom.

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú