Entrevista a Whipping The Clown

13 febr., 2017 | Entrevistes

whipping the clown

La freda i enuvolada tarda del dissabte 11 de febrer, em vaig citar pels voltants del Poble Espanyol de Barcelona amb els Whipping the Clown. Vinguts de la seva Tossa natal i després d’una llarga jornada amb sessió fotogràfica inclosa, a penes unes hores abans que arrenqui el seu assot de metall a la sala Upload de la capital catalana. Segueixen amb la seva gira de presentació del primer disc de la banda, “Playground”, autoeditat fa una mica més d’un any i que ha rebut un nou impuls després del seu recent fitxatge per part de la discogràfica Maldito Records, qui s’encarrega ara de la distribució digital del disc debut i traurà, quan estigui llest, el seu segon disc, del qual ens avancen uns pocs detalls en aquesta entrevista.

A resguard del fred, el vent i el plugim, us oferim la xerrada amb un de les seves destrals, César Pérez, i amb la gola dels Whipping, Christian Tapia. Això és el que va donar de si la conversa:

El Rock-Òdrom: Una pregunta bastant habitual quan s’entrevista a un grup que està promocionant el seu primer disc, sol ser la de com va començar el grup. Així que jo no us preguntaré això. Us preguntaré per què un grup d’amics que es coneixen des de fa anys a Tossa de Mar, un bonic poble de la Costa Brava, decideixen muntar un grup de música.

Christian: Per part meva haig de dir que suposo que això succeeix perquè és alguna cosa que hem somiat sempre, perquè estimem la música i perquè vam tenir la sort de trobar-nos una sèrie de persones que compartíem els mateixos somnis. Ens ajuntem, comencem a fer temes i fins avui.

Cèsar: De fet, abans de Whipping the Clown ja compartíem escenari, amb una banda amb la qual fèiem covers i sí, a poc a poc van anar naixent les ganes de compondre les nostres pròpies cançons amb el nostre propi grup.

El Rock-Òdrom: Així que a poc a poc vau anar component cançons fins que us vau trobar amb què teníeu suficient material compost com per a plantejar-vos la plasmació d’aquestes cançons en un disc. Després d’un procés que sempre es fa llarg i no és senzill, vau aconseguir gravar i autoeditar “Playground” fins que, aproximadament un any després, s’estableix contacte amb un segell com Maldito amb qui signeu contracte. Com arribeu a aquest acord?

Christian: Nosaltres teníem ganes i crèiem que ens vindria bé tenir un segell que ens pogués promocionar “Playground”, un segell que ens agradés i del qual veiéssim que nosaltres també li agradéssim. Aquest segell va ser Maldito Records. Maldito s’està encarregant de la promoció de “Playground” a nivell digital i s’encarregarà també de la promoció i edició en diverses plataformes, també en format físic, del qual serà el nostre segon disc.

El Rock-Òdrom: Existeixen, no obstant això, grups que després d’una trajectòria de diversos àlbums trets mitjançant discogràfiques de tots els colors, no satisfets de la dedicació o promoció que el segell donava al seu treball, decideixen trencar amb gairebé tot i autoeditarse ells mateixos. Vosaltres heu fet exactament el contari. Per què?

César: Al principi nosaltres estàvem contents amb el fet de poder ser capaços de autoeditarnos un disc i no esperàvem transcendència més enllà de les portes del nostre poble. Afortunadament, la repercussió va anar creixent fins que va arribar Maldito Records que es va interessar pel nostre treball i per aquest motiu, per a avançar com a grup, vam decidir signar.

El Rock-Òdrom: Quan fa uns anys va fer eclosió el consum de música a través d’internet, una de les majors pedres a la sabata de les discogràfiques va ser la pirateria derivada d’aquesta nova manera d’accedir a música. Els segells han lluitat sense gaire èxit contra una situació que ha voltejat completament el món del negoci discogràfic. Un dels seus cavalls de batalla ha estat contra plataformes com Youtube, on és possible escoltar pràcticament qualsevol disc que algun usuari ha decidit pujar a la xarxa per a consum gratuït i instantani des de qualsevol lloc del planeta. No obstant això, Maldito és un segell que puja a Youtube pràcticament tot el seu catàleg. El vostre disc pot escoltar-se sencer aquí, pujat pel vostre propi segell i sense que la seva reproducció online us doni cap benefici econòmic. Què opineu d’això? Us beneficia? Us perjudica?

Christian: Jo crec que ara mateix, tal com està el panorama, ens beneficia. Ara hi ha molt poca gent que es gasti diners en música i sí, ens encantaria vendre molts discos com algunes grans bandes però clar, nosaltres podem pujar els enllaços a Youtube per part nostra però la visibilitat que té Maldito nosaltres no la tenim i estar amb la discogràfica ens permet arribar a moltes més persones.

César: Sí, Youtube és una plataforma que et permet arribar a moltíssims llocs, així que per part meva, quanta més gent escolti la nostra música, moltíssim millor.

El Rock-Òdrom: D’acord… deies Christian, que tant de bo fóssiu un grup prou gran com perquè hi hagués un nombre considerable de persones que es compressin el vostre disc en format físic. Entenc llavors que vosaltres, quan un grup us agrada, us compreu el seu disc.

Christian: Generalment sí.

César: A més, quan tu compres el format físic et portes també tot el treball artístic que això comporta. Tens una portada, un llibret, les lletres… un objecte que, quan accedeixes a la música per internet no pots adquirir.

entrevista_whippingtheclown_*4

El Rock-Òdrom: Si no fóssiu membres de Whipping the Clown, tenint en compte que podríeu accedir a totes les cançons del disc gratuïtament a llocs com Youtube, us comprarieu el vostre propi CD?

Christian: Jo he comprat discos de grups que no coneixia, als quals he vist en directe, m’han agradat i allí mateix m’he emportat el disc a casa. Pel preu d’unes cerveses pots gaudir de les cançons que ha compost algú, gaudir-lo i donar-li una oportunitat. I òbviament sí, pot sonar arrogant perquè és la meva banda però no ho és, jo em compraria el CD perquè m’agrada, és a més interès per la música, la cultura i crec que cal secundar-ho.

El Rock-Òdrom: I tu, César?

César: Jo el que faria seria convidar a aquesta banda a sopar, a anar de festa. A veure si amb sort em regalaven el disc! jaja

El Rock-Òdrom: Amb el canvi profund que s’ha produït en el negoci musical, avui dia, quan un segell decideix fitxar algun grup, les condicions en què això sol fer-se no tenen res a veure amb les de fa uns quants anys; entre aquestes, coses com que la promoció és a càrrec del grup, l’enregistrament del material és a càrrec del grup, l’edició o reedició del disc també, la cerca de llocs on tocar… és a dir, el segell fa d’aparador però la feina és bàsicament del grup. Llavors, jo vull preguntar-vos si, en el cas el vostre amb Maldito, qui creieu que treu rendiment d’aquesta relació? El grup, el segell, els dos o, en la pràctica, ningú?

Christian: En el moment en què s’editi el nostre segon disc, sigui a les plataformes que sigui i en el suport que sigui, aquest estarà des del principi sota el paraigua de Maldito, amb una promoció que donarà rendiment (si arriba a produir-se) a totes dues parts. Tingues en compte que el primer disc l’editem nosaltres i que ells solament s’estan dedicant a la promoció a nivell digital.

El Rock-Òdrom: Per tant, teniu acordat que Maldito Records traurà el segon disc dels Whipping the Clown.

César: Sí i cal dir que és un acord recíproc. Nosaltres els donem música i ells ens donen promoció. Aquest és l’acord que tenim.

El Rock-Òdrom: Llavors, si us donen més promoció, suposo que des que esteu amb Maldito, teniu més concerts que abans. 😉

Christian: Ara mateix, el que anem tenint ha estat mitjançant, més o menys, entre el nostre management i nosaltres mateixos que ens hem anat buscant els bolos. Com he dit abans, jo crec que quan Maldito es posarà realment amb nosaltres serà quan editem aquest segon disc que ja serà amb el seu segell des del principi, no com amb “Playground” que ens l’editem nosaltres mateixos.

El Rock-Òdrom: Hi ha alguna cosa que em crida l’atenció i és que Whipping the Clown no té pàgina web. Per què?

Christian: Perquè requereix… pensem que existint plataformes com Facebook, Instagram… has d’anar afegint informació de manera activa però no requereix tant manteniment com una pàgina web ni genera tanta despesa. De moment, nosaltres, amb la promoció que ens podem permetre, ara com ara anirem fent amb les xarxes socials perquè ens estan donant resultat.

El Rock-Òdrom: I no creieu que el fet de tenir una web us donaria un plus de professionalitat quant a imatge que coses com un Facebook, al meu entendre, no faciliten quant a aquesta diferenciació?

César: Sabem que acabarem tenint un website. És alguna cosa que tenim parlat, que encara no està concretat però que acabarà arribant.

El Rock-Òdrom: Una altra pregunta molt habitual en entrevistes sol ser sobre quin és la vostra cançó preferida del disc, així que jo aniré per l’altre costat. Ara que no ens sent ningú: quina és la cançó que menys us agrada de Whipping the Clown?

Christian: A mi m’agraden totes. Més o menys però totes…

El Rock-Òdrom: Com les dones?

Christian: Tampoc tinc gaire criteri (amb les cançons dels Whipping). No, jo crec que totes tenen el seu punt, cap sona igual a una altra i crec, també, que això és una cosa que ens caracteritza, li hem donat personalitat a tots els temes i crec que per això m’agraden totes.

César: Hi ha una cançó que mai tocarem però que sempre sona en tots els nostres directes. No és la que més m’agrada, no és el nostre estil però és la introducció que obre els nostres concerts, una cançó coneguda per tots i que representa molt bé el món dels pallassos.

El Rock-Òdrom: Et refereixes a aquesta cançó de circ que sona en cadascun dels vostres concerts, a manera d’introducció, com altres grups que obren amb un fragment de la banda sonora d’una peli, per exemple.

César: Exacte!

El Rock-Òdrom: Una de les coses que caracteritza “Playground” és que, com deia Chrisitan abans, el disc està replet de cançons d’estils molt diferents entre si, amb personalitat pròpia, hi ha molts estils musicals representats en el CD. Ja m’esteu parlant d’un segon disc, sabeu ja en quina direcció aniran les noves cançons? Teniu alguna idea predefinida quant a això?

César: Realment l’estil musical mai el pensem o diem “això volem que soni com a tal o tal”. Així va ser amb “Playground” i així serà amb el següent. El que sorgeixi, serà el que es plasmarà.

El Rock-Òdrom: Per a quan teniu previst començar a gravar?

César: Ja estem en això.

El Rock-Òdrom: Ja esteu en això! I, llavors, quan espereu acabar el disc?

Christian: Cap al tercer trimestre d’enguany… o una mica més o menys, al final de l’estiu… però abans que acabi l’any.

César: Depèn del ràpids que siguem en l’estudi.

El Rock-Òdrom: Molt bé! Perquè ja estem! Alguna cosa que vulgueu afegir per a acomiadar-vos?

César: Moltes gràcies per l’entrevista. Una salutació afectuosa a tothom qui ens dóna suport.

Christian: Animar a la gent al fet que escolti el nostre disc, poden veure a Youtube els nostres vídeos, fa un parell de mesos penjar el nostre segon videoclip i res, que si veuen que toquem prop del seu poble, que s’acostin i fotrem una mica de canya. A veure si els mola.

 

César Rojas
Entrevista publicada originalment en castellà a The Sentinel

César Rojas

Sóc el paio que porta això d'El Rock-Òdrom

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú