Espiral: Cuando Vuelve El Sol

5 oct., 2020 | Ressenyes

espiral cuando vuelve el sol

Espiral: Cuando vuelve el sol // Data de sortida: 1 Juny 2020 // Segell: Rock CD Records

La ciutat autònoma de Ceuta té una superfície que no arriba als 20 quilòmetres quadrats y una població inferior als 85.000 habitants segons el cens de 2019.

Malgrat el que aquestes dades puguin induir a creure i, tot i que quan pensem en Ceuta potser no ens l’imaginem un vèrtex del rock nacional, la ciutat nord-africana ha vist néixer un grapat de bons grups del nostre rotllo tals com Parking, Sheilan, Tharna o els protagonistes d’aquesta ressenya, Espiral.

Nascuts el 2005, Espiral han dut a terme una evolució musical no gaire freqüent. Si el corrent és trobar grups que tendeixen a suavitzar el seu so a mesura que passen els anys, els Espiral han fet el viatge contrari, esdevenint cada vegada més heavys en les seves composicions i, fruit d’aquesta evolució, han enregistrat aquest Cuando vuelve el sol, on recuperen i transformen bona part de les seves cançons primerenques.

Els seus dos primers discos, Espiral (2006) i Contratiempos (2009) són àlbums eminentment rockers amb molts elements del que entenem com a “metall alternatiu” i que no encasellaríem sota l’etiqueta del heavy. De cara al següent però, el metall “de sempre” esdevé part protagonista de la música d’Espiral i és així com a Cicatrices (2014) podem trobar composicions molt més dures i clàssiques.

Per coses de la vida, qui havia estat fins aleshores el cantant del grup, Jorge Jordán, va abandonar la ciutat i els Espiral van haver de reduir la seva activitat a actuacions molt puntuals fins que, a principis de 2018, entra a la banda qui havia estat la veu de Tharna, Alberto Mateos Miranda, fet que revitalitza l’activitat de la banda i referma la seva aposta pel heavy rock.

Arribem doncs a 2020 amb uns Espiral conformats per l’esmentat Alberto Mateos a la veu, l’ex Parking Luis Zapater Ortiz y José Luis Corrales Silva a les guitarres, Antonio Jurado Garcia a les baquetes i Rogelio Mateo Pitaula al baix. Els cinc entren als estudis Tritón de Ceuta a fer un treball que ha culminat amb la sortida del quart disc d’Espiral, Cuando vuelve el sol, el recent 1 de juny d’enguany.

Espiral han volgut que Cuando vuelve el sol reflecteixi allò que la banda vol ser avui dia i així doncs ens trobem amb un CD on vuit de les cançons són repescades, repensades i enregistrades de nou provinents dels seus dos primers treballs, l’homònim de 2006 i Contratiempos, de 2009.

Els Espiral han adaptat aquestes cançons a la nova orientació més heavy rock que us deia, amb menys passatges instrumentals en favor d’una música més directa.

Cuando vuelve el sol inclou dues cançons més. La que obre el disc i en dóna el títol, és una composició nova que fa alhora d’excel·lent targeta de presentació dels actuals Espiral. Amb un riff potent i una tornada que entra amb facilitat, els seus sis minuts de durada aconsegueixen predisposar-nos a escoltar tot el que vindrà després. I el que ve després és una reinterpretació molt interessant d’aquelles cançons de la primera etapa d’Espiral.

Exemples del nou tractament que donen a la seva música el podem trobar amb cançons com Alma en ruinas, que fou un senzill (videoclip inclòs) del seu disc Contratiempos i que, pel meu gust, guanya molt en aquesta nova orientació més de heavy rock. Tinc la mateixa sensació general en totes aquelles cançons presents a Cuando vuelva el sol en les que he pogut fer la comparació amb les originals.
Sens dubte, per algú com jo que generalment gaudeix més del metall d’arrel més tradicional que no pas de les sonoritats més alternatives, el camí emprès pels ceutís em resulta ben satisfactori.

Tanquen el cd amb un bonus, una cançó dels temps de Tharna que el seu vocalista, Alberto Mateos y tots els Espiral han recuperat per a aquest disc de forma molt encertada, essent alhora un petit auto homenatge al bon heavy que ja des dels llunyans vuitanta del segle XX s’ha fet a la ciutat de Ceuta.

En conclusió, aquest nou treball dels Espiral, Cuando vuelve el sol, suposa una bona actualització orientada al heavy rock de les seves antigues cançons, suposa també tornar a gaudir de la càlida veu de l’Alberto Mateos i promet una bona estona de música a qui decideixi escoltar el disc. Ben recomanable!

Una ressenya de César Rojas.

Pots llegir aquesta ressenya en castellà al web The Sentinel

Aquí tens totes les ressenyes publicades a El Rock-Òdrom.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram!

César Rojas

Sóc el paio que porta això d'El Rock-Òdrom

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú