portada de l'àlbum de la banda madrilenya exsilyum aut omnia aut nihil

EXILYUM Aut Omnia Aut Nihil | Sortida: 28 Maig 2026 | Segell: Autoedició

Una ressenya de Santi Fernández

Aquí totes les ressenyes d’El Rock-Òdrom

Ressenya publicada originalment en castellà a The Sentinel

Hi ha discos debut que sonen com una carta de presentació i d’altres que entren directament fent un cop de puny damunt la taula. Aut Omnia Aut Nihil pertany al segon grup. Exsilyum no juga a la prudència: gairebé una hora de metall modern, èpic, emocional i musculós, amb una clara voluntat de sonar gran des del primer tall.

L’àlbum funciona millor quan abraça el contrast. La contundència instrumental sosté una proposta molt marcada per la veu de Solarys Rey, eix absolut del disc, capaç de moure’s entre el dramatisme, l’agressivitat i la melodia sense que el conjunt perdi identitat, amb una veu poderosa que no amaga girs d’influència andalusa, herència de la seva Sevilla natal.

Solarys comparteix protagonisme amb el bateria i productor Akyles Guerrero, formant un tàndem potent que aboca la seva àmplia experiència en un disc enèrgic i poderós. Aquí hi ha peces com “Mentira” (primer senzill, amb un videoclip vistós que ha aixecat ampolles entre els censors de YouTube), “Conflicto”, on Solarys fa duet amb José Pardial (Avalanch), o “El Amor También Se Rompe”, on la banda combina tall, intensitat emocional i una producció pensada per impactar.

No és un disc petit ni immediat. La seva ambició és una virtut, però també el seu principal risc: per moments acumula tanta èpica, tanta tensió i tants arranjaments que pot resultar una mica saturat. Exsilyum vol submergir l’oient en una pel·lícula de metal contemporani amb llums, ombres, ferides obertes i cors de batalla.

No puc deixar de destacar el moment de calma que suposa “¿Y ahora qué?”, una delícia en forma de balada de piano i veu que ens regala una Solarys la interpretació sentida de la qual té un rerefons personal dramàtic que queda plasmat en el tema més emocionant del disc.

El tram final, amb “Absentia”, “Ríndeme” i l’extensa i complexa “Caer”, confirma que la banda no cerca simplement encadenar senzills, sinó construir un viatge complet en què cada tema té identitat pròpia.

Aut Omnia Aut Nihil és un debut ambiciós, fosc i emocional, d’aquells que no demanen permís per entrar a l’escena. No reinventa el metall modern, però deixa clar que Exsilyum té discurs, caràcter i fam.