FAN RAY Cuento del mar| Data de sortida: 29 Setembre 2023 | Segell: The Fish Factory
Una ressenya de Rubèn Rodríguez Viñals
Si us agrada el bon ‘heavy rock’ i/o heavy clàssic cantat en castellà, Fan Ray és el vostre grup. El grup de metall clàssic que heu d’escoltar. I si a més a part d’això us agraden les històries de pirates, ‘Cuento del mar’ és el disc que haureu d’escoltar a tot drap a casa, al cotxe o allà on vulgueu.
I és que amb ‘Cuento del mar’ Fan Ray fan un pas endavant musicalment parlant. El disc compacte comença amb la introducció ‘Preludio en el mar’; un primer tastet del què vindrà a continuació; heavy clàssic des de Saragossa; històries de pirates; narracions i cançons d’amor i desamor.
‘Libérame’ és la presa de contacte directe per un bon inici. Seguida de ‘Área 333’, perfecta, el meu tema favorit del disc. Veu aguda, cors potents, guitarres afilades i base rítmica fotent canya.
Quan encara arrosseguem dins la nostra ment la tornada d’Área 333’, el grup no dóna cap mena de treva i, amb ‘Almas libres’ ens deixa atònits, amb guitarres rítmiques ben acoblades amb les solistes i una lletra que parla perfectament de l’esperit del heavy metal: ànimes lliures sense llar i impossibles d’engabiar.
Un respir d’amor amb ‘¿Dónde Estás?: realment és una història de desamor. Intentant trobar el sentit de la vida d’un cor totalment trencat que no pot oblidar. Balada a mig temps, que tant ens agrada a tots i a totes.
‘Allí estaré’ segueix la canya amb un tema per a ser corejat en directe. Amb certa influència del heavy clàssic dels Iron Maiden, amb puntejats de guitarra propis del gènere.
Canya i de la bona, contundència metal·lera en contra de la intel·ligència artificial la trobaràs al tema ‘I. A.’ I és que realment el riff’ és demolidor; sempre ben acompanyats de guitarres, bateria amb doble bombo, baix frenètic i solos que ens diuen que el metall clàssic segueix més viu que mai encara que als mitjans ‘habituals’ estigui silenciat.
‘Todo lo bueno termina’. La introducció i una bona demostració de bateria, les melodies de
guitarres i veus i la lletra és un cant a viure la vida a cada moment intensament. Per a vèncer, possiblement, els fantasmes de la ment i altres punts foscos de la vida, com pot ser esdeveniments passats per a oblidar.
El tema que dóna nom al disc ‘Cuento del mar’ em torna a recordar els primers instants de la cançó als Iron Maiden, parlant d’una sirena i el seu amor impossible.
L’elapé acaba amb ‘Recuerdo soy’. Un himne que és com un comiat perfecte per al final del disc, encoratjant als actuals i als nous seguidors de Fan Ray. Ja en teniu un més a les vostres files. A seguir endavant i a seguir lluitant contra ‘viento y marea’ (mai més ben dit) pel heavy y el rock, que ens volen fer creure que no té futur i està totalment l’ombra, però amb la feina de Fan Ray i altres grups, sempre hi haurà un immens bri d’esperança pel futur del heavy.
Resumint: lletres fascinants com tot el què envolta el món de la mar i els pirates. Excel·lent execució musical i bona producció.
Fan Ray: no us atureu!
0 Comentaris