GREY CZAR: Euarthropodia | Sortida: 11 d’abril del 2025 | Segell: Octopus Rising | Argonauta Records

Aquí totes les ressenyes d’El Rock-Òdrom

Ressenya publicada originalment en castellà a Rocka Rolla Webzine

A l’encop que la decadent raça humana entra en un període d’extinció irremeiable, la Terra i els seus biomes són colonitzats i sotmesos per un embrancament d’artròpodes que té com a objectiu aixecar el seu propi imperi d’invertebrats, el regne d’Euartropodia. Tristament, la sobreexplotació dels recursos i la desídia de les classes dirigents porta a la caiguda d’aquest reialme naixent. Però sempre quedarà un bri d’esperança a l’empara d’un nou començament…

Aquest futur distòpic és l’original trama sobre la que gira el nou àlbum conceptual que duu per títol “Euarthropodia” i amb el qual s’ha despenjat la singular banda austríaca Grey Czar. Nascuts a la ciutat de Salzburg l’any 2010, aquest grup de camarades format per en Wolfgang Brunauer (vocalista i baixista), en Roland Hickmann (vocalista i guitarrista), Florian Primavesi (vocalista, guitarrista i teclista) i en Wolfgang Ruppitsch (bateria i percussionista), va llençar el primer disc titulat com la mateixa banda el 2012, dos anys després va estrenar l’EP “The Men Who Harvest The Sea” i quatre anys més tard va publicar “Boondoggle”, un segon llarga durada que va refermar el projecte.

Un cop superades diferents vicissituds de caràcter econòmic, aquest passat mes d’abril va veure la llum “Euarthropodia”, la seva nova referència discogràfica que ha estat produïda i mesclada pel propi baixista Wolfgang Brunauer i la resta de Grey Czar -que també signen totes les composicions-, mentre que l’Antonio Ilievski s’ha fet càrrec de la il·lustració de la portada.

La peculiaritat de la qual parlàvem en el paràgraf anterior va més enllà del fil argumental que les seves cançons teixeixen a manera dels capítols d’una obra de ciència-ficció, i abraça també el gresol d’estils que el quartet posa en joc. Si bé principalment ells emmarquen la seva proposta dins del heavy rock, també es defineixen com “una bèstia roquera amb guitarres, baix, teclats, bateria i línies vocals interpretades per tres cantants diferents”, i crec que aquest grandiloqüent apel·latiu és el que millor il·lustra la seva lletania estilística que comprèn elements de rock dur, progressiu, psicodèlic, desèrtic i un component metàl·lic primari. Com dèiem, és aquest canemàs el que converteix la seva proposta en un fet tant o més particular que el mateix argument orwel·lià del qual beu “Euarthropodia”.

Eschaton arrenca amb una enganxosa harmonia que acompanyarà immutable les primeres estrofes fins a l’arribada de la robusta tornada i té en els fragments instrumentals que transiten entre les dues parts abans esmentats els punts de màxima intensitat de la cançó.

​

Withered World presenta una expressió planyívola amb les seves fràgils cordes acústiques fent de coixí a les veus, fins que adquireixen distorsió, esdevenen penetrants i precedeixen al colèric vers principal.

Una melodia sagnant de guitarra és l’avantsala d’Insects Took Over, una pista amb unes màgiques notes de Hammond que ens traslladen al hard rock de principis dels setanta i que esdevenen el magistral contrapunt als aires marcadament contemporanis de la intensa tornada de Trooping For Euarthropodia que ha irromput sense que ens n’haguem adonat i ens regala una inspiradíssima secció instrumental en el tram final.

Ballad Of Propellerheads és una peça que encarna el so arquetípic d’aquests quatre genets que, com molt bé expliquen ells mateixos, combina “moments delicats i relaxats amb melodies enèrgiques i riffs crus”.

Queens Of The New World pren el vol amb uns acords desafiants i ens enlluerna amb uns moments que mostren el vessant més progressiu de la formació, mentre que a Nutritional Protocol les primiceres i suaus notes desendollades s’alternen amb les fosques i “sabbàthiques” fuetades centrals.

Els teclats d’en Florian Primavesi a Arthrobotic Liberty semblen tocats pel desaparegut mestre Jon Lord, recreant novament l’embruix de bandes com Deep Purple o Uriah Heep i Aeon, és dens i té una cadència pausada i rocosa durant les primeres tres quartes parts. Passats aquests minuts, els músics premen l’accelerador i accentuen el caire èpic del tema que serveix de colofó a l’elapé.

Grey Czar és una agrupació que no segueix cap moda ni estil actual, però tampoc es tracta d’una més entre les moltes bandes de revival en el sentit estricte de la paraula. És una rara avis d’aquelles que decideixen construir la seva pròpia carrera fent allò que volen i els agrada, sense importar-los gens ni mica quina és la tendència imperant o que aportat més beneficis.

Per la seva banda, “Euarthropodia” és un àlbum anticomercial des del mateix moment en el qual el baixista Wolfgang Ruppitsch va presentar als seus companys la idea imaginària d’un futur postapocalíptic amb insectes repoblant una Terra on s’ha extingit l’espècie humana. Això no obstant, és l’atemporalitat que aporta el so, juntament amb l’especificitat de la temàtica esmentada, la que converteix el treball en una peça singular i personal que paga, i molt, la pena.

Vols col·laborar a El Rock-Òdrom fent ressenyes, cròniques, entrevistes o el que et roti? Doncs escriu a hola@elrockodrom.cat

Segueix El Rock-Òdrom a Youtube, Telegram, Whatsapp, Tiktok i BlueSky