GUADAÑA: Erytheia

17 nov., 2021 | Ressenyes

guadaña erytheia

Guadaña: Erytheia // Data de sortida: 13 Octubre 2021 // Segell: Maldito Digital

Quan vaig veure a Guadaña per primera vegada a Barcelona estava eufòric i cridàvem amb tota l’esma les cançons de l’àlbum El Grito del Silencio. En arribar el moment de tocar Innombrable la cosa esclatà. De vegades succeeix que un grup treu un àlbum i després es va apagant i de sobte només et queden records del que haurien d’haver estat, del que t’agradaria que continuessin sent. I de sobte et veus parlant del mateix disc, d’aquesta mateixa cançó, que és l’única que està en la teva llista de reproducció de grups en espanyol. Defenses que els temps canvien i que amb el temps les idees es van assecant. Que la innovació no és per a tots. Acabem veient-los per aquesta única cançó, per un record, per una sensació, per una explosió.

Aquella nit és cert que va quedar-se a la meva memòria i que vam parlar d’ella durant setmanes. Que bevent alguna cervesa no faltava alguna de les seves cançons. Però confesso que aquesta por de veure què ha d’arribar es va mantenir aquí fins que va sortir el seu següent àlbum. A partir d’aquest moment la cosa canvià. La meva por es va anar dissipant. Les seves propostes musicals van anar canviant, el grup va anar canviant. Gent que crèiem que estaria en l’alineació per sempre va haver d’acomiadar-se. Com a seguidor, i ho dic amb tota sinceritat, va ser inevitable sentir una bolcada al cor. Però van saber seguir endavant i omplir l’espai amb talent, bona música i amb cor.

guadaña erytheia

I crec que això és el que, a parer meu, Guadaña proposa de nou, un disc amb cor. Un treball molt cuidat, que es nota que, com sempre, ho dónen tot, que no decep. No surten a tocar i a cobrar. No escriuen una lletra sense sentit perquè s’escolti bé. No s’acomoden.
Guadaña ho ha fet de nou. Sí senyors, de nou perquè, t’agradin més o menys els seus discos al final tots i cadascun d’ells tenen allò i t’encanten.
Tal és el cas de Erytheria, un disc amb sons de Heavy, Power i Simfònic que no deixa de ser una aposta que podria haver sortit fatal. Però que ens deixa entre veure que la seva evolució continua sorprenent. Les increïbles veus de Glory i Salva gaudeixen de bona salut, la banda s’escolta tremenda i les col·laboracions no han estat poques. Fortu Sánchez (Obús), Carmen Xina (Oker, Adamantia), Manuel Rodríguez i Alex Sánchez (Sphinx), Jorge Berceo (Zenobia), Jaime Moreno (The Electric Alley) i Imanol Nocheterna. Simplement tremend.

El disc ens duu, com sempre, temes socials que cal tractar. Algú ha de fer-ho i ha de fer-ho ara, i com en el seu moment ho va fer la poesia, cal denunciar-los. Només que avui entre solos de guitarra. La societat es podreix des d’endins i des de les arrels. Per esmentar alguna cosa, l’assetjament escolar ho demostra i Guadaña ho diu, alt i clar. La resta, que no és poc, heu de trobar-ho per vosaltres mateixos.
Erytheia és un disc que ens dóna ànims per a seguir el dia a dia, que ens incita a no deixar de lluitar per tot allò en que creiem, pels qui ho passen malament, perquè avui més que mai hem de seguir els nostres somnis, encara que deambulem a La Casa de los espejos.

Una ressenya de Daniel Huezo.

Pots llegir aquesta ressenya en castellà a The Sentinel.

Aquí tens totes les ressenyes d’El Rock-Òdrom.

Segueix El Rock-Òdrom a YouTube, Telegram i Twitter!

daniel huezo

Daniel Huezo

Col·laborador d'El Rock-Òdrom

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú