Güru: 10 Years

14 abr., 2021 | Ressenyes

guru 10 years

Güru: 10 Years // Data de sortida: 1 Febrer 2021 // Segell: Güru Music

Ressenya publicada originalment en castellà a The Sentinel

David Palau pertany a aquest selecte grup minoritari de músics que han aconseguit guanyar-se la vida folgadament amb la música. El seu enorme talent li permet acompanyar a molts dels grans noms de la música mainstream, per als quals no sols toca la guitarra, sinó que també compon, produeix i exerceix de director musical. Noms com Alejandro Sanz, David Bisbal, Ana Torroja, Miguel Bosé i Sergio Dalma, entre altres, són alguns dels artistes que s’han beneficiat de la seva aportació.

Però, independentment de la seva activitat laboral, David Palau és un músic de Rock. Per això, compaginant la seva activitat laboral amb aquestes estrelles de la música massiva, per la seva sang hi corre el verí del Rock i, per a donar-li sortida, fa ja una dècada que va començar el seu propi projecte, al qual va anomenar Güru.

En aquests 10 anys, Güru ha anat mutant de ser un projecte personal a convertir-se en un grup complet, els músics del qual tenen molt a dir. Les obligacions laborals de Palau fan que Güru tingui una activitat intermitent, però així i tot cada pas els consolida més com a banda. Així, en el seu debut discogràfic (“Black” – 2010), Güru era bàsicament un disc en solitari de David Palau. Va ser tres anys més tard, amb l’entrada en la banda de Dagarod (cantant de Is Pain i Burning Kingdom, al qual jo vaig conèixer en la primera formació de Monterrey) quan Güru va començar a tenir consciència de banda. Aquell treball (“White” – 2013) va consolidar aquest tàndem entre Palau i Dagarod que tan bons fruits està donant des d’aleshores. Tres anys després va veure la llum el seu fins ara darrer treball (“Red” – 2016), amb la decisió d’emprar el castellà en les seves lletres i la inclusió del bateria Joan Barbé (que ha arribat a tocar amb Bobby Kingball). Després de l’edició d’aquest últim disc, el fitxatge del baixista Diego Teruel (Lone Star, Amaro) ha acabat de conformar la formació que avui dia presenta Güru.

Per a celebrar els seus 10 anys d’existència, Güru ha decidit publicar aquest disc “semi-recopilatori”. M’explico: A “10 Years” ens trobem tres temes de cadascun dels seus tres discos anteriors, enregistrats de nou pels quatre músics que conformen actualment la banda, i amb algunes modificacions, tant en la composició com en les mescles. A més, els tres temes seleccionats de “Red” estan ara cantats en anglès, donant-li unitat idiomàtica al disc.

“10 Years” conté també quatre temes nous, composats i enregistrats durant la pandèmia. Aquests talls estan col·locats estratègicament en el disc: un al principi, un altre al final i els altres dos separant els blocs de tres temes recuperats de cadascun dels treballs anteriors. Les noves mescles dels temes antics i el canvi d’idioma dels temes recuperats de “Red” donen a “10 Years” un sentiment d’unitat que fa oblidar l’origen diferent de cadascuna de les cançons.

Després de tan extens preàmbul, si analitzem la música que ens ofereix Güru a “10 Years”, la sensació més clara que em produeix la seva escolta és: “per Déu, quin discasso!”. Sento no ser més asèptic, però la música (sobretot si és bona) desperta sensacions, aixeca passions i connecta amb el nostre interior més visceral. Sens dubte, “10 Years” és un disc dels que deixen empremta. Provaré d’explicar-ne els motius.

Si calgués encasellar la música de Güru en algun estil, podria ser Rock Melòdic o AOR. No obstant això, l’etiqueta se’ls queda petita, ja que hi ha molts més elements que enriqueixen el resultat final. Per descomptat, el que més crida l’atenció d’aquests temes és la seva exuberància instrumental, sobretot en la guitarra de David Palau, incommensurable en tot moment. Un dels millors guitarristes que tenim en la nostra escena per la seva tècnica, versatilitat i sentiment. Tampoc podem deixar enrere la veu de Dagarod, brillant en tot moment i amb aquest punt de rudesa que evita que les melodies s’encaramel·lin massa i deixin de tenir aquest punt rocker, fins i tot a les balades i mitjos temps. I la base rítmica, potent i compacta, fa que els temes sonin amb força, tenint multitud de moments de propi protagonisme.

El disc s’obre amb “Open Road”, triat com a single i del qual hi ha disponible el vídeo-clip que podeu veure en aquesta ressenya. Tota una declaració de principis que ens prepara per al que ens ofereix el disc, composicions que sonen fresques i atractives, mantenint un difícil equilibri entre les melodies enganxifoses, agradables a cau d’orella i una alta complexitat instrumental que no es fa pesada.

Després estan els tres temes recuperats de “Black”: “Addictive Love” (amb un interessant toc funky), “No Habiti Time” i “Sometimes” (pur AOR), amb una revisió tant en so com en estil que fa oblidar que aquests temes tenen ja 10 anys.

Un altre tema nou de pur Rock Melòdic (“It Ca’t Be Wrong”) serveix de pont per a tres talls recuperats de “White”: la pròpia i trepidant “White”, “Straight To Your Heart” (mig temps molt AOR) i un “It’s All Different Now” que sona a Toto que tira d’esquena.

La sentida balada de nova creació “Days Of Youth” dóna pas als tres temes recuperats (i traduïts a l’anglès) de “Red”: la pròpia “Red”, la bonica balada “Stay” i “I Can’t Believe” (més AOR d’alta escola), tancant-se el disc amb un últim tema nou, un preciós tema tranquil·let, “Into A Black Night”, amb un solo impressionant de David Palau.

En definitiva, estem davant un disc ple de boniques melodies vocals embolicades en una riquesa instrumental exquisida. Una demostració de l’alt nivell d’aquests músics dels que s’ha envoltat David Palau perquè Güru sigui un dels millors grups dels que podem gaudir en l’actualitat. Aquest disc servirà perquè qui ja els conegués tingui una visió actual del molt que dóna de sí la seva actual formació, i també per a recol·lectar nous seguidors que no els coneguessin prèviament i que, segur, els inclouran entre els seus favorits.

Una ressenya de Santiago Fernández

 

Aqui tens totes les ressenyes d’El Rock-Òdrom

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram i Twitter!

Santi Fernández "Shan Tee"

Col·laborador d'El Rock-Òdrom i director de The Sentinel

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú