Judas Priest + Saxon + Uriah Heep | 15 Juny 2024 | Navarra Arena, Pamplona
Una crònica de Galdric Sala
A Iruñea perquè hi tocaven dissabte, ni més ni menys…una manera d’aprofitar el cap de setmana per, a més de veure tres llegendes, vas a fer uns vins per una ciutat magnífica, molt més del què sembla si només hi aneu a petar per Sanfermines.
Ja parlant del concert, i buscant alguna cosa que vagi una mica més enllà de fer-ne una valoració des del punt vista musical, art del qual no en tinc ni puta idea, o sí, si la valorem des del cor…destacaré dues coses:
1- Tres bandes angleses fotent un homenatge al rock dur més genuí, una (Uriah) que neix quan això del metal ni existia com a gènere musical, una altra que potser (i sense voler) acaba de definir això del heavy metal (Judas) i una tercera (Saxon) que abandera allò de la NWOBHM. Cert és que Judas s’apunta al rotllo, però aquestes bèsties venen d’uns anys abans.
Però, gent, dissabte dia 15 es va viure un concert de heavy metal per definició, pur, absolut, sincer i magistral i sí, sí,sí…Uriah Heep també, a més ho van reivindicar just abans de descarregar el mític Easy Livin… increïbles, als 5 minuts es posen l’audiència a la butxaca i venen a dir…compte! que ara venen Saxon i Judas.
Salta Saxon amb la cançó que dóna títol al nou disc, Hell, fire and damnation (temassu) i l’enganxen amb Motorcicle man! So impecable, un Bifford en estat de gràcia i a partir d’aquí la bogeria i les humitats del heavys vuitanteros i de més cap aquí… Crusader, Power and the glory, Strangers… Princess… etc… i una cançó que a mi em vola el cap: Bands played on… brutal! i faltava Judas!
2- Judas són tan grans, tant…tant…que no van tocar: Freewheel burning, Out in the cold, Metal gods, Hell patrol, Diamonds and rust, Exciter, The sentinel, Night crawler, Beyond the realms of death… qui tenint aquestes obres mestres no les toca en un concert i surts d‘allà pensant que és igual…ha estat una meravella igualment! No sé si hi ha cap altra banda que podria fer tres concerts seguits de, posem, 15 cançons, i no repetir-ne ni una! Això vaig pensar en acabar el concert, no van tocar 4 o 5 de les meves 6 o 7 cançons preferides del grup i… me la pela! va ser èpic! Per cert, Halford està a un nivell que cap, cap, cap vocalista de rock a aconseguit mantenir a aquest nivell durant tants anys…parlem d’un paio de 72 tacos que en porta 50 girant pel món fotent un esgarips que foten tremolar les vies del metro de les cuitats on va, si n’hi ha… tant és!
Concert memorable, i una reverència a les tres bandes per la dedicació, la professionalitat, la honestedat i el gran nivell… Els heavys som els putus amos, a dalt l’escenari i a baix!
Galdric Sala
Col·laborador d'El Rock-Òdrom, il·lustrador i humorsta gràfic
0 Comentaris