Legado De Una Tragedia: Britania

27 gen., 2021 | Ressenyes

legado de una tragedia

Legado De Una Tragedia: Britania // Data de sortida: 29 Gener 2020 // Segell: Art Gates Records

Ressenya publicada originalment en castellà a The Sentinel

Sens dubte, Legado de una tragedia és un dels projectes més ambiciosos, complexos i treballats de la música espanyola. He dit bé: de la MÚSICA, ja que, si bé a l’origen estava basat en el Hard Rock i Heavy Metal, fa temps que hi ha tants elements aliens, sobretot de música clàssica, que aquest projecte ha sobreeixit les fronteres del Rock per a oferir un conjunt musical complet que sobrepassa qualsevol estil particular.

Sorgit de la genial ment de Joaquín Padilla, el projecte Legado de una tragedia es basa en discos conceptuals, de gran complexitat musical i on la seva temàtica gira entorn d’una trama històrica real, a la qual dóna forma amb un relat teatral en que tot un seguit de convidats sempre impressionant interpreta cadascun dels personatges de la història. El resultat sempre és magnífic, oferint uns discos en els quals el concepte “Òpera Rock” es queda petit. Tots ells són imprescindibles per a tot melòman que gaudeixi amb la música ben construïda, amb grans orquestracions, èpica i amb tants detalls que cada escolta ens aportarà una cosa nova, a les antípodes de la música d’usar i llençar, aquesta que entra i surt de la nostra memòria a la mateixa velocitat.

Després d’una primera trilogia dedicada a Edgar Allan Poe i un impressionant quart disc anomenat “El Secreto de los Templarios”, en el nou lliurament de Legado de una tragedia ens trobem una trama basada en Britània, nom de la província romana que ocupava entre els segles I i V el que avui és el centre i sud de Gran Bretanya. Una època que ha inspirat a Joaquín Padilla en la confecció d’aquest llibret i que ha musicalitzat deixant a banda els instruments habituals del Rock per a basar-se en l’orquestració simfònica, la qual cosa augmenta la sensació èpica que ja tenen per ells mateixos aquests temes.

En aquesta ocasió, la història es relata d’una forma molt més breu que en lliuraments anteriors. Si la temàtica dedicada a Edgar Allan Poe va caldre de tres discos i “El Secreto de los Templarios” un CD doble, “Britania” té una durada força més continguda, oferint-se en un format EP de només 5 temes, encara que la realitat ens ofereix 16 talls en el CD. L’explicació rau en el fet que aquests 5 talls apareixen per triplicat: en espanyol, en anglès i en format instrumental, més una versió demo del tema “Britannia”.

Per descomptat, com és habitual, la nòmina de vocalistes convidats és extensa: Ronnie Romero (Rainbow), Isra Ramos (Avalanch), Thomas Vikstrom (Therion), Baol Bardot Bulsara (TNT), Chus Herranz, Tete Novoa (Saratoga), Rosalía Sairem (Therion), Johnny Gioelli (Hardline, Axel Rudi Pell) i David Readman (Pink Cream 69, Adagi), més els teclats de Manuel Ramil (Avalanch, Adventus). Tots ells es reparteixen els personatges de l’obra, al costat del mateix Joaquín Padilla, fent que el repartiment de papers entre els intèrprets estigui dividit entre les versions espanyola i anglesa, excepte en el cas de Baol Bardot Bulsara, que apareix en ambdues. Això produeix que, encara que els temes siguin els mateixos, les veus que interpreten les versions en cada idioma siguin diferents, cadascuna amb el seu estil i timbre diferents, la qual cosa dota de major interès l’escolta de les interpretacions en tots dos idiomes.

Dels cinc temes que conté el CD, el primer (“La tierra de los druidas”) és una petita intro instrumental, per tant, la història es condensa en els altres quatre, especialment la mateixa “Britania”, on els seus set minuts i mig són un compendi del moll de la trama, completat amb “El llanto de los ancestros” i “Ave Roma”, que inclou una part recitada.

Musicalment, qui cerqui la convivència entre orquestra i banda de rock que teníem en els discos anteriors, no trobarà aquesta darrera. L’orquestra clàssica (real, res de samplejats) ha pres el protagonisme absolut de la part instrumental, sobre la qual els cantants triats (tots d’un gran nivell) interpreten les línies vocals que donen vida a cadascun dels personatges. El resultat és fantàstic per a qualsevol melòman però podria defraudar als qui esperin guitarres elèctriques, bateries i qualsevol altre instrument habitual en el Heavy Metal.

Personalment, l’única cosa que trobo a faltar és l’exhaustiva documentació que sí que vam tenir a “El Secreto de los Templarios”, que ajudava a seguir la trama mentre s’escoltava l’obra. Entenc que aquest és un llançament més contingut, però quan un s’acostuma a l’excel·lència, després es troba a faltar.

Així i tot, Joaquín Padilla ha aconseguit construir amb “Britania” una altra obra meravellosa per a degustar amb plaer. Enhorabona.

Una ressenya de Santiago Fernández

Aquí tens la ressenya d’en Santi de Legado de una Tragedia III i El Secreto de los Templarios.

Aqui tens totes les ressenyes d’El Rock-Òdrom

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram i Twitter!

Santi Fernández "Shan Tee"

Col·laborador d'El Rock-Òdrom i director de The Sentinel

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú