LETHARGUS Eclectia

23 set., 2021 | Ressenyes

letahrgus eclectia

LETHARGUS Eclectia // Data de sortida: 15 Setembre 2021 // Segell: Autoedició

Ressenya publicada originalment en castellà a The Sentinel

Amb prou feines han passat dos anys des que Lethargus debutés en el mercat discogràfic amb la seva òpera preval, “Origen”. Aquell treball va ser el resultat de l’empenta d’una banda gairebé acabada de formar, les ganes de la qual de consolidar-se i oferir un treball als seus seguidors, molts d’ells arrossegats de les experiències anteriors dels seus músics, els van portar a enregistrrar aquell disc als pocs mesos de la seva formació. El resultat va ser bo, ja que “Origen” sorprenia per la seva força, maduresa i aplom, movent-se a mig camí entre un heavy-power agressiu i unes pinzellades de progressiu.

Entre aquell 2019 en el qual es va publicar “Origen” i aquest 2021 en el qual ha nascut “Eclectia”, han passat moltes coses. La més evident, una pandèmia mundial que han entorpit, quan no aturat del tot, l’activitat de totes les bandes. A més, en el cas de Lethargus hem de constatar el sempre traumàtic canvi de vocalista, a més d’un nou bateria.

Així les coses, la formació inclou ara a César Ortiz, qui va ser cantant durant molts anys de Nocturnia i últimament en les files d’una altra banda anomenada Iridium. L’altra novetat consisteix en la figura d’Eduardo Cervera, bon bateria que ve de pertànyer a Ciclón. Ambdues són les cares noves de Lethargus, que manté intacta la resta de la seva formació: Juanjo Alcaraz i Miguel Bueno a les guitarres, Elena Alonso als teclats i Sergio Martínez al baix. Aquests Lethargus 2.0 porten units des de poc temps més tard de l’edició de “Origen”, per la qual cosa la seva adaptació ja estava completada quan va aparèixer el Coronavirus i va aturar el món.

Malgrat aquesta desgràcia global, quan les ganes de treure el grup endavant són les adequades, no hi ha pandèmia que pari el treball d’un grup, encara que sí que el limiti. Aquest ha estat el cas de Lethargus, qui en aquests mesos de dificultat se les han manegat per a compondre, arreglar i enregistrar el seu segon disc, aprofitant les escletxes que la situació sanitària anava deixant a cada moment.

El resultat és “Eclectia”, un nou treball on Lethargus ha fet un pas endavant. En aquest segon disc, la banda ha definit una mica més el seu estil, acostant-se al metall progressiu en major mesura, si bé conserva els trets específics que els acompanyen des dels seus inicis, com l’urpa de les seves bones guitarres, la contundència de la seva base rítmica i la frescor dels seus temes. En aquest sentit, la veu de César dota de més sentit melòdic les línies vocals del que feia el seu antecessor, Alfonso de Lope, més orientat al heavy metal més convencional. Ara, César Ortiz amplia el rang vocal, ja que a més del seu estil de cantar més melòdic, canvia el terç quan arriba l’ocasió, incloent aguts puntuals i algunes pinzellades guturals en les quals també li acompanya el guitarrista Juanjo Alcaraz.

Parlant de guitarristes, el duo format per Juanjo Alcaraz i Miguel Bueno està entre els màxims al·licients del disc. Tècnics, enèrgics i frescos, les guitarres porten a coll al grup en cada tema, amb complexos arranjaments, riffs sòlids i inspirats solos. Per part seva, la base rítmica ha fet un pas endavant, amb contundència i molta força. En aquest sentit, Eduardo Cervera té una aportació decisiva, ja que la seva escola estil Portnoy encaixa com a anell al dit a aquesta vocació més progressiva que té avui Lethargus.

Last but not least, que diuen els guiris, els teclats d’Elena Alonso són la cirereta que corona el pastís. Afortunadament, la seva presència ara sí que és tangible, cosa que no va ocórrer a “Origen”, la mescla del qual va deixar els teclats ocults gairebé per complet. En aquest nou disc, el color i la llum dels teclats ocupa el seu lloc, donant més vida als temes, tant quan exerceix de matalàs com en les ocasions en les quals pren un paper més protagonista, com en el seu solo inclòs en “A vida o muerte”.

En general, els temes de “Eclectia” són més llargs i complexos, augmentant la sensació d’imbuir-nos en camins de metall progressiu. La meitat d’ells caminen entre els 6 i 8 minuts, amb molts canvis de ritme i intensitat. Aquesta major complexitat obre el camí al fet que cada músic tingui el seu espai, sense que decaigui l’interès ja que la melodia vocal i els riffs de guitarra fan que no decaigui la frescor.

Dins d’una línia homogènia, els temes es divideixen entre els més propers al metall tradicional, directes i contundents, com a “Destno cruel”, “La noche más oscura” o “Hacia ningún lugar” i aquells amb major vocació progressiva, amb més canvis de ritme i d’intensitat com “Quiero odiarte” o, sobretot, “Estrella fugaz”, que destaca no sols per ser la més extensa i complexa del disc, sinó perquè en ella col·labora Ángel Belinchón (Dry River), qui s’encarrega de la labor vocal en la meitat del tema, amb un brillant acompliment.

En definitiva, “Eclectia” confirma a Lethargus com una de les opcions més suggeridores de les noves bandes de metall que pugnen per prendre protagonisme ara que la situació sembla que torna a poc a poc a la normalitat. Espero que aviat puguem tornar a les sales de concerts i recuperar les sensacions del metall en viu. Segur que Lethargus és una bona opció per a aquest retorn.

Una ressenya de Santiago Fernández

 

Aqui tens totes les ressenyes d’El Rock-Òdrom

Segueix El Rock-Òdrom a Youtube, Telegram i Twitter!

Santi Fernández "Shan Tee"

Col·laborador d'El Rock-Òdrom i director de The Sentinel

2 Comentaris

  1. Juanjo Alcaraz

    M’ha encantat la vostra resenya perquè, a part de les boníssimes paraules que ens heu dedicat, és la primera que he rebut en català. M’ha encantat llegir-la. Enhorabona i moltíssimes gràcies 😉

    Reply
    • administrador elrockodrom

      Hola Juanjo 🙂
      Moltes gràcies a tu per les teves paraules.
      Com hauràs vist, els webs The Sentinel (Madrid) i El Rock-Òdrom (Barcelona) compartim continguts en ambdues llengües. En el cas de la vostra ressenya, l’original és en castellà però sovint la primera versió és nostra.
      Compteu amb El Rock-Òdrom per la vostra crònica de concert si veniu a tocar a Barcelona o qualsevol altre esdeveniment del que considereu interessant informar-nos-en.
      Fins aviat!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú