Manic Street Preachers + Low Hummer. Divendres 8 d’Octubre de 2021. Portsmouth Guildhall.

19 oct., 2021 | Cròniques

manic street preachers

Manic Street Preachers + Low Hummer Portsmouth Guildhall, Anglaterra. Divendres 8 d’octubre de 2021

Crònica publicada originalment en castellà a The Sentinel

Visca el Rock and Roll!

L’aturada obligada de les actuacions en directe a causa de la pandèmia del coronavirus va ser aprofitada pels gal·lesos Manic Street Preachers per enregistrar un nou disc d’estudi, “The Ultra Vivid Lament”, que va aconseguir el número 1 en les llistes britàniques en la setmana del seu llançament al setembre passat.

Els Manics són autèntics orfebres, creadors de grans temes amb un so personal en el qual hi cap de tot, des del hard rock i el glam rock, al punk rock i el rock alternatiu, en els quals la varietat musical es barreja amb lletres inspirades per l’art, la literatura i les fermes conviccions socialistes d’uns amics d’institut que van créixer a les valls mineres de Gal·les durant els pitjors anys de la desindustrialització orquestrada per Margaret Thatcher. De fet, el títol del seu primer disc número 1, “This Is My Truth Tell Em Yours” és una cita del miner i polític socialista gal·lès Nye Bevan, ministre de Sanitat del govern laborista després de la Segona Guerra Mundial i pare del NHS, el sistema públic de salut britànic.

Les noves cançons de “The Ultra Vivid Lament”, compostes al piano en comptes de la guitarra per primera vegada a la carrera de la banda, mostren un costat més pop (amb ressons d’Abba) de la banda, però el missatge no s’ha suavitzat i és possible trobar clares referències crítiques als primers ministres del partit conservador britànic educats en l’exclusiu col·legi privat de Eton (David Cameron i Boris Johnson són dos clars exemples) en el tema “Don”t Let The Night Divide Us”.

manic street preachers

Els Manics han fet gala de les seves conviccions en múltiples ocasions al llarg de la seva carrera i van tornar a demostrar la seva coherència en la seva tornada a l’activitat en directe al setembre. En agraïment a la tasca realitzada durant la pandèmia, van fer un concert gratuït per a treballadors del NHS en el Motorpoint Sorra de Cardiff i un altre concert en el mateix recinte, els beneficis del qual han estat destinats a les diferents organitzacions benèfiques del NHS. Després d’això, s’han embarcat en una extensa gira britànica presentant “The Ultra Vivid Lament”, la parada de la qual en Portsmouth vaig tenir la fortuna de poder gaudir.

manic street preachers

El lloc triat per a l’actuació va ser el Guildhall de la ciutat, un imponent edifici neoclàssic construït a la fi del segle XIX, la sala principal del qual té una capacitat d’uns 2.000 espectadors. La disposició de la sala feia possible veure l’escenari a la perfecció des de qualsevol part d’aquesta. Encara que per a poder accedir al concert fos necessari presentar prova de la vacunació contra Covid-19 o resultat negatiu de prova PCR, resultava gratificant poder tornar a gaudir d’un concert en directe en un recinte que fregava el ple.

manic street preachers

Abans del plat principal de la nit, vam gaudir amb els teloners, LOW HUMMER, un sextet procedent de Hull. Van aprofitar bé els 40 minuts del seu concert, mostrant bones maneres amb el seu garage rock combinant guitarres i sintetitzadors.
Van presentar temes del seu disc de debut (“Modern Tricks for Living”), entre els quals em van agradar especialment “I Tell You What” i “Commercials”.

A les 21.00, amb puntualitat britànica, James Dean Bradfield, Nicky Wire i Sean Moore, juntament amb els habituals músics de suport en directe (Wayne Murray a la guitarra i Nick Nasmyth als teclats) van sortir a l’escenari – adornat amb un teló amb la preciosa portada de “The Ultra Vivid Lament” – i, després de saludar-nos, van obrir el xou amb aquest gran clàssic que és “Motorcycle Emptiness” (quin riff) i la seva furibunda critica a la societat consumista (From feudal serf to spender, this wonderful world of purchase power). Directes a la jugular des del principi, amb molt bon so i un gran joc de llums.
Amb el Guildhall de Portsmouth rendit davant la banda des del primer tema, els Manics van anar alternant temes nous (“Orwellian” amb la seva crítica a la falta de debat i l’increment de l’odi associats a l’ús de plataformes digitals i la enganxifosa “The Secret He Had Missed” sobre el pintor gal·lès Augustus John i la seva talentosa germana, la pintora Gwen John,  la lletra de la qual presenta un diàleg entre tots dos) amb uns altres menys recents (“Your Love Alone Is Not Enough”, “Enola/Alone” i un sensacional “You Stole The Sun From My Heart”) sense que la intensitat del concert decaigués en cap moment.
Nicky Wire aprofità una petita pausa per a recordar al tristament desaparegut Richie Edwards en la presentació del tema d’obertura del seu nou disc, “Still Snowing In Sapporo”, record de la gira japonesa de la banda el 1993. Després d’això tocava tornar a “Everything Must Go”, primer disc sense Edwards, per mitjà d’una gran interpretació del tema títol. “Complicated Illusions”, del nou disc, i la brillant cançó “International Blue” de “Resistance is Futile” (2018), ens van retornar al present de la banda i van donar pas a aquest sublim homenatge a les Brigades Internacionals que van lluitar en defensa de la democràcia durant la Guerra Civil espanyola que és “If You Tolerate This Your Children Will Be Next” (single número 1 al Regne Unit en 1998). Va resultar emocionant veure a tothom cantant a plens pulmons aquesta emocionant tornada contra l’apatia enfront de l’auge del feixisme.
Tot seguit James Dean Bradfield es va quedar només en escena i ens va delectar amb una preciosa interpretació acústica de “La Tristesse Durera (Scream To A Sigh)”. Amb la banda de nou en escena i Nicky Wire presentant a James Dean Bradfield com un guitar hero, els Manics van tocar una versió de “Sweet Child O’ Mind”. Encara que hagués preferit un tema propi, dóna gust escoltar aquest gran tema sense haver de suportar la veu de Axl Rose.

manic street preachers

Després de la versió, tornada a la dècada dels 90 amb “Tsunami”, seguida per l’últim tema de la nit del nou disc, “Afterending”, ben rebut per l’audiència. De fet, cap dels temes del nou disc va desentonar entre el material clàssic de la banda, la qual cosa denota la seva qualitat.

El tret final del concert va donar principi amb Nicky Wire recordant la primera vegada que van actuar en Portsmouth el 1991 per a introduir “Slash ‘n’ Burn” com un tema que van tocar en aquella llunyana data, quan anaven vestits amb ajustats texans. Després d’aquesta fuetada, un altre record del passat amb l’emotiva “Spectators Of Suicide”, amb una gran feina de James Dean Bradfield a la guitarra. Després de presentar als músics que els acompanyen en directe, “Ocean Spray”, tema sobre el càncer de la mare de Bradfield, va anar l’únic record a “Know your Enemy” (2001) i va precedir la traca final, amb una tremenda versió de “You Love Us” i, per a tancar la nit, “A Design for Life”, aquest fabulós tema sobre l’orgull a pertànyer a la classe treballadora entroncat en les conviccions d’esquerres de la banda.

manic street preachers

En resum, gran concert d’1 hora i 35 minuts sense bis (ni falta que fa el teatret de retirar-se de l’escenari per a tornar a sortir) d’un grup fonamental al rock britànic. Tant de bo hi hagués més bandes com Manic Street Preachers.

Text: Dani “GhostOfCain”
Imatges: Dani GhostOfCain i Louder Than War

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram, YouTube i Twitter

Set List del concert
  1. Motorcycle Emptiness
  2. Orwellian
  3. Your Love Alone Is Not Enough
  4. The Secret He Had Missed
  5. Enola/Alone
  6. You Stole The Sun From My Heart
  7. Still Snowing In Sapporo
  8. Everything Must Go
  9. Complicated Illusions
  10. International Blue
  11. If You Tolerate This Your Children Will Be Next
  12. La Tristesse Durera (Scream To A Sigh)
  13. Sweet Child O’ Mine
  14. Tsunami
  15. Afterending
  16. Slash ‘n’ Burn
  17. Spectators Of Suicide
  18. Ocean Spray
  19. You Love Us
  20. A Design For Life

Segueix El Rock-Òdrom a Youtube, Telegram i Twitter!

Dani GhostOfCain

Dani "GhostOfCain"

Col·laborador a The Sentinel i El Rock-Òdrom

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú