MASTERS OF INSANITY 3 Bütcher + Inverted Cross + Emissary + Vlad | Upload, Poble Espanyol (Barcelona) | 21 de febrer del 2026
Una crònica d’Ignasi “Tarzán” de la Fuente
Acompanyat de Mònica vam arribar a la sala Upload quan els Vlad tocaven els seus darrers acords, així que deixarem una valoració de la banda la propera vegada que els veiem. La sala presentava aleshores mitja entrada. Aprofitant l’aturada vam fer una ullada al material que es venia, el vinil dels grans Inverted Cross, que ja tenim a la nostra col·lecció, i tres dels Bütcher, que vaig deixar la seva adquisició pel final del festival. Vaig saludar a en Thrash’et Black’et i a en Pep, José Manuel Perez (l’organitzador d’aquells festivals a la plaça Eivissa d’Horta, i gran fan de Motörhead)
Emissary van començar a escalfar la sala, que ja començava a presentar un ple. Sorpresa en veure a sobre de l’escenari a Michel Regueiro i a Philip Graves, que pertanyen a altres bandes de la regenerada escena metàl·lica catalana. I si no vaig errat al baix Pau Correas, també un music prolífer de l’escena. A la bateria Hlib Overchuk, segons la pàgina d’Spirit of Metal.
Una nova NWOCHM, Nova Onada de Heavy Metal a Catalunya.
Amb un àlbum a les seves esquenes, Eldritch, aquests joves ja son uns masters del Heavy Metall. Un estil que frega l’Speed Metall i el Thrash i amb una actitud molt positiva van conquerir les nostres ànimes fosques.
El públic es repartia entre molt grans i molt joves, com si faltés tota una generació dins d’aquest petit món. Algun dia algú hauria de fer una reflexió sobre aquesta qüestió. Quan van acabar amb el seu repertori ja ens tenien a les seves butxaques.
Ara tocava buscar a en Pako Fernandez Aguilar, un fan acèrrim que no es perd ni un. Com sempre enganxat a la primera fila. També ens vam trobar amb en Ciscu, el meu amic des dels inicis del Heavy, allà pel 1984 aproximadament. Ell pertany a l’Associació Cultural Metalcova, que era l’encarregada d’aquest festival Masters Of Insanity III. Em va explicar com van anar a buscar als belgues Bütcher a l’aeroport, i com van arribar una mica justos, i com els hi va acompanyar a l’hotel i després a comprar begudes pel concert, i com el cantant Ruben Luts va agafar una ampolla de whisky i en Ciscu es va negar a pagar-la, i en Ruben tretze que tretze, fins que el meu amic va claudicar, i abonar els 25€ de l’ampolla de Jack Daniel’s. Ara entenc moltes coses que van esdevenir després.
I els grans Inverted Cross comencen a disparar amb el seu metall barrejat amb tots els metalls del món amb Attack with Hellfire, que, amb tota la seva precisió ens va impactar de ple.
La sala ja estava plena de gom a gom i els Heavys ja ens bellugàvem sota les seves notes màgiques. Aquests joves músics son uns mestres dels sons Underground, i han estat capaços de ficar al seu metall quasi tots els estils del Heavy dins d’un còctel molotov, que literalment ens crema la sang a les venes quan comencen a esquinçar els seus instruments.
Potser podria omplir aquesta crònica amb un munt d’adjectius qualificatius i quantificats, però també podria acollir-me amb la frase amb la que Super Raton s’acomiadava sempre; No oblideu super-vitaminar-se i mineralitzar-se!!! I aneu a escoltar a aquests 4 dimonis del Metall, que ben bé podríem anomenar Dark Metall. Per cert sabíeu que hi ha uns altres Inverted Cross a Holanda? Sembla ser que toquen Black Metal… Metalcova, un festí amb les dues bandes?
El sisè tema Circle of Tyrants, de Celtic Frost, i el darrer The Antichrist, d’Slayer, van ser dues bones versions que els Inverted van saber absorbir com si fossin temes propis. Hi ha bandes que toquen temes d’altre bandes i no sonen a assonància amb ells, però aquests dimonis (i una dimonia) s’han apropiat d’aquests temes com a propis.
Espero tornar a veure aquesta banda a sobre dels escenaris. Encara recordo la primera vegada que van tocar fa anys a la sala Wolf, i els hi vaig comprar lo primer que van treure, en cassette!!! No vaig poder privar-me d’una foto amb ells. Més Undergroun no es pot ser!!! Skoll Inverted Cross!!!
Tornem a mirar els vinils dels Bütcher, i, sorpresa, ja faltava el 666 Goats Carry My Chariot!!! Comprem els dos que queden i torno a la sala on veig al Thrash’et i li comento la jugada, i amb un estrany i fosc somriure em contesta, l’he comprat jo no fa gaire! Tros de cabronàs!!! Mira que t’estimo, peroooooo…
Bütcher a l’escenari, menys mal! Metallström/Face the Bütcher, Blessed by the Blade, Elektrik Exekutioner, Koraktor’s Iron Rule. I en Ciscu al meu costat, gaudint dels belgues.
Una banda que va sortir al 2003, amb tres llarga durada a les seves esquenes, i que son d’aquells grups que igual sonen a Maiden de Pol Di’Anno, que al Punk dels Blitz (escolteu-loooos), que a S.D.I, que a què sé jo!!! Aquella nit estava gaudint de debò amb bandes d’una qualitat musical i posta en escena fora del comú.
I va arribar, en un tres i no res 666 Goats Carry My Chariot, un tema que m’encanta en sobre manera, un tema cuit i fermentat a algun càlid calder de l’Inframón.
Uf!! Després Speed Metal Samurai, Iron Bitch i per arrodonir la nit més metàl·lica del cap de setmana 45 rpm Metal, on Ruben Luts va treure “L’AMPOLLA DE WHISKY” del Ciscu, i va començar a veure i a llençar el seu contingut entre els assedegats assistents.
Tots assedegats? No, tots no, en Ciscu no, ell estava congelat. Però passat l’ensurt vam acomiadar-nos com germans del Metall que som. Gràcies per la teva col·laboració amb Metalcova, vosaltres feu possible que el Heavy continuï viu a Terra Nostra.
Ah! Ni una gota del Jack Daniel’s va caure a la meva gola. Cagon déu!
No et perdis AQUÍ l’entrevista d’El Rock-Òdrom a les bandes i organització del Masters Of Insanity 3.
Ignasi Tarzán de la Fuente
Fan del metall des de la prehistòria.
Diuen que estem endimoniats, que en néixer la nostra creu es va invertir, som predicadors del tro i la nostra veu llança foc en parlar…
Instagram: Temple del metall
Disculpeu. Aqui teniu una explicació del que va passar.
No va anar així pas.
Jo i un altre company vàrem anar a comprar el càtering (cutrering) .pels grups mentre els grups feien les proves de so (Sound check).
A l’hora de pagar-lo jo vaig comprar unes cerveses a part, i la caixera es va confondre i em va cobrar l’ampolla de Jack Daniels a mi.
Per això deia que l’ampolla aquella era meva, perquè l’havia pagada jo, i fins que .no em tornessin els diners aquella ampolla era tècnicament meva.
Gràcies per l’aclariment!