Metall Fort: Metall Fort // Data de sortida: Octubre 2021 // Segell: Autoedició

Introducció i context:

Vaig conèixer Metall Fort casualment un divendres mentre preparava el programa de ràdio de l’endemà i cercava el que pogués ser el grup català de la setmana a El Rock-Òdrom d’aquell dissabte.

No recordo exactament què vaig teclejar al cercador però sí que recordo que quan vaig veure a la pantalla el nom del grup, Metall Fort, vaig pensar que allò podia sonar bé.

Varen sonar al programa aquell dissabte de febrer de 2020 i els vaig convidar a venir a la ràdio a fer una entrevista. Com que aleshores encara no havien tret aquest EP homònim en format físic, vam optar per esperar-nos una mica a que tinguessin el CD a les seves mans i fer en aquell moment la seva visita a El Rock-Òdrom.

Va ser llavors quan va esclatar la pandèmia i tot es va aturar.

Però com diu la dita, qui dies passa, anys empeny i, tot i que encara les coses no són com abans (i que no s’esguerri) els Metall Fort finalment, aquest octubre de 2021, poden oferir-nos en format físic el seu primer EP de quatre cançons.

Tot escoltant l’EP homònim dels Metall Fort:

El primer que vull destacar (i de pas reivindicar la vigència del format físic) és la portada. Un treball de la Sònia Sola Gil que recorda el període de a Baixa Edat Mitjana i que embolica la música que els Metall Fort ens ofereixen en aquest CD.

Musicalment, els Metall Fort es mouen en un Heavy-Thrash que em recorda força als Megadeth. De les quatre cançons d’aquest treball, sens dubte és Sota Terra, que obre l’EP, la que més m’hi retrotrau, amb un riff i una melodia vocal d’en Jonathan que, n’estic convençut, a molts a recordat al grup americà.

La cançó que més m’ha agradat és Talaiot, probablement perquè és, senzillament, la que més m’ha fet moure el cap amunt i avall, amb una bona tornada d’aquelles que tenen la capacitat de quedar dins el cap.

Si el Thrash dels Metall Fort el trobem en el ritme i els riffs, el Heavy apareix sobretot als solos de guitarra i a les melodies de guitarres doblades que tenen presència al llarg de tot l’EP.

Perseguit i Les Onades, són les dues cançons que tanquen el CD, ambdues composicions de més de set minuts de durada on aquell thrash americà dels primers 90 torna a mostrar-se com una de les grans influències del grup de Barcelona.

En conclusió:

Ja fa dos anys que els Metall Fort van penjar aquestes quatre cançons a la xarxa. Ha passat prou temps com per pensar que aquest cinc músics (Ramon Casamitjana i Mario Brandés a les guitarres, Manuel Capilla al baix, Jonathan Gandia a la veu i Xavi Medina a la bateria) deuen tenir ja un grapat de noves cançons sota el sarró per donar continuïtat a aquest notable EP de recent aparició en física CD.

Aviat els tindrem a a ràdio perquè ens expliquin quina en porten de cap. Només el temps ens dirà si els Metall Fort la peten dins el panorama del metall en català (i més enllà). El següent treball que treguin, les noves cançons que poguem escoltar, ens diran com de lluny poden arribar si la fortuna els acompanya. Bona sort!

Una ressenya de César Rojas.

Pots llegir aquesta ressenya en castellà al web The Sentinel

Aquí tens la ressenya del nou EP de 2023, Fantàstic.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram, YouTube i Twitter!