MIGUEL RÍOS Rock & Ríos 40 años después | Data de sortida: 2 Juny 2023 | Segell: Altafonte

Ressenya publicada originalment en castellà a The Sentinel

Aqui totes les ressenyes d’El Rock-Òdrom

Sens dubte, “Rock & Ríos” és el disc més reconegut i influent de la història del Rock a Espanya. Potser, fins i tot, de tota la música feta mai al nostre país, independentment de l’estil. Un doble disc enregistrat en directe els dies 4 i 5 de març de 1982 en el ja desaparegut Pabellón del Real Madrid. La seva repercussió, xifres de vendes i reconeixement massiu no tenia precedents en la història del rock a Espanya. Fins i tot el concert va ser retransmès per complet per RTVE en horari de màxima audiència un parell de mesos després de la seva celebració, coincidint amb la publicació del doble LP. Eren altres temps.

Des de llavors, aquest disc s’ha elevat a la categoria de mite. Les seves cançons són llegenda i, fins i tot, els retalls de versions incloses en el medley final van donar una empenta definitiva als seus autors. Per posar un exemple, fins a l’edició de “Rock & Ríos”, el tema “Maneras de vivir” no era la cançó fetitxe de Leño. I, en paraules de Rosendo, aquest trosset en el disc de Miguel Ríos va generar més drets d’autor tota la discografia original de Leño.

Per a més informació, aquí teniu un vell article que vam publicar en el seu moment a la nostra secció de Clàssics: Miguel Ríos: «Rock & Ríos» (1982)

Tirant de calendari, comprovem que al maig del passat 2022 es complien 40 anys d’aquesta joia discogràfica. A més, com aquell enregistrament es va fer per a commemorar el 20è aniversari de Miguel Ríos a la música, una senzilla suma ens deixa l’esgarrifosa xifra de 60 anys d’ençà la publicació del seu primer disc, un EP de quatre temes anomenat “El Rey del Twist” editat en 1962 sota el pseudònim de Mike Ríos que va emprar fins a 1964.

De manera inesperada, almenys per a mi, aquesta efemèride va animar al mític cantant granadí a repetir el concert, malgrat en 2010 havia anunciat el seu comiat en una gira a la que va anomenar “Bye, bye Ríos”. Un comiat que va quedar en foc d’encenalls en 2021, quan va publicar el seu últim disc d’estudi fins avui, anomenat “Un largo tiempo”, i una gira acústica amb el seu grup actual, The Black Betty Trío.

Finalment, el doble concert aniversari, anunciat com a “Rock & Ríos 40 años después”, va tenir lloc l’11 i 12 de març de 2022 (40 anys i una setmana després que els concerts originals) al Wizink Center de Madrid, el recinte cobert més gran de la capital, amb un ple absolut del qual jo vaig tenir el plaer de formar-ne part. El xou va ser magnífic, amb el mateix repertori (i en el mateix ordre) que en el concert original (més el tema “Oración”), amb molts convidats i amb una infraestructura al màxim nivell, tal com sempre ha estat costum en Miguel Ríos, amb un desplegament de mitjans tan costós com extraordinari.

La megabanda que va acompanyar a Miguel Ríos en aquests concerts d’aniversari va ser la mateixa que va enregistrar el “Rock & Ríos” original, amb l’excepció de dos músics que, desgraciadament, ens van deixar en aquest interval de 40 anys: El guitarrista Paco Palacios i el bateria Sergio Castillo. Els seus llocs els van ocupar José Nortes (habitual acompanyant de Miguel Ríos en The Black Betty Band) i Pablo Narea, fill del famós productor Carlos Narea, co-productor de totes dues versions de “Rock & Ríos”. Ja en el concert vaig sortir gratament impressionat per la tasca de Pablo Narea, qui als seus 18 anys va donar una lliçó de talent, tècnica i bon fer, envoltat d’uns músics amb edat de ser els seus avis. Com a detall, Pablo Narea va utilitzar el mateix kit de bateria amb el qual va tocar el mort Sergio Castillo en el concert original. Tampoc va ser present Salvador Domínguez, en aquest cas per malaltia, sent les seves col·laboracions originals substituïdes per Jorge Salán, qui va estar pletòric.

La resta, com dic, van repetir experiència quatre dècades després: Mariano Díaz (teclats), Thijs Van Llegir (teclats i flauta), Tato Gómez (baix), Mario Argandoña (bateria), Antonio García de Diego (guitarra) i John Parsons (guitarra). Tots ells amb 40 anys més a les seves espatlles, malgrat la qual cosa en la seva majoria conserven aquesta màgia i aquest talent que els fa especials, començant pel mateix Miguel Ríos, a qui se li veu cansat però que manté gairebé intacta la calidesa de la seva veu. El més afectat pel pas del temps és Antonio García de Diego, en un paper molt menys protagonista de l’esperat, gairebé testimonial. Encara així, la seva presència no podia faltar.

Un any després de la celebració del concert s’ha posat a la venda el resultat d’aquell enregistrament, amb diversos formats disponibles per a triar, tots ells en edicions molt cuidades, d’acord a la importància del producte. En el meu cas, jo em vaig decidir pel format 2CD + DVD en l’edició de col·leccionista, una opció cara però que, vist el resultat, crec que paga la pena.

Portada, Art-Work i presentació:

L’edició que tinc a les mans és espectacular. Malgrat triar l’opció de 2CD+DVD, el format és una edició de luxe igual de gran que els vinils, la qual cosa permet gaudir d’un generós llibret (més de 50 pàgines) a gran grandària en el qual tenim una llarga reflexió del mateix Miguel Ríos i textos d’un bon nombre de persones del món de la música (inclosos els convidats al concert), de la indústria musical, de la cultura i d’altres àmbits, a més de les lletres de tots els temes. Tot això amanit amb nombroses fotos d’altíssima qualitat obra de Gloria Gades, Raquel López, Domingo J. Casas i Javi Carrión.

Doble CD:

L’enregistrament recull l’esdevingut en el segon dia, 12 de març. En aquesta ocasió, la tecnologia permet incloure-hi el concert sencer, quelcom que no es va poder fer en 1982, on la limitació del minutatge que tenia el vinil va obligar a ometre els temes “Ciutad de neón”, “Al sur de Granada” i “Estraños en el escaparate”, que sí que van veure la llum en una posterior edició en CD posada en circulació el 2005. A més, com ja he comentat, aquest concert va incloure el tema “Oración”, un poema musicat de Luis García Montero, compost en el seu moment contra la guerra de l’Iraq i dedicat per Miguel Ríos contra la invasió d’Ucraïna per part de Rússia i, en general, contra totes les guerres.

A més, alguns dels temes que en l’edició original únicament eren tocats en part, ara podem gaudir-los al complet, cosa que s’agraeix especialment a “Buscando la luz” (amb la imponent presència del cor góspel de Rebeca Rods), “El río” (amb el duo Amaral) i en el medley final, comptant amb la presència dels compositors d’aquells himnes del rock espanyol inclosos en aquest popurri final.

El so dels CD’s és excel·lent, notablement millor del que vam obtenir en directe aquell dia en el Palau dels Esports, permetent gaudir per complet d’aquest concert mític. A més, en escoltar-ho amb calma des de casa ens adonem d’uns certs detalls difícils de descobrir des del públic en el seu moment, com l’actualització d’algunes lletres. Alguns exemples van  “Bienvenidos” (a los nietos del Rock and roll…) i “Año 2000”, amb les últimes estrofes canviades per complet, ja que en la primera edició aquell any 2000 era el futur i ara és el passat. També va haver-hi un detall jocós del qual jo sí que em vaig adonar el dia del concert: En el tram en què Miguel Ríos busca la complicitat del públic en “Al Andalus”, en 1982 va llançar un petó al públic i, en respondre, va comentar entre riures “si tienes una chavalita al lado, aprovechad y… por 600 calas, tres o cuatro cosas ya ganadas”. En aquesta ocasió, en el mateix moment, va fer el mateix i va comentar jocós “Qué pasa, chavalitos, por 200 euros… no son 600 calas”.

L’edició en doble-CD té com a bonus-tracks un parell de temes recollits el dia anterior: “Reina de la noche” (amb Ainoa Buitrago i Jorge Salán) i “Banzai” (amb Carlos Tarque i Jorge Salán). Aquests dos temes no estan inclosos al DVD.

DVD:

Aquí tenim el concert íntegre del 12 de març, amb una qualitat d’imatge de molt alt nivell, gran nombre de càmeres i una realització encertada que permet gaudir del concert per complet.

La visualització del concert en aquest format ens permet fer-nos una idea més aproximada del que allí va esdevenir: l’avançada edat de molts dels músics, malgrat la qual cosa la majoria estaven en bona forma, les col·laboracions dels convidats, la magnitud de l’esdeveniment, etc. Especialment emotiva se sent la interpretació de “Mis amigos dónde estarán”, amb José Luis Jiménez i Lele Laina, durant la qual van anar passant en les pantalles gegants de vídeo fotografies d’alguns músics morts de la història del rock nacional, en un homenatge molt emotiu. També podem apreciar en tota la seva magnitud el zapateado flamenc de Lucía Ruibal a “Al Andalus” i comprovar l’enorme repercussió entre el públic que es va sentir quan Rosendo va aparèixer en l’escenari per a interpreta “Maneras de vivir”.

Com a detall, no entenc com Lúa Ríos, present en el concert com a convidada a “Bienvenidos” al costat de Javier Bardem, no va sortir de nou a l’escenari al final del concert per al tema “Lúa, Lúa, Lúa” que porta el seu nom.

En definitiva, la difícil tasca d’homenatjar el mític “Rock & Ríos” amb una nova edició “40 años después” s’ha fet de manera excel·lent. Una edició de luxe que, segur, farà les delícies de tots els fills del Rock and roll.

Segueix El Rock-Òdrom a Youtube, Telegram i Twitter!