Moon Cresta: Civil Fuzz Brigade

5 maig, 2020 | Ressenyes

moon cresta civil fuzz brigade

Ressenya publicada originalment en castellà a The Sentinel

Data de sortida: 22 Novembre 2019 // Segell: The Fish Factory

20 anys de carrera avalen a aquest grup viguès, si bé és cert que en aquestes dues dècades han tingut èpoques de guaret en les quals han deixat al grup descansar. Tant és així que en aquest temps han editat únicament quatre discos, no massa per a un grup de tan llarga trajectòria: “eROCKtile dysFUNKtion SOULution” (2006), “The Sparkling Radiostars & Their Lunatic Orcresta” (2010) i “Moonary” (2016) van ser els predecessors d’aquest “Civil Fuzz Brigade” que ens arriba com a darrera referència discogràfica.

La banda està formada per Manu “Doble L” (guitarra), Manu Ares (bateria), David “Mr. Sr.” Vázquez (veu i teclats) i Antón F. “Piru” (baix). Aquest últim compagina el seu temps amb el seu altre grup, els magnífics Stoned at Pompeii. Una formació en la qual només ha variat el bateria respecte al seu anterior disc, “Moonary”. Tots ells han aconseguit donar la sensació de tocar en llibertat i així i tot sonar com una unitat, quelcom que no és fàcil d’aconseguir.

Moon Cresta desconcerten a qui vulgui encasellar-los en un estil. Fan el que els ve de gust i la seva música és còctel sonor en la qual hi caben tots els seus gustos. Són capaços de sonar a els ’70 i a els ’90 alhora, deixant patents unes influències que van des de Rage Against The Machine i Red Hot Chili Peppers a The Beatles, passant per Led Zeppelin. I, encara que sembli impossible, oferint amb tot això una barreja homogènia que fa de «Civil Fuzz Brigade» un disc atractiu per a qualsevol ment musicalment oberta.

Si diuen que com a mostra n’hi ha prou amb un botó, aquí tenim una merceria sencera: El salt generacional dels ‘70 “The Myth Of The Rolling Rock” als ’90 (“Llauri You on Their Side?”), les injeccions que de Rage Against The Machine i Red Hot Chilli Peppers a “Someone Has A Put A Spell On You” o “Here We Llauri” s’entrellacen amb les aromes a The Beatles que desprenen “That Kind of Man”, “Mr. Know-It-All” o la bonica balada “Misfortune Always Menges Again”. Com a cirereta al pastís tenim “No Time To Waste”, amb influències Zeppelin (sobretot en les guitarres) que es revela com el tema més atractiu del disc, amb la veu de David Vázquez en el seu millor moment.

Amb tants pals per a tocar, a qui sonen realment? Doncs a Moon Cresta, aquí està el mèrit. Amb tants ingredients aliens els ha sortit una recepta pròpia d’allò més apetitosa. Podrà agradar més o menys, però segur que no sap a allò de sempre.

Moon Cresta és un grup diferent. En una època en la qual sembla necessari posar-li nom a tot, ells naveguen sempre en terra de ningú. Així que et recomano que allunyis els teus prejudicis i els escoltis amb la ment oberta. T’enganxaran.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram!

Santi Fernández "Shan Tee"

Col·laborador d'El Rock-Òdrom i director de The Sentinel

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú