REDSHARK + LÖANSHARK + SAVAGED Sala Bóveda de Barcelona. Divendres 17 de juny de 2022
Trio d’asos a la Sala Bóveda: Redshark, Löanshark i Savaged.
Quan em vaig assabentar que Redshark, juntament amb Löanshark i Savaged, farien un concert a Barcelona per a presentar el grandiós Digital Race, no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig començar a cercar viatges per a visitar la capital catalana. Com es pot deduir de les meves paraules, l’últim disc del tauró vermell em sembla brutal. Si a més li sumem que, per a mi, Löanshark tenen un so espectacular i que el single dels Savaged prometia, l’expectació era màxima.
La nit la van inaugurar els joves Savaged, que van omplir l’escenari amb dues guitarres (Jamie Killhead i Joan Grimalt), un baix (Aleix Coll) i un bateria (Cristian Blade). Tenien la difícil papereta d’escalfar la sala, però no van trigar a ficar-se el públic en la butxaca amb el seu Heavy Metal directe i a la jugular.
Presentaven el seu single/EP Knights of Metal, que amb només dues cançons donen mostra del seu enorme potencial, i aquesta nit era la perfecta per a mostrar les seves noves composicions, les quals no van defraudar en absolut. Em van deixar amb moltes ganes d’escoltar el seu futur treball.
Després del breu descans i la pertinent recàrrega cervesera, van entrar en acció Löanshark, presentant el seu nou llarga durada: The Gangland Tapes, una recopilació del seu EP anterior i dos senzills. Davant el camp de batalla estaven Aless Oppossed al baix, Ángel Smollski a la bateria i Lögan Head a la guitarra i les veus. I…quin trio senyors!! Com sonen en directe!! Quina barbaritat!! En la meva humil opinió… es van menjar l’escenari i van deixar el llistó encara mes alt que els seus compatriotes Savaged.
Redshark ho tindrien difícil per a superar tal mostra de Heavy Metal.
Un altre descans, aquesta vegada per a visitar els banys i la paradeta de marxandatge. Em va enxampar el bou, o més ben dit… el tauró! Així que vaig haver de sortir corrents. Quina va ser la meva sorpresa, que quan vaig arribar al meu lloc per a gaudir del magnífic espectacle vaig notar que alguna cosa no funcionava correctament, el so no estava a l’alçada de la banda. La veu de Pau Correas se sentia de manera intermitent i les guitarres se sentien una miqueta distorsionades. A poc a poc es va anar corregint en part, encara que el problema amb la veu no va arribar a solucionar-se del tot. Però haig de dir que l’actitud de la banda era exemplar, ho van donar tot i això els honra. Llevat d’aquest problema, per a mi va ser un bon concert que vaig acabar gaudint.
Em va quedar una sensació d’eufòria i tristor alhora, pel que havia estat i pel que podria haver estat, però segurament a la propera ho petaran i no m’ho penso perdre.
Ens veiem aviat en pròxims concerts d’aquestes mostres de poder del Heavy Metal català.
Text i Imatges: David Llauradó
Pots llegir aquesta crònica en castellà a The Sentinel
David Llauradó
Col·laborador d'El Rock-Òdrom
0 Comentaris