ROSA NEGRA Maadre

21 des., 2021 | Ressenyes

rosa negra maadre

Rosa Negra Maadre // Data de sortida: 3 Desembre 2021 // Segell: A New Label

Ressenya publicada originalment en castellà a The Sentinel

Rosa Negra va ser un d’aquells grups que van pegar fort en el heavy metal nacional dels ’80. Afavorits per la multinacional CBS, la banda dels germans León va editar dos discos (“Rosa Negra” en 1984 i “El beso de Judas” en 1985) que van aconseguir bona repercussió al nostre país. El canvi de tendència de la seva companyia i agents externs a la banda els van portar a llençar la tovallola fins que al festival Leyendas del Rock de 2012 va tornar a saltar l’espurna que va culminar en el seu retorn discogràfic en 2015 amb “RN19732015”, comentat AQUÍ en el seu moment.

Després d’aquest treball, un altre període de silenci (més curt, afortunadament) s’ha trencat ara amb l’edició d’un nou disc, anomenat “Maadre” en honor a la recentment morta mare dels germans León, el suport i la determinació de la qual varen ser crucials en els primers anys dels seus plançons en el món de la música.

En aquesta ocasió, Jorge i Nico van declinar la seva participació en el disc, quedant Tony com l’únic dels germans León que roman tirant del carro de Rosa Negra. El buit deixat per Jorge i Nico ha estat cobert per Tony Montana (Wildside) a la bateria i José Luis Aragó (Tritón, Barón Rojo) al baix, qui ja va enregistrar la meitat del disc anterior. També repeteix Miguel Ángel López “Cachorro” com a guitarra solista, músic expert a reviure grups vuitanters i que va ser un dels artífexs de la reunió de Rosa Negra el 2012.

El disc conté, a més, les col·laboracions puntuals a les veus de Rob Anthony i Antonia Prieto, els teclats de Snoopy (Banzai, Coz), la guitarra de Dani Martínez i els cors de Paco León, Julio Rebollo i Pedro Conesa.

rosa negra maadre

El disc manté l’estil inconfusible de Rosa Negra, amb aquest heavy metal vuitanter marca de la casa i la peculiar veu de Tony León, que ens permet reconèixer ràpidament al grup des de la primera escolta. A més, el bon so aconseguit en els estudis SUP de Cartagena ens permet gaudir d’uns temes que desborden força i energia. Entre ells, les meves preferències es queden amb “Attila (Homo Seductorum)”, “Los caballeros de la corte del Rock”, “Cantad, cantad malditos” i, sobretot, “Qué ven en la luz”, al meu judici el millor tema del disc, directe i que enganxa a la primera, fresc i amb una gran interpretació vocal de Tony León.

El disc també té moments més suaus, amb dues balades amb el segell Rosa Negra com són “Una negra flor” i “We´re Blinding Our Hearts”, únic tema en anglès com a record als primers passos de Tony León en els grups previs a Rosa Negra, en què utilitzaven aquest idioma en moltes de les seves cançons. També trobem una sorprenent fusió entre rap i heavy metal a “Un infierno feliz” que en les primeres escoltes ens deixa una miqueta perplexos, però al qual aviat li trobem el punt quan superem la sorpresa inicial.

Esment a part mereix l’auto versió de “Espejo del agujero (Madre)”, revisió del tema més conegut de la història de Rosa Negra i que han decidit enregistrar de nou, amb nous arranjaments que li donen un aire una mica diferent, mantenint l’esperit original d’aquest clàssic que conté una de les lletres més dures de la història del rock nacional.

Amb “Maadre”, Rosa Negra demostra estar en bona forma. Un disc que pot satisfer tant a aquells que els seguim des dels seus primers discos allà pels vuitanta com als que els hagin descobert en aquesta segona etapa. Al costat de molts altres, són part de la història del rock nacional i sempre és bona notícia que tornin a la càrrega.

Una Ressenya De Santiago Fernández.

Segueix El Rock-Òdrom a Youtube, Telegram i Twitter!

Santi Fernández "Shan Tee"

Col·laborador d'El Rock-Òdrom i director de The Sentinel

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú