Sake Mate: Condenado A Libertad

4 ag., 2020 | Ressenyes

sake mate condenado a libertad

Ressenya publicada originalment en castellà a The Sentinel

Sake Mate: Condenado a libertad // Data de sortida: 2 Gener 2020 // Segell: Rock CD Records

Els madrilenys Sake Mate tornen a la càrrega amb el seu tercer treball, “Condenado a libertad”, un lustre després d’aquell “Pídeme la luna” (2015) que va servir d’arrencada a la segona etapa de la banda. Abans de l’aturada que van tenir a final de la dècada passada havien editat el seu primer disc, “Tiempo de soñar” (2005).

La formació actual de la banda consta del fundador del grup, Javier Molina (guitarra) al qual acompanya, com des dels seus inicis, Pedro Fuentes “Bronson” (ex Isthar, ex Zinkin Prim), qui va començar en el grup com a vocalista i ara s’ha centrat a la seva tasca com a guitarrista, fent-se càrrec també de les quatre cordes a causa de la falta de baixista en el grup, amb l’excepció del tema “Fantasmas”, que conté el baix d’Óscar García, ex company de “Bronson” a Isthar. Amb “Bronson” dedicat a labors instrumentals, el lloc de vocalista recau ara en Alberto Mesa “Skaly”, completant la formació el bateria Jorge Vázquez.

“Condenado a libertad” ens deixa 9 talls de clàssic Heavy Metal vuitanter, amb bones guitarres i composicions que podrien haver estat escrites a la meitat dels ’80, donada la influència que els grups d’aquella època han exercit sobre els Sake Mate actuals. Sent les guitarres el major atractiu del disc, amb tots dos guitarristes alternant-se els solos en cada cançó, la veu continua sent el Taló d’Aquil·les de la banda, un problema recurrent a Sake Mate que no s’ha solucionat amb el canvi de vocalista. Si bé Alberto Mesa modula bé, la seva veu emmalalteix de manca de força per a l’estil que s’escomet, alternant moments bons amb altres penosos, com els aguts en falset de “La historia no está escrita”.

El disc conté bons temes com l’inicial “Has perdido” o el que potser és el millor tema del disc, “De reojo”, més orientat al Hard Rock i amb major dosi de melodia. Per cert, el riff recorda enormement al “Rockin’ In The Free World” de Neil Young. Casualitat o traïció del subconscient.

A aquests temes cal afegir bons moments com el bonic solo doblat de guitarra i baix a “Fantasmes” i la tornada enganxifosa de la ja nomenada “La historia no está escrita”. Tampoc manca la inevitable balada (“Condenado a libertad”) i dos instrumentals, “Starlight” i l’epíleg “Lochness”. Com a curiositat, també tenim “No puedo seguirte v. 2.0”, que és la reenregistrament del mateix tema que ja va aparèixer fa 15 anys en el seu primer disc, “Tiempo de soñar”.

En aquests temps amb tant de volum de grups intentant apuntar el cap, Sake Mate és un exemple de ganes i perseverança. Com ha passat també a la resta de bandes, la situació excepcional que vivim en aquest 2020 ha tallat d’arrel les possibilitats de presentar el disc en directe i de fer una mínima campanya promocional. Esperem que tot torni a la normalitat en el menor temps possible. Mentrestant, si t’agrada el tradicional Heavy Metal vuitanter, dóna-li una oportunitat a Sake Mate i forma’t la teva pròpia opinió.

Aquí tens totes les ressenyes d’El Rock-Òdrom.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram!

Santi Fernández "Shan Tee"

Col·laborador d'El Rock-Òdrom i director de The Sentinel

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú