SECTA Nada Nos Va A Parar | Data de sortida: 24 Juny 2022 | Segell: The Borderline Music

Introducció i context:

Des d’Astúries ens arriba l’àlbum debut de Secta, banda nascuda als anys 90 sense gaires més pretensions que passar una bona estona però que l’any de la pandèmia, 2020, es converteix en l’any en que Secta es posen a compondre com posseïts per portar, quan fos possible, tota l’energia de les seves cançons al directe. Degueren fer-ho prou bé, perquè l’any següent varen quedar segons de la vint-i-quatrena edició de l’Oviedo Rock i campions de la novena edició del concurs Festi AMAS, el premi del qual inclou, entre d’altres coses, 50 hores d’estudi i 30 de mescla més mastering per a l’enregistrament d’un disc amb la la posterior edició de l’àlbum en format CD.

El proper dissabte 6 d’agost a les 23:00, Juan Pablo Cotera (guitarra rítmica), Pelayo Vázquez (baix), Ger Gilsanz (guitarra solista), Pablo Pravia (bateria) i Michael Arthur Long (veu), Secta, presentaran Nada Nos Va A Parar a la parròquia de la vila de Luarca. Què és el que escoltaran tots els que assisteixin a aquest concert, i també tots els que decideixin posar una orella a les cançons d’aquest disc?

Tot escoltant el disc de Secta, Nada Nos Va A Parar.

Sens dubte, AC/DC és un dels grups més grans i influents de la història del rock. Moltíssimes bandes d’arreu inclouen alguna cançó seva en els seus concerts. A saber la de grups tribut més o menys professionals que deuen haver existit, i l’ombra dels australians arriba molt més enllà de la música.

Secta no se n’amaguen del que són, un grup tribut a AC/DC però amb cançons pròpies. Pròpies en quant a les lletres, perquè musicalment calquen l’estil dels mestres, inspirant-se (això sí) en l’època setantera de la banda mare, quan tenien un so molt més cru.

Aquesta indissimulada semblança amb AC/DC fa que el debut de Secta, Nada Nos Va A Parar, tingui dues possibles lectures. D’un costat, la lectura que ens diu que una bona banda asturiana de Rock And Roll ha tret un bon disc de rock on AC/DC és l’única influència. De l’altre costat, la lectura pot ser que un grup asturià mancat de personalitat a fet un calc de la música que AC/DC practicava als 70.

Tot i que jo puc entendre totes dues lectures, trio quedar-me amb la primera. Bàsicament perquè Secta no pretenen prendre el pèl a ningú i perquè si gaudeixes dels riffs i ritmes marcats que ens oferien els AC/DC a discs com High Voltage, aleshores Nada Nos Va A Parar et farà passar una bona estona.

Com a tret diferencial més destacable en comparació amb el grup dels germans Young i companyia, és que aquí la veu de Michael Arthtur Long és força més greu que la de Bon Scott. A banda d’això (i de que empren el castellà) poques diferències hi trobem.

En conclusió:

Com a primera presa de contacte o com a pur divertiment, la proposta de Secta val la pena ser escoltada i gaudida. Ara bé, si volen anar més enllà, caldrà segur que evolucionin i introdueixin noves mirades a la seva música.

Aquí tens totes les ressenyes d’El Rock-Òdrom.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram, YouTube i Twitter!