SHURAKAY: Overseas Tales

1 des., 2021 | Ressenyes

Shurakay Overseas Tales

SHURAKAY Overseas Tales // Data de sortida: 1 Octubre 2021 // Segell: Rock CD Records

Introducció i context:

He comentat en alguna ocasió que una de les moltes coses gratificants que té encarregar-me d’El Rock-Òdrom és que aquesta activitat de pur esbarjo em permet conèixer grups i artistes de tota mena. Bé sigui perquè preparar el programa musical a la ràdio m’obliga a estar pendent de l’actualitat, bé sigui perquè hi ha qui m’escriu per presentar-me el seu grup, la seva darrera cançó, el seu nou disc o totes les coses alhora.

Aquest és el cas de Shurakay i el seu primer àlbum, Overseas Tales. En Rubén G. Herrera del Colectivo Melón Comunicación em va escriure presentant-me el treball del grup català i em va enviar a casa el disc, un doble CD on hi trobem rock progressiu de caire instrumental.

Segons expliquen al full de premsa que acompanya l’àlbum, Shurakay és un grup barceloní nascut l’any 2008 conformat pels experimentats músics Daniel Payá (guitarra), Santi Bertran (bateria i percussió), Antonio León (baix) i Biel Solsona (teclats). Tots tenen ja una considerable trajectòria que no detallaré ara però sí que faig esment a que el jazz és un estil molt present a la vida musical d’aquests quatre homes.

SHURAKAY Overseas Tales

Tot escoltant el disc de Shurakay, Overseas Tales.

Jo no soc pas un erudit del rock progressiu. La meva “zona sòlida” és el Heavy Metal. Però bé és sabut que aquest estil és ple de vasos comunicants i que tots els gèneres dins el rock beuen els uns dels altres. Per això tinc entre els discos preferits de la meva discografia àlbums com 2112 o Moving Pictures dels Rush, Images and Words o Train of Thought dels Dream Theater, o The Odyssey dels Symphony X; a més de gaudir enormement de grups de metall no particularment encasellats en el progressiu però amb molts elements del gènere, com per exemple Savatage, Fates Warning o Queensryche, entre d’altres. Geogràficament més propers, gaudeixo amb els catalans Iceberg o els madrilenys Metrópolis VI.

Shurakay no són metall. Ni de bon tros. Esmenten entre les seves influències principals a grups dels 70 com King Crimson, Yes i Genesis. També grups més propers com Liquid Tension Experiment o els ja dits Dream Theater. No estic posat en el progressiu dels anys setanta i per tant no sé veure en quina mesura aquestes influències estan reflectides a la música que fan els barcelonins.

Els de Long Island els veig amb més presència a la cançó que obre Overseas Tales, Akhenaton, un dels talls curts del disc, amb només quatre minuts de durada. Escric només en cursiva perquè a Overseas Tales trobem composicions que volten els deu i els quinze minuts de durada, amb multitud de passatges musicals executats de forma excel·lent al llarg de l’hora i mitja de música instrumental que té el disc.

Un tret que mereix tota la cura en una música tan tècnica com la que ens ofereixen els Shurakay a Overseas Tales és la producció. Tot sona perfectament encaixat i al seu lloc. Amb més freqüència de l’esperada em trobo discs on bones composicions i bones execucions són espatllades per produccions pobres o que, senzillament, no són del meu grat. En canvi, a Overseas Tales el so és exquisit gràcies a la bona traça d’en Dani Payá, en Santi Bertran i en Robert Martínez. Malgrat tots els instruments encaixen a la perfecció, el baix m’ha arribat especialment, amb una presència que ja voldrien aconseguir d’altres.

En conclusió:

El primer àlbum dels Shurakay, Overseas Tales, és una obra que es gaudeix amb delit, que guanya amb cada nova escolta, que és ric en tots els aspectes i que, sens dubte, paga la pena. Un treball que no mereix ser escoltat a cuita corrents, que agradarà a qualsevol amant del rock elaborat i que m’atreveixo a qualificar entre els millors d’aquest 2021. Enhorabona!

Una ressenya de César Rojas.

Pots llegir aquesta ressenya en castellà al web The Sentinel

Aquí tens totes les ressenyes publicades a El Rock-Òdrom.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram, YouTube i Twitter!

cesar rojas rockodrom

César Rojas

El Heavy Metal va entrar a la meva vida d'adolescent i me la va canviar. Avui segueix essent una afició que m'omple i m'ocupa temps. Entre altres coses, sóc el paio que porta això d'El Rock-Òdrom

La meva col·lecció de discos https://jebimetal-discos.blogspot.com
La meva manera de guanyar-me la vida https://comunica.barcelona

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú