SILVER FIST No Quedan Héroes? | Data de sortida: Maig 2022 | Segell: Odin Records

Introducció i context:

Tot canvia amb el temps, és una obvietat. Els paisatges, els governs, les societats d’arreu i cadascun de nosaltres també. Avui som una mica diferents a com érem ahir i a com ho serem demà. Només amb el temps agafem prou perspectiva per adonar-nos-en. De vegades, quan fem un cop d’ull enrere ens abraça la nostàlgia perquè (pura supervivència) tenim tendència a quedar-nos amb els bons records i podem arribar a idealitzar èpoques o moments del passat.

Amb aquest disc de Silver Fist, No quedan héroes? (sense signe d’interrogació a l’inici de la frase), el cantant Silverio Solórzano Meca fa un exercici d’aquells que anomenaríem de maduresa. Un home que va viure l’explosió del Heavy Metal just entrant en la vintena, que va encapçalar el grup que va fer esclatar l’Speed Metal en castellà… i que s’està fent gran (58 anys segons Metal Archives), que ens parla de que ja no hi són ni Lemmy, ni Dio… ja no queden herois del metall?

Sens dubte, ell n’és un. Ell i tots els qui (encara que sigui amb intermitències) han mantingut encesa la flama del metall malgrat tots els entrebancs. T’ha d’agradar molt per estar-t’hi anys i panys, sacrificant temps lliure, família i diners a canvi… de la satisfacció personal i poc o res més.

Aquest No quedan héroes? és el quart LP que treu com a Silver Fist des del 2004 i amb la fallida reactivació entremig dels seus Muro i un àlbum, El cuarto jinete.
Malgrat el seu darrer treball, Fe ciega, data del 2016, Silver Fist ha conservat bona part de la formació d’aleshores, és a dir, a més d’en Silver a la veu, hi són Ismael Filteau “Filthó” als teclats i més protagonista que mai, Álex Escorza al la guitarra i Carlos García al baix. Completen l’actual formació de Silver Fist Adrián Aguilera a l’altra guitarra i Erick Raya a la bateria, tot i que aquest últim no ha participat en l’enregistrament del disc.

Tot escoltant el disc de Silver Fist, No Quedan Héroes?.

El disc s’obre amb la primera part de la cançó que dóna nom a l’àlbum. No quedan héroes (El legado) fa referència a que us he comentat a la introducció d’aquesta ressenya. On ha quedat aquell esperit dels 80? quin és el llegat?

M’ha cridat l’atenció la forta presència del teclat, amb un protagonisme cada vegada més present. Si a Fe Ciega ja hi jugava un paper important, aquí esdevé encara més determinant, quelcom que l’allunya de les sonoritats amb les què el vam conèixer en els temps de Muro.

Nunca Dejes De Creer és de les que tenen una tornada més corejable, amb uns solos de guitarra i teclat senzills però eficaços. És potser una de les cançons que millor poden funcionar en directe i de la qual n’han fet un videoclip.

Sangra La Tierra ens parla de com de fumuda està la cosa del planeta però aportant un bri d’esperança en que nosaltres, la humanitat, encara som a temps de donar la volta a la situació. Hijo Mío és un acte de perdó cap al seu fill en una d’aquelles cançons que comencen en acústic per donar pas a moments més potents.

Amb No Quedan Héroes (La Lucha) tenim la continuació a la cançó que obre el disc. Una declaració que vol encoratjar a seguir lluitant per mantenir viva la flama del nostre moviment.

Fixeu-vos que, en aquesta ressenya, estic referint-me generalment més a què diuen les cançons que no pas a com sonen. I aquesta característica no és un bon averany perquè, gustos a banda, el conjunt del disc se’m fa una mica repetitiu musicalment parlant. I què voleu que us digui, en un disc m’interessa la música més que res.

El disc té moments i detalls però cap cançó que m’hagi agradat especialment (que no és el mateix que dir que m’ha desagradat). Lamento no saber dir-vos ben bé el perquè. Potser el so de la guitarra rítmica amb una distorsió de les que jo anomeno “de bola”? M’agradaria saber dir-ho millor però no me’n surto, és el que hi ha.

En conclusió:

El més important de tot és que músics com Silver segueixin al peu del canó, per tot el que representen. Que ell i d’altres de la seva generació segueixin fent cançons noves i traient discos mereix el nostre aplaudiment i suport. Si, com és el cas, el treball és una declaració de principis com la que trobem a No Quedan Héroes?, encara més.

Una altra cosa és que l’àlbum no hagi assolit les meves expectatives. Amb el seu segon treball en solitari, Lágrimas De Sangre, sí que em va fer presoner. Però ja el següent Fe Ciega no va ser gaire del meu gust i, aquest nou treball de Silver Fist, No Quedan Héroes?, segueix força l’estil de l’anterior amb la conseqüent valoració personal.

Com sempre dic en aquest casos, la meva opinió és tan personal com la de qualsevol altre. Tant de bo a tu t’agradi prou com per comprar-te’l. En Silver s’ho mereix!

Pots llegir aquesta ressenya en castellà al web The Sentinel

Aquí tens totes les ressenyes d’El Rock-Òdrom.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram, YouTube i Twitter!