Ressenya publicada originalment en castellà a The Sentinel

Data de sortida: 20 Setembre 2019 // Segell: Rock CD Records

Com passa el temps! En el moment de començar a escriure aquestes línies, falta un només dia perquè es compleixin 3 anys de la publicació en aquest web de la meva ressenya sobre “Holy in your head”, el segon treball dels catalans Soul Dealer, que vaig tenir oportunitat d’escoltar i analitzar en aquells dies.

En aquella ressenya (que podeu tornar a llegir aquí) assenyalava que fins i tot sent un disc en el qual es reflectia el complex treball compositiu que hi havia darrere i que comptava amb uns músics més que capaços, des del meu punt de vista coixejava en la incapacitat que va tenir d’atrapar-me o de ficar-me al cap amb força les seves cançons. D’entre les ressenyes que vaig escriure en aquell 2016, aquella dels Soul Dealer la recordo com de les difícils d’escriure, en part per no ser capaç d’agafar-li el punt a “Holy in your head” i no tenir molt clar com enfocar la ressenya… però això va ser fa tres anys.

Tres anys després, entre “Holy in your head” i aquest “Aliennation” que ressenyo avui, han canviat bastantes coses a Soul Dealer. Una de les més importants és que tres dels seus cinc membres han canviat: Només Wenderson di Paula (veuassa) i Charli Sangar (guitarra) es mantenen de la passada alineació, i han entrat en el terreny de joc Jordi Lledó (baix), Lluc Roig (bateria) i Dethniel Sangar (guitarra). Encara que en el llibret no apareix per cap costat l’autoria dels nous temes, irremeiablement aquests canvis han d’haver pesat en el resultat final.

Des del meu punt de vista més personal i després d’haver escoltat a consciència “Aliennation”, Soul Dealer han fet un important salt endavant aconseguint un disc que he gaudit molt més que l’anterior.

Més enllà dels naturals canvis en el so que podem trobar al llarg de la trajectòria discogràfica de qualsevol grup i que per descomptat també trobem aquí, la clau al meu entendre està en la composició. Si amb “Holy in your head” a penes van aconseguir que alguna cançó es quedés taral·larejant en el meu interior, són diverses d’Aliennation les que han aconseguit aquest aspecte tan fonamental.

“The Begining” i encara més “Riding The Sun”, les dues primeres cançons de l’àlbum, aconsegueixen captar l’atenció de l’oïdor amb frasejos molt reeixits, classe a la melodia i riffs contundents. La varietat de ritmes i estils està tan present com en el seu segon disc però amb millors resultats.

“Ivasion” té un tractament de guitarres que alterna de manera molt interessant el heavy més clàssic amb estils avantguardistes del metall. “In Search For Life” i “Star Child” arrenquen amb unes guitarres doblades i uns riffs que perfectament poden recordar al heavy de tota la vida, sent aquestes dues de les cançons que més s’enganxen, en part també gràcies a la seva encertada tornada.

Amb “The Finding” continuen explorant terrenys avantguardistes i a la que segueix, “Mating With The Unknown”, no sé del tot bé per què, m’ha vingut al capdavant el tipus de música que podem trobar en “El secreto”, últim disc fins a la data dels Avalanch de Rionda i els seus, però amb una contundència bastant major en el disc dels catalans. Els retalls thrash els veig sobretot en “First Newborn”.

Aprofito la novena cançó del disc, “Sacred Creatures”, per a escriure sobre la presència de sintetitzador en “Aliennation”. Aquest compta amb forta presència en general al llarg de tot l’LP i, encara que no sóc especialment aficionat a aquest element (per l’ús que a vegades se li dóna més que pel sintetitzador en si), trobo que Soul Dealer l’han emprat de manera adequada, donant-li el just protagonisme on toca i fent-lo servir més discretament en altres moments.

He volgut fer referència al sintetitzador en “Sacred Creatures” perquè és una de les cançons que millor reflecteix els contrapesos o diferents estils que conviuen en les cançons de “Aliennation”, ja que aquesta conté al seu torn algun dels elements més eminentment rockers. Encara que per a rock, per a hard rock del bo, està la que segueix, “Farewell To The Gods”, i que s’ha convertit en una de les meves favorites.

De tornada a l’avantguarda, tanquen amb “Procreation” i “The Ending” (de les més canyeres), acabant un disc que he gaudit molt més que l’anterior i que, espero, el públic general també gaudeixi.

Escolta l’entrevista que vam fer a la ràdio als Soul Dealer per la sortida d’Aliennation.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram!