Ressenya publicada originalment en castellà a El blog de Jebimetal

Data de sortida: 7 Febrer 2008 // Segell: Avispa

Podem encaixar a Sphinx dins d’aquesta “Nova Onada” del heavy espanyol sorgida a principis del mil·lenni gràcies al renéixer del metall patri que es va viure a Espanya a la fi dels 90 a l’escalfor de bandes com Avalanch, Tierra Santa o Mägo de Oz. Al costat dels gaditans Sphinx, aquesta efervescència ens va portar altres companys de viatge, Fúria Animal, Abyss o Demiurgo són només uns exemples. De tots ells, em quedo sens dubte amb els de Cadis.

Van començar a donar-se a conèixer a nivell nacional gràcies al tema “The trooper”, versió dels anglesos Iron Maiden, que va causar molt bona impressió i que els va obrir les portes per a poder editar el seu primer disc homònim a mitjan 2001. “Sphinx” és un disc de pur heavy metal, amb un estil inspirat en els grans del gènere durant els ’80 però amb so del segle XXI, amb treballades lletres en castellà que parlen del carrer, de la realitat que ens envolta i liderats pel seu excel·lent cantant, Manuel Rodríguez, que és al seu torn l’autor de gairebé totes les lletres del grup al llarg de la seva discografia.

A “Sphinx”, li van succeir altres dos discos molt recomanables, “Mar de dioses” (2003) i “Paraiso en la eternidad” (2005), en els quals evolucionen musicalment però sense perdre en absolut els seus senyals d’identitat, incorporant mitjos temps, intros molt treballades i cançons més llargues, repletes de detalls, així com una qualitat tècnica en constant creixement.

En 2008 s’edita finalment el disc protagonista d’avui. “Renacer” posseeix unes composicions que només els bons músics són capaços de crear però amb la força que només una xupa de cuir pot donar.
Si alguna cosa haig de destacar en aquest disc, són les guitarres. El primer tema “Maldita ilusión” s’obre espectacularment, amb una intro de guitarra sensacional, un pujadot que ni la millor farla, i una bateria a càrrec de Carlos Delgado que és, com sempre de suprema pegada i qualitat. Els solos són fantàstics al llarg de tot el disc, però en aquesta primera cançó treuen el singlot, amb uns duels entre guitarres (Santi Suárez i Justi Bala) que entrarien en clara rivalitat amb els mateixos Judas Priest.
Els bons temes se succeeixen un darrere l’altre, amb ritmes variats, clavant en detalls en cadascun dels temes, deixant lloc a la balada de rigor que tot bon disc de heavy metal ha de tenir, aquí representada per l’emotiva “Princesa de papel” i al punt èpic que tenen cançons com “El llanto de Isis” o “Nuevo mundo”.

“Renacer” ha estat fins al moment l’últim disc dels Sphinx. Recents canvis en la formació de guitarres han desestabilitzat a un grup amb molta pitjor sort de la que sens dubte mereixen. Genials representants del heavy nacional nascut a principis de segle, tant de bo el temps els acabi reservant un lloc d’honor en la història del heavy espanyol.

Gaudeixin el disc.

Hem punxat aquest disc dels Sphinx al Programa #31 d’El Rock-Òdrom ràdio.

Llegeix la ressenya d’El Rock-Òdrom sobre el següent disc dels Sphinx, Chronos.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram!