Star Mafia Boy: Killerkool

15 set., 2020 | Ressenyes

star mafia boy killerkool

Star Mafia Boy: Killerkool // Data de sortida: 4 Setembre 2020 // Segell: The Fish Factory

Ressenya publicada originalment en castellà a The Sentinel

Sense excuses. Sense concessions al derrotisme ni a la comercialitat. Ésser un mateix des del principi de la seva carrera i assegurança que ho serà fins al final. Malgrat a qui li pesi, caigui qui caigui. Actitud. Morro. Energia. Passió. Rock and roll.

Tot això i més es podria aplicar a la figura de Star Mafia Boy. Un rocker dels de veritat, un remolí que s’emporta tot per endavant quan puja a un escenari i que, a més, sap com plasmar aquesta energia quan es fica a l’estudi d’enregistrament.

“Killerkool” és el 10è disc de la seva carrera en solitari, després d’altres 10 que va deixar-se en el camí quan pertanyia a bandes com Guitar Mafia, Corazones Negros i moltes altres que van comptar amb la ràbia del guitarrista i cantant madrileny.

Acompanyat per Tito 77 (bateria), Astray (guitarra, cors, percussions i teclats) i Sebass (baix), més la col·laboració de Javier Pérez Loscos “Pepe” (saxo a “Si me faltaras tú”), aquest nou disc de Star Mafia Boy ens porta totes les seves virtuts del seu passat, més altres elements que doten al disc d’una varietat que li fa ser diferent als anteriors, sense sortir del seu recognoscible camí.

Deu talls que conflueixen en un dels discos més variats de la ja llarga carrera de Star Mafia Boy. Per descomptat, tenim Rock and roll directe i visceral (“Laberinto de pasión”, “Miénteme otra vez”) i les seves habituals incursions al Punk Rock (la pròpia “Killerkool” és el millor exemple). En altres casos trobem més concessions a la melodia, amb temes directes i frescos com “No hay principio sin final” o “Si me faltaras tú”, que es troben entre els meus favorits. Tampoc falten talls en els quals Star Mafia Boy aixeca una mica el peu de l’accelerador, sense que això comporti una menor intensitat, com a “Pasar a la acción” o “Renacerás”, les aromes setanteres de la qual inclouen una mica d’aquella psicodelia que ens retrotreu al que es feia fa ja quatre dècades.

Tota aquesta mescladissa construeix un disc homogeni però variat, quelcom difícil d’aconseguir, en el qual no hi manca un tema instrumental (“Berlín”) i una versió, concretament “Crash course” dels britànics New Generation Superstars, traduïda al castellà però que en el musical es manté bastant fidel a l’original

El rock nacional necessita menys posat i més actitud com la de Star Mafia Boy. Fora de les nostres fronteres ja se n’han adonat i el seu nom, llaurat a pols amb la seva habitual presència en escenaris de diversos països, circula a les tertúlies foranes. La seva carrera fa temps que és ferma i “Killerkool” és la confirmació de la seva indestructible carrera.

Aqui tens totes les ressenyes d’El Rock-Òdrom

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram!

Santi Fernández "Shan Tee"

Col·laborador d'El Rock-Òdrom i director de The Sentinel

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú