SUR AUSTRU Datura Străhiarelor | Sortida: 30 Agost 2024 | Segell: Avantgarde Music
Una Ressenya d’Oleh Dovhal
Avui ha passat una cosa que m’ha fet, primer, a anar a la botiga romanesa per comprar una llauna de Timișoreana, i, segon, a deixar-ho tot i escriure aquestes línies emocionants. Què hi farem, ja no vivim en l’època dels Beatles i Led Zeppelin, i, ara com ara, esperar tres anys per un nou àlbum d’un grup es considera una cosa normal. “Desperta’t, romanès, del son de la mort!” – per fi, aquestes paraules han tingut impacte en els Sur Austru, i avui tenim el seu nou disc, “Datura străhiarelor”.
Per a aquells El Rock-Òdrom maníacs que no segueixen l’escena romanesa, cal aclarir que el grup de metall més famós d’aquest país és Negură Bunget, dissolt el 2017 a causa de la mort del seu líder, el bateria Gabriel Mafa. Aquesta banda va tocar quelcom com el black metal folklòric progressiu atmosfèric experimental (tot i que, de l’àlbum en l’àlbum, es va fer cada vegada menys de black metal). Aquest projecte musical va portar al món dos successors: Dordeduh (la vella formació que va crear les obres més famoses de Negură Bunget) i Sur Austru (la nova formació), i “Datura străhiarelor” és el tercer àlbum de “la nova branca dinàstica”.
El primer que veiem a la pàgina de Bandcamp (talment com en altres plataformes) són errors ortogràfics en els títols de cançons (“Cele Brune” en lloc de “Cele bune”, “Salba Hiara” en lloc de “Sălbăhiara”, “Imparecherea” en lloc de “Împărăcherea” i altres). Potser soc torracollons, però coi, com pot involucrar un poeta, un pintor i altra gent, dedicant molt d’esforç i temps a compondre i enregistrar cançons tan boniques, i, finalment, acabar amb errors ortogràfics?
Una altra cosa que crida l’atenció és el títol de l’àlbum. “Datura” en el romanès modern significa el mateix gènere de plantes que en català, això és, una espècie de la família de les solàncies. Mentre que la paraula “străhiară” (ni tampoc “hiară”) no es troba en cap diccionari. La mateixa pàgina de Bandcamp explica que el títol significa “el regal dels espantaocells”, que sembla un xic estrany. Per asseverar-me’n, em vaig adreçar a Călin Miclăuș, l’autor de tots els textos. Va explicar-me que va utilitzar una versió arcaica del romanès dels segles XVII i XVIII, i, de fet, el títol de l’àlbum es tradueix com “El regal de les bèsties antigues”.
El contingut dels textos correspon plenament al títol, representant encanteris arcaics amb molts jocs de paraules (com això de datura) i mencions de criatures mítiques. En general, l’explicació dels textos és més gran que els textos mateixos, així que el treball s’ha fet a fons.
La portada amb cara i ulls (en tots els sentits) és feta en l’estil art naïf (o quelcom així) per un pintor professional Bogdan Țigan i representa el bestiari popular (us juro que algunes d’aquestes bèsties volen al voltant de la meva finestra en les nits d’estiu) i un bruixot amb una màscara tradicional (una d’aquelles que es porten en les festes d’hivern a Romania).
La descripció oficial de l’àlbum conté el següent passatge atrevit: «si us han encantat obres mestres com “Om” de Negură Bunget o el debut homònim de Dordeduh, “Datura străhiarelor” és un àlbum que no us podeu perdre». És curiós que, com a referència, els Sur Austru triessin àlbums en la creació dels quals no van participar, tot i que els seus discos amb Negură Bunget (l’anomenada trilogia transsilvana) aparentment no són tan dolents com diuen les crítiques, sobretot “Zău”.
Talment com en les dues obres anteriors de Sur Austru, aquí es tracta del folk metal progressiu amb un lleuger toc de black metal. Tanmateix, per comparació a “Meteahna timpurilor” i “Obârșie”, “Datura străhiarelor” sona molt més enèrgica, conseqüent i progressiva i no avorreix després moltes escoltes. Els instruments tradicionals afegeixen un esperit nacional sense convertir la música en una xerinola romanesa com la dels Bucovina o E-an-na.
El punt més feble el trobo en la manera una mica avorrida de cantar, tot i la presència de la veu neta i cants corals. De què és capaç el vocalista Tibor Kati, es pot percebre en cançons de Negură Bunget com “Brad” o “Toacă din cer”, després de les quals és difícil no enamorar-se de la llengua romanesa.
“Datura străhiarelor” consta de set cançons i dues, per dir-ho així, melodeclamacions. Els dos senzills, “Cele rele” i “Fărmăcarea”, semblen inspirats en Dordeduh (especialment en composicions “Flăcărarii” i “Calea roților de foc”), mentre que “Afurisirea” s’assembla a “De piatră” de l’àlbum “Om”, d’acord amb el que ens ha promès la descripció del disc. “Strânsura”, talment com “Afurisirea”, és una cançó animada amb certs trets dels Negură Bunget clàssics. “Cele bune” i “Împărăcherea” s’han fet de l’esperit dels àlbums anteriors de Sur Austru i són una mica melancòliques. La cançó més llarga i l’última, “Isprăvirea”, sona una mica a post-rock pel desenvolupament gradual del tema i l’estructura no estàndard.
Tot i que “Datura străhiarelor” no és perfecte (escriure ressenyes laudatòries és un xic avorrit, oi que sí?), és un gran pas endavant al camí creatiu del grup i estic molt content que l’estil únic, elaborat pels Negură Bunget, Dordeduh i Sur Austru, continuï vivint i enriquint-se amb nou material. A aquest disc, jo li donaria 8 de 10. Foarte bine, foarte bine.
Oleh Dovhal
Ningú sap pronunciar el meu nom!
0 Comentaris