Ressenya publicada originalment en castellà a Metal Symphony

Data de sortida: Gener 2014 // Segell: The Fish Factory

Comercial. Aquesta és una paraula que sovint s’empra en sentit despectiu en els ambients del nostre rotllo i és que, certament, amb més freqüència de la desitjada ens trobem amb discos (o directament, grups sencers) que conceben la seva música amb la fi primordial de ser “el més radiables possible”, deixant l’honestedat en un segon pla. No és aquesta la sensació que em provoquen Terminal 6 i el seu segon disc Súbete!.

Què té de dolent la comercialitat? A priori res, tot el contrari. Tot artista, com és lògic, pretén arribar i agradar al major nombre possible de persones: Crear el seu art, mostrar-lo i agradar. El que passa és que això pot fer-se de dues maneres: Posant el carro davant dels cavalls, és a dir, creant tot el projecte a partir del potencial comercial del mateix o bé, com em sembla aquest cas, creant una música honesta que a més té la virtut de ser apta per a un ampli espectre d’oïdes. Aquest disc en el seu conjunt pot agradar tant a gent que gaudeix amb grups com El canto del loco (Sí, què passa) com a seguidors més propers al nostre més habitual camp musical com poguessin ser Leño, Platero y tú, Barricada, fins i tot Reincidentes… i per descomptat Leize.

Que per què esmento d’aquesta manera a Leize? Doncs perquè Félix Lasa col·labora posant la seva veu a Buscando otro camino, un dels temes que més m’han agradat del disc i que sona molt, molt Leize, tant que m’he arribat a preguntar si, quan Terminal 6 van compondre aquesta cançó, ja tenien a Félix en ment. Aprofito aquest moment de la crònica per a fer esment de la temàtica social present en diverses de les lletres que conformen el conjunt de cançons del disc, no sols a Buscando otro camino, també Crisis o Tierra (potser la cançó amb una estructura més heavy de tot el disc) són composicions que reflecteixen la preocupació de Terminal 6 per la realitat social amb la qual convivim en aquest país, però així mateix també les ganes de rebel·lar-se i canviar les coses.

No vagi a pensar el lector que a Súbete! tot és denúncia i reivindicació, ni molt menys. També hi ha lloc aquí per a lletres molt més desenfadades i optimistes, com la que dóna títol a l’àlbum o El misterio del andén, així com un bonic record obrint el disc per al ja mort anterior baixista del grup, Óscar López, o una entranyable balada en tota regla anomenada Quiero els primers segons de la qual em recorden enormement a una cançó de Guns n’ Roses que no he estat capaç d’identificar, malgrat l’obstinació que hi he posat…

No puc oblidar-me de destacar la magnífica producció que té aquest disc. Kosta Vázquez de Boikot, ha aconseguit al costat dels mateixos Terminal 6, un so que ja voldrien per a si produccions amb un pressupost molt major que el que aquests madrilenys han d’haver tingut, aconseguint un empaquetatge sònic en el conjunt realment excel·lent.

Quin és, des del meu punt de vista, el punt feble d’aquest disc? La monotonia. I m’explico: Si el cd hagués tingut 5 cançons, probablement m’hagués sabut a poc, però amb les 11 cançons, l’àlbum complet, al final i gairebé sense adonar-me’n, em resulta una mica repetitiu. I en què, si pot saber-se? En les melodies vocals.

No és en absolut perquè no m’agradi la veu de Rafa Gas, que em sembla excel·lent, no van per aquí els trets: És més aviat que de vegades tinc la sensació que l’estructura de les melodies vocals (sobretot en les tornades) és molt similar, massa al meu parer. Potser sigui (no ho sé) pel fet que 7 de les 11 cançons estan escrites pel mateix lletrista, Rafa, i hi hagi aquí una inèrcia determinada pel seu estil a l’hora d’estructurar les cançons que provoca aquesta, al meu parer, excessiva similitud entre cançons. Potser, amb una major aportació en l’escriptura de les lletres per part dels altres membres del grup, aquesta participació es vegi reflectida en un resultat final més variat. Ho veurem en el seu tercer disc. Sort!

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram!