TIERRA SANTA | Garaje Beat Club (Múrcia) | Divendres 18 de Novembre del 2022
Queia la nit i el fred feia forat en l’ambient, però res no podia aturar la tempesta de Heavy Metal que s’aveïnava a la sala Garaje Beat Club de Múrcia que, tot i no ser una sala gaire gran, és un punt de referència, un lloc on hi han acudit els millors de l’escena d’Espanya. I és que aquesta sala és un punt neuràlgic on ens reunim per a rebre la nostra dosi de Heavy Metal i Rock Dur.
Des de molt abans de la pandèmia i ja amb un disc sota el braç anomenat Destino, la banda no havia pogut trepitjar sòl murcià, i és per això que hi havia molta expectació per rebre als de La Rioja.
Això sí, no tindríem a tots els Tierra Santa que ens agradaria, atès que es va trobar molt a faltar al baixista Roberto Gonzalo, qui va patir un infart en ple directe fa unes setmanes a Saragossa. Però tranquils, es troba a casa sense cap perill, descansant, reposant forces, i esperem que aviat torni a reunir-se amb els seus companys i així poder gaudir de nou d’un dels fundadors de la banda.
Des d’aquest web li desitgem una ràpida recuperació i tornada propera als escenaris.
En el seu lloc un amic de la banda va poder posar-se darrere del seu baix perquè aquesta absència no es notés tant. Tampoc vam poder conèixer al nou fitxatge de la banda, el bateria Álex Alonso, però aquest últim va ser per temes laborals. Això sí, la suplència va ser una de les sorpreses de la nit. Com toca el dels tatuatges, achavo bèstia, com diem a la meva terra.
S’obrien les portes per a rebre al públic passades les deu de la nit i una cua que avançava a poc a poc, però l’espera pagava la pena. Una vegada dins i tot preparat, poc després de les onze com estava previst començava la bolo dels de La Rioja.
Sorprenentment no tenien cap intro. La banda es col·locava per començar el directe saludant als assistents i començava la tralla. I és que els de La Rioja es caracteritzen per ser una banda de poques paraules, tot el que han de dir, ho diuen mitjançant tornades, riffs i Heavy Metal….

Començaven amb un dels seus temes emblema del nou disc, “Pecado de ángel”. Tot i que es suposa que la gira és la presentació del seu nou disc, amb prou feines quatre temes van ser presentats d’aquest nou treball en el concert, encara que des de la meva humil opinió, aquest darrer treball és un dels millors des de la seva tornada als escenaris després de l’aturada que van tenir el 2007, així que va ser una sorpresa que no n’interpretessin més.
Però tornant al directe, “Indomable” un dels clàssics de la banda, seria el segon tema, seguit de “Por el valle de las sombras” del seu nou treball. Seguidament tindríem temes tan emblemàtics, com a “Sangre de reyes”, “Apocalipsis”, “Tierras de leyenda”, o “Drácula”, que feien les delícies dels seguidors més fidels.
No va haver-hi lloc per abaixar el llistó, l’únic moment de “relax”, si es pot anomenar d’alguna manera, l’aportava el tema a mig temps “El azote de Dios”, interpretada al seu disc Indomable.
La piconadora tornava amb la mítica “Juana de Arco, “Nerón i “El holandés errante”, per a fer un repàs a tots els seus discos. No podien faltar a la seva cita, “Pegaso”, i “El laberinto del Minotauro”, dos clasicassos dels de La Rioja.
Entràvem en una petita aturada, calia reposar forces i anar amb els bisos…. Malgrat s’esperava encara una mica de relax, res, van tornar amb més clàssics “Alas de fuego”, “La Momia”, “La sombra de la bestia” i com no, com a colofó el seu clàssic “Legendario” un dels seus estendards.

Passades ja les dues hores de concert, la cirereta final. No podia faltar a la seva cita el clàssic per excel·lència per a tancar la nit: “La Canción del Pirata”, sobren les paraules.
Sense descans, sense tot just paraules i presentacions, gaudíem de la banda, que no va perdre manxa en cap moment. Aquestes melodies, aquestes estrofes i riffs s’apoderaven de l’ambient. Aquests temes, aquestes tornades corejades, aquesta demostració de poder. La banda mostra un estat de forma increïble, sense tot just descans entre tema i tema i, malgrat no ser-hi tots els que hi haurien de ser, la banda no perd un àpex de la seva essència.
Un directe apoteòsic, on recorren tota la seva discografia, des dels seus temes més clàssics i emblemàtics, fins als més recents que, sens dubte, es convertiran en estendards.
Un concertasso gairebé ple fins a la bandera, on els assistents vam poder gaudir d’una de les bandes referents en castellà. Una vetllada de Heavy Metal on ens van mostrar la gran qualitat que tenen aquests musicassos que, ara com ara, estan a un nivell increïble, fins i tot molt més que algunes altres bandes de primer nivell.
Però pels qui no van poder assistir a tal esdeveniment, podran fer-ho aviat, doncs s’espera que editin un nou treball en directe amb el concert que van realitzar recentment a Madrid, amb moltes sorpreses i convidats. L’espera es farà curta perquè es posarà a la venda abans d’aquest nadal.
Una crònica d’Hugo Martínez


Hugo Martínez
Amant i col·leccionista de Heavy Metal en castellà. Als 13 anys vaig començar a comprar discos i amb el temps em vaig adonar que aquesta malaltia anomenada col·leccionisme s'apoderava de mi.
Les meves col·leccions, el que cerco i dades d’interès: https://elquintoinfierno.jimdofree.com/
Vídeos de part de la meva col·lecció: https://www.youtube.com/channel/UC5Grfb7Bg9M13O7aEtCI35g
0 Comentaris