Torque: The Deep Between Two Souls

6 maig, 2021 | Ressenyes

torque the deep between two souls

Torque: The Deep Between Two Souls // Data de sortida: 19 Febrer 2021 // Segell: The Fish Factory

Introducció i context:

Torque no és només el cognom del cantant i compositor principal d’aquest grup, és també el nom del grup protagonista d’aquest escrit, on presentem la ressenya de The Deep Between Two Souls, el debut musical dels lleonesos Torque, editat per The Fish Factory i estrenat el febrer d’enguany.

El naixement de Torque té lloc a principis de 2017 a Lleó quan Pedro Torque i José American decideixen formar un grup que els permeti expressar els seus gustos musicals arrelats en el Hard Rock melòdic d’inspiració més vuitantera. Amb l’entrada de dos components més, Míriam González i Vaiolet Rodríguez, componen les seves primeres cançons i comencen a presentar-se pels voltants de Lleó, comptant per a els directes amb l’ajut de Laura del Amo rere els teclats.

Segons expliquen a la seva biografia, l’acollida que tenen en directe les seves cançons (pròpies i grans versions del gènere) és favorable per part del públic que assisteix als seus concerts però, malauradament, el grup es trenca per raons que desconec a principis del 2019.

Amb tot, Pedro i Míriam volen mantenir viu el grup i recluten músics diversos de l’escena lleonesa que entren i surten fins que, cap a juny d’aquell 2019, aconsegueixen estabilitzar una formació que de mica en mica donaria forma a les cançons que finalment entrarien a The Deep Between Two Souls. Això és Pedro Torque a la veu principal, Ion Andrés a les guitarres i cors, Marian T. Pazo fent excusivament tasques vocals, Míriam Torque a la bateria, John C. Bramley als teclats i Atractivo Hernández encarregant-se del baix i els cors.

Amb aquesta alineació assentada, el març de 2020 (quin mes!) comencen l’enregistrament de l’àlbum a l’Arold Music Studio de Vigo amb Alfredo Arold encarregant-se de la producció.

És de preveure que el procés de creació del disc s’haurà vist molt afectat pel confinament derivat de la pandèmia però, finalment, el viatge arriba a bon port i gairebé un any després The Deep Between Two Souls veu la llum de la mà de The Fish Factory.

Tot escoltant el disc de Torque, The Deep Between Two Souls:

Més enllà dels entrebancs que la pandèmia hagi posat al naixement de l’àlbum, el cert és que a The Deep Between Two Souls trobem 10 cançons d’acurada producció que sonen al que Torque volen, Hard Rock de tall melòdic.

El timbre de veu de Pedro Torque és tremendament suau, gairebé femení, dotant a les cançons del disc un to tremendament melòdic que copsem només prémer el “play” i començar a sentir Straight To Your Heart, la cançó que, al capdavall, potser ha esdevingut la meva preferida del disc.

El senzill que Torque va presentar poques setmanes abans de la sortida del disc, Here I Am, és la que sona a continuació. Efectivament, probablement és la cançó que “més sona a single” de tot l’elapé, quedant-se, no obstant, un pèl lluny de tenir aquella cosa que fa que un single soni a hit single.

Potser aquest aspecte, la manca d’un senzill colpidor, d’una cançó que em perforés el cap i s’hi estigués durant dies voltant pel cervell, és el que més he trobat a faltar de The Deep Between Two Souls.

Més enllà d’aquest detall important, el disc conté un grapat de cançons molt interessants. Una d’elles és Emma, una balada poderosa amb moments tranquils alternats amb passatges poderosos, excel·lents cors i, en opinió meva, la que té el millor treball vocal de Pedro Torque. En ella, estripa lleugerament la seva veu aportant una força que fa créixer la cançó ben amunt.

Els sons més americans els trobarem a My Addiction i Bye Bye, on el treball de guitarres, la melodia i es cors ens poden recordar a bandes com Poison, White Lion, Bon Jovi o similars.

Si volem escoltar les cançons més endurides del disc, The Neighbour o Sword Of The Stone són potser les millors representants. Ara bé, a The Deep Between Two Souls, mai estarem aprop d’escoltar Rock Dur (així en majúscules), essent la manca d’alguna cançó més propera al Heavy Metal quelcom que he trobat a faltar. Sens dubte, Sword Of The Stone és la que més s’hi apropa gràcies, entre d’altres coses, al protagonisme que hi agafa la guitarra.

En conclusió:

Pel meu gust personal, el debut de Torque, The Deep Between Two Souls, és un bon disc de rock melòdic en el que enyoro alguna cançó més canyera i/o més capaç de quedar gravada a la memòria més fermament. En ocasions vorejant el Pop, agradarà als que gaudeixen d’un rock sense excessiva distorsió, més interessats en la melodia que no pas en el solo de guitarra de torn.

Una ressenya de César Rojas.

Pots llegir aquesta ressenya en castellà al web The Sentinel

Aquí tens totes les ressenyes publicades a El Rock-Òdrom.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram i Twitter!

cesar rojas rockodrom

César Rojas

El Heavy Metal va entrar a la meva vida d'adolescent i me la va canviar. Avui segueix essent una afició que m'omple i m'ocupa temps. Entre altres coses, sóc el paio que porta això d'El Rock-Òdrom

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú