Trankimachine: Stress

29 jul., 2021 | Ressenyes

trankimachine stress

Trankimachine: Stress // Data de sortida: 1 Març 2021 // Segell: Rock CD Records

Introducció i context:

Els Trankimachine són un grup de la ciutat d’Albacete. Vila bressol dels internacionalment exitosos Angelus Apatrida però també d’altres grups d’abast més reduït com Centinela o de clàssics dels vuitanta com Zepo, també acull grups tals com els protagonistes d’aquesta ressenya que, entenc, són fonamentalment grups d’amics amb ganes de passar-s’ho bé.

La tria del nom del grup, Trankimachine, amb aquesta barreja entre el castellà més col·loquial i l’anglès, més la suma d’una píndola trencant-se i que corona el logotip del grup en clara referència a aquell medicament del que tots n’hem sentit a parlar, ens dóna una idea del to desenfadat amb que els quatre membres del grup (Santiago Barbero a la veu, Miguel Ángel Rueda i Felipe Sahuquillo a les guitarres i Francisco Muñoz a la bateria) deuen prendre’s la tasca a Trankimachine. Tal i com podem copsar a la relació de membres que acompanya la fulla promocional que acompanyava el CD, no s’esmenta la presència de baixista, tot i que al llibret s’hi anomena a Rubén Martínez categoritzat com a baixista de sessió dels Trankimachine. En conseqüència, desconec si en els directes del grup hi ha presència viva de baixista o porten les pistes enregistrades de casa, una pràctica que malauradament cada vegada sovinteja més.

Tot escoltant el disc de Trankimachine, Stress:

Tot i que quan se’m va oferir la possibilitat de ressenyar el disc de Trankimachine abans hauria pogut escoltar-me’l sencer via YouTube o similars, quan he de ressenyar quelcom m’agrada fer-ho el més virginal possible i no acostumo a escoltar més d’una o dues cançons abans de prendre la decisió.

En aquest cas, la cançó que aleatòriament em va sortir en fer la cerca per YouTube, va ser la que obre el disc, To fall and rise again, i que em va deixar molt bones sensacions. És una cançó molt de l’estil més rocker dels Judas, vuitantera, amb un riff encertat i un so dels que a mi m’agraden. Així doncs, de seguida vaig tenir clar que volia dedicar el meu temps lliure a escoltar amb l’atenció necessària aquest disc per fer-ne la corresponent ressenya posterior.

Malauradament, aquesta excel·lent sensació no s’ha vist confirmada amb el conjunt de l’àlbum. No he escoltat el seu primer disc homònim de 2017 i per tant no puc comparar la seva evolució, però la meva sensació és que a Trankimachine li cal definir el seu estil o, en altres paraules, decidir què vol tocar.

No és que jo sigui dels que creuen que un grup musical ha de seguir un patró fix sense moure’s ni un mil·límetre, ni molt menys, m’agrada la varietat dins dels discos i em causa recança qualsevol disc on tot sembla la mateixa cançó de principi a fi. Ara bé, en el cas d’Stress el que he percebut es indefinició musical.

Dit això, al disc de Trankimachine hi podem trobar gairebé de tot, des del podi ocupat per l’esmentada To fall and rise again, passant per Run for your life o una tercera amb un nom ben llarg, Odyssey about the five ravely brave warriors versus the one eyed ragging cyclops, totes tres cançons enormement gaudibles i amb un estil heavy rock ben definit, fins a d’altres que no només feien que semblés un altre grup qui sonava, si no que a més feien caure la sensació general de l’àlbum a un nivell massa d’aprovat justet.

En conclusió:

El segon disc de Trankimachine, Stress, m’ha semblat un treball amb massa ombres com per a poder dir, sense faltar a la veritat, que té bastantes possibilitats de ser un CD dels que agafen pols a la prestatgeria. Amb tot, les tres cançons abans esmentades estan realment bé i si aquests nois d’Albacete opten per definir el seu estil en aquella direcció i l’encerten, no seria pas una sorpresa inesperada trobar-me amb un disc farcit de bones cançons quan, en un temps, treguin el seu tercer treball. Restarem amatents!

Una ressenya de César Rojas.

Pots llegir aquesta ressenya en castellà al web The Sentinel

Aquí tens totes les ressenyes publicades a El Rock-Òdrom.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram, YouTube i Twitter!

cesar rojas rockodrom

César Rojas

El Heavy Metal va entrar a la meva vida d'adolescent i me la va canviar. Avui segueix essent una afició que m'omple i m'ocupa temps. Entre altres coses, sóc el paio que porta això d'El Rock-Òdrom

La meva col·lecció de discos https://jebimetal-discos.blogspot.com
La meva manera de guanyar-me la vida https://comunica.barcelona

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú