VALKYRIA Indómito | Data de sortida: 23 Febrer 2024 | Segell: Maldito Records
Per a qui no conegui Valkyria, us els poso en context. És una banda que neix a Bilbao el 2014 que practica un poderós Heavy Metal melòdic, amb lletres en castellà al més pur estil de Warcry, Saratoga, Avalanch, Terra Santa, etc…
Després de molta feina dins i fora del local, 11 mesos després de la seva fundació, un mes de setembre Valkyria fa el seu primer concert com a banda.
Dos anys més tard, el febrer de 2016 enregistren el que seria el seu primer treball d’estudi titulat “Principio y fin” Un disc ple de ganes i il·lusió que veu la llum el 29 d’Abril d’aquell mateix any.
Després de 2 anys presentant el disc per diverses sales i compartint escenari amb grans bandes com Obus, Seventy Seven o Vhäldemar, pel juny de 2018 tornen a l’estudi de gravació per a donar forma al que seria el seu segon treball, Tierra Hostil, que veuria la llum a la tardor de la mà de Fighter Records.
La història es continua construint amb aquest nou treball anomenat Indómito, que han editat amb el segell Maldito Records. Un disc que va sortir a la llum al mateix temps en què va ser anunciat, donant-nos una agradable sorpresa als seguidors de la banda.
Aquest disc rebla el clau al seu so. Més agressiu i potent que el seu antecessor, amb unes lletres que se’t queden marcades, reivindicatives i plenes d’urpa, són protagonistes en les cordes de guitarra i de veu de Yeray Hernández, el seu cantant.
Haig de reconèixer que segueixo a la banda des de fa uns quants anys, quan els vaig descobrir amb el seu segon treball, i tenia moltíssimes ganes de tenir aquest nou disc a les meves mans. Són un dels meus grups predilectes en la meva col·lecció de discos, on el heavy metal i la desimboltura basca fan la seva aparició, tant en l’artwork del disc com en l’actitud que transmeten les cançons, passant per l’energia dels seus temes i, sobretot, unes lletres excel·lents. Un tros de banda, que busca el seu buit dins del metall patri.
Tot escoltant Indómito
Indómito comença amb “La cuna del silencio” que va ser un dels temes triats com a single. Té una base rítmica impecable i malbarata heavy metal pels quatre cantons. Una cançó on se’ns demana una mica de serenitat sota un món fràgil, que ens ens mostra la misèria i la destrucció en què ens trobem.
“Ave Inmortal” és una de les meves preferides, amb un riff molt potent en la seva obertura i amb la veu melòdica de Yeray. Parla del maltractament, on l’única esperança de la víctima és ser un ocell immortal i escapar a la recerca d’un altre destí, lluny de tota pressió.
“Siempre fuertes” té una melodia molt senzilla que et forada el cap només escoltar-la. Ens parla de la capacitat que tenim per seguir endavant i mantenir-nos drets malgrat tot per tornar a començar de nou i, com diu la cançó, reprendre el compte enrere per a riure’s del destí.
“Contracorriente”, un altre dels singles d’avançament, és una altra cançó amb una base rítmica molt potent, amb riffs que juguen molt amb la melodia del tema. Un temassu que parla en primera persona i que reivindica el lluitar contra vent i marea per a aconseguir arribar on es vulgui. A més compta amb un dels millors solos del disc.
“Espíritu indómito” segueix el deixant del seu antecessor, amb una obertura molt ben executada que dóna pas al riff de guitarra. A la part final tema hi ha una canvi on hi apareix Yeray gairebé en mode acústic, i que trenca sobtadament en un altre canvi per a recuperar la base del principi. Un tema brutal, on es parla de les persones que s’aprofiten d’unes altres, de com juguen amb el dolor i en treuen profit.
“Parte de ti” és la relaxadeta del disc que, si bé no es pot catalogar com a balada, sí que rebaixa les revolucions en comparació amb la resta de l’àlbum.
“Vive imaginación” és esquinçador. Té una obertura que va creixent, una tornada que t’agafa i no et deixa anar i el millor solo de guitarra del disc. Un tros de cançó.
“Cenizas de sangre” és un de les sorpreses del disc. Per moments em recorda a Tierra Santa pels característics riffs, i en el qual trobem la col·laboració de Carlos, cantant de Dunedain. Un tema que denota una gran èpica i que sens dubte és un altre dels temassus del disc.
“Zyklon B” és la que tanca el disc. Molt crua, amb la guitarra esquinçadora i mostrant l’agressivitat de la banda. Un tema ple de heavy metal que parla amb agressivitat de l’holocaust. El mateix nom de la cançó, fa referència al gas que utilitzaven els nazis per a matar als jueus en els camps d’extermini. Un tema cru, ple de ràbia.
Per Concloure:
Això és el que et pots trobar en el nou disc de Valkyria, nou cançons esquinçadores on hi descobriràs una banda amb moltes ganes de menjar-se el món, que ha vingut per a fer un pas més enllà a aquest estil i que sens dubte compta amb una gran producció. Sota el segell discogràfic que els permetrà portar el seu disc a les grans superfícies, sens dubte sentirem parlar d’ells en alguns festivals d’aquest estiu.
De moment, un dels millors discos de Heavy Metal de l’any.
Pots llegir aquesta ressenya en castellà a The Sentinel.
Hugo Martínez
Amant i col·leccionista de Heavy Metal en castellà. Als 13 anys vaig començar a comprar discos i amb el temps em vaig adonar que aquesta malaltia anomenada col·leccionisme s'apoderava de mi.
0 Comentaris