VHALDEMAR Sanctuary Of Death | Sortida: 9 Maig 2024 | Segell: Autoedició

Crònica publicada originalment en castellà a The Sentinel

Aquí totes les ressenyes d’El Rock-Òdrom

Són més de 20 anys de trajectòria, un bon grapat de discos, concert rere concert, festivals aquí, allà i més enllà, telonejant a bandes del millor de l’escena, estatal i forana. Un exemple d’aquestes bandes de pic i pala, lliurats a la música per la qual senten passió, el Heavy Metal. M’imagino que ja sabràs de qui estic parlant: els barakaldesos Vhäldemar.

Des d’aquella primigènia demo (o primer CD, no n’estic segur) que solia veure exposada a la barra de l’extint Pub Amnèsia, una timba heavy que va haver-hi a Toro (Samora), fins a aquest 2024 en el qual han publicat el seu setè disc d’estudi, ha passat prop d’un quart de segle. Un transcurs de temps en el qual la banda ha forjat un bagatge sòlid i indestructible que els ha portat a enregistar un dels millors discos de Heavy Metal de l’any en aquest país. Penso que no els anirà malament, tant en les vendes com en els directes que faran fora de les nostres fronteres, com per exemple al Japó, amb unes quantes dates ja tancades.

Liderats pel seu alma mater, Pedro J. Monje (guitarrista, compositor, productor…) i el seu company Carlos Escudero (cantant, lletrista i autèntic tità de directe) com a únics membres originaris, més el baixista Raúl Serrano, Jonkol Tera al teclat i Jandro Tukutake rere del set de bateria, es van ficar en els estudis biscaïns Chromaticity Studios, propietat de Pedro J. Monje, i sota la seva batuta han donat a llum a aquest poderós i brillant “Sanctuary Of Death”, que ha comptat amb col·laboracions com les del pianista Diego Zapatero (Mercury Rex, Melodius Deite), el teclista Pablo Sancha (After Lapse) o el guitarrista originari d’Indonèsia, Gavin Ledema.

Aquesta obra està composta d’onze temes, dels quals ja vam poder escoltar-ne un parell d’avançaments que ens deixaven entreveure la que se’ns aveïnava amb aquest “Sanctuary Of Death” que veia la llum el passat 10 de maig.

El primer cop d’autoritat el mostren amb el tema anomenat “Devil´s Child”, un dels dos avançaments esmentats anteriorment. Una fuetada de genuí Heavy/Power, arrencant amb un ritme lleuger del bateria Jandro Tukutake, acompanyat del baixista Raúl Serrano i impulsant-se cap al terreny on el mestre Pedro J. Monjo fa sonar la seva guitarra com ningú perquè Carlos Escudero comenci amb aquest sorprenent fraseig. Estic segur que el senyor Eric Adams (Manowar) dels seus millors temps et vindrà a la ment fins a avançar cap a unes tornades “gammarayeres” molt corejables, instal·lant-se al teu cap d’una forma que no seràs capaça de fer desaparèixer. Tot això acompanyat per una base rítmica que no dona respir, atacant novament Pedro J. Monje amb un solo per a acabar el tema amb un agut sec i punxant de Carlos Escudero. Estic convençut que aquest “Devil´s Child” està cridat a ser un d’aquests clàssics que no podran faltar en els seus concerts.

Amb “Dreambreaker” continuem en un incessant i batallador trot sonor on el teclat de Jonkol Tera es repta en duel amb la guitarra de Pedro J. Monje, delectant a tots els presents al combat. Una altra bona tornada de Carlos Escudero (per un moment, abans d’arribar a l’estrofa principal, em va recordar als Helloween d’Andy Deris), el qual és abrigallat d’uns cors suprems on ens deixarà un breu regust als pirates capitanejats per Rolf Kasparek (Running Wild).

“Deathwalker”, amb lletra de Jonkol Tera i un piano inicial embolicat en un espai apocalíptic, ens transporta a un ambient tenebrós i èpic, amb ritmes retronants que mariden perfectament amb les guitarres de Pedro J. Monje.

La cançó que dona nom a aquest disc, “Sanctuary Of Death”, després d’una èpica introducció dona pas a un tema amb molta força, carregat de melodia amb una altra tornada molt Power Metal, on novament es fa valdre aquesta combinació de teclats i guitarra, amb la col·laboració del teclista Pablo Sancha (After Lapse).

No tot en el disc està conformat d’aguerrits i galopants ritmes powermetal·lers. En “Forevermore” ens topem amb un mig temps més pausat però ple de sons èpics. Sona un solo de guitarra al costat d’uns riffs poderosos de Pedro J. Monje, tot acompanyat per la veu d’un excel·lent Carlos Escudero que s’emmotlla a l’exigència del tema.

Ja en l’equador de l’obra ens trobem amb un altre retorn al més pur so Heavy Metal. Efectivament, em refereixo a “Heavy Metal”, tota una declaració d’intencions on les guitarres del començament, amb aquesta melodia sublim (arrissant els pèls amb esgarrifança), els riffs encegadors, el solo incendiari al costat d’una tornada senzilla però efectiva, farà les delícies de tot bon degustador del metall d’aquests Vhäldemar.

Un dels moments més candents es troba a “Old King´s Visions (Part VII)”, el segon avançament que ens van donar abans de mostrar-nos l’obra completa. Tot un clàssic en la seva discografia i on aquesta part setena és inclosa en el setè disc i col·locada en la setena posició del tracklist de l’àlbum. Una burrada sonora amb una bateria i un baix galopant sense fre, uns teclats que et fan surar i amb tornades glorioses carregant el tema de moments molt èpics.

“Journey To The Unknown” continua en la glòria d’aquesta batalla metàl·lica, molt de Power, amb una contundent base rítmica unida a uns riffs esmolats que van empenyent al cim del regne, essent acompanyat de tornades grandioses que se t’instal·len al cap, un solo de Pedro J. Monje magnífic i un Carlos Escudero immens en totes les parts vocals.

I ara és on entra “Brothers”, el tema més emotiu d’aquest “Sanctuary Of Death”. Aquí s’aparten de les batalles èpiques dels seus textos amb una lletra obra del baixista Raúl Serrano en memòria de Manuel Monje, mort fa un parell d’anys i germà del guitarrista Pedro J. Monje, sent una persona molt vinculada i estimada en el si de la banda. La sorpresa es troba a la veu: en principi era un tema per a ser cantat a duo entre Carlos Escudero i Raúl Serrano, finalment sent únicament Raúl qui la canta. Personalment crec que li dona un caire especial. Potser no sona a Vhäldemar, pel fet que no sona la veu de Carlos Escudero, però aquesta tessitura més melòdica no utilitzada en la banda anteriorment sorprèn agradablement. Després em vaig assabentar que Raúl té per aquí una altra banda o projecte (Lebenback) on ja ha provat la part vocal. El tema en si és una passada, on el treball de composició de Pedro J. Monje és grandiós, amb unes guitarres de bon accés per a les oïdes i bons canvis de ritme, en un poderós tema de Hard melòdic que dona el punt de frescor al disc.

Els biscains tornen a la senda més Vhäldemar amb “The Rebel´s Law”, un tema amb tota la banda donant-ho tot i destacant novament aquestes guitarres de Pedro carregades velocitat i melodia ben portades, amb un Carlos Escudero recordant-me novament a l’Andi Deris dels nostres estimats Helloween.

Tanca aquesta obra la instrumental “The Last Flame”, composta per Pedro J. Monje (com tota la part musical del disc) i on a part de les genials guitarres del mestre també destaquen les parts de piano, executades per Diego Zapatero (Mercury Rex, Melodius Deite), un altre dels músics convidats. En resum, un delit instrumental que serveix per a cavil·lar sobre aquesta gran obra completa de pur i genuí Power / Heavy Metal. “Sanctuary Of Death” molt possiblement marca un abans i un després en la ja dilatada carrera d’aquesta banda, no deixant-te indiferent.

I què més dir-vos… només una petita apreciació: amb aquesta última edició del festival Zurbarán Rock de Burgos acabat de concloure, i en el qual van actuar grups de diversos quintals i de qualitat contrastada, unes més consagrades, altres menys, Vhäldemar ha estat una de les bandes incloses en el planter. Després del final del seu aclaparador concert em vaig adreçar directament cap al seu lloc de marxandatge per a comprar el seu nou disc, com el col·lega amb el qual vaig coincidir al començament del concert dels de Barakaldo i que més tard, ja al final del festival, tornés a veure ja vestint la seva nova samarreta adquirida en el festival amb la portada del “Sanctuary Of Death”. Per cert, vull destacar també el grandiós artwork per part de Darkgrove Design. Comento tot això per a donar-vos a entendre les positives sensacions que tinc amb aquesta banda i el seu nou disc, un reconeixement emergent que no ve per gràcia divina, sinó que és fruit de gairebé 25 anys de dur i constant treball que dona peu al fet que amb 7 àlbums continuïn produint nous clàssics en el seu repertori sumats als ja existents.

“Santuary Of Death”, un àlbum que atraparà a tots els amants del Heavy / Power Metal. Ja sabeu, com diu el seu crit de guerra… A muerteee!

Vols col·laborar a El Rock-Òdrom fent ressenyes, cròniques, entrevistes o el que et roti? Doncs escriu a hola@elrockodrom.cat

Segueix El Rock-Òdrom a Youtube, Telegram i Twitter!