Alicia en el metalverso és la seva nova criatura, una obra adaptada a la ja clàssica novel·la “Alicia al país de les meravelles”
Encara que haig de reconèixer que vinc del món Mägo de Oz, de les seves èpoques amb Finisterra i els dos primers Gaia, mai he estat una persona que detesti ni injuriï a la banda, ni els seus discos, però tampoc soc seguidor acèrrim com sí d’altres bandes del gènere, però sempre m’entra curiositat del nou que treuen.
El que sí que no m’agrada és com es gestiona Mägo de Oz a nivell intern, ni tot el rebombori que li donen. Tantes anades i vingudes, tants canvis de formació, declaracions i crítiques per una o totes dues parts, fa que el seguidor ja no se centri només en la música, si no en temes personals que res tenen a veure amb la seva música. Ara bé, jo no entraré en aquest jardí.
Aquest disc lògicament no és una excepció, i com ja és de costum ens trobem amb canvis en les seves files. La sortida de Manuel Ramil, Manuel Seoane, Patrícia Tapia i Zeta, són les baixes amb les quals ens trobem per a aquest nou àlbum.
També hi ha incorporacions: el retorn, de nou, de Jorge Salán a les 6 cordes, també s’uneix a ells el teclista Francesco Antonelli, de la banda “Against Myself” i, com no, la gran novetat que ha suposat una revolució ja no només en el disc, si no a nivell internacional: la incorporació de Rafa Blas, el guanyador del programa de “La Voz” i abans cantant de la banda “Nocturnia”, que ja va participar a la gira passada en l’absència de Zeta.
Rafa Blas, representa un dels grans al·licients per a aquest nou treball de la banda, ja que la seva veu, molt característica i a més amb el seu bagatge en projectes i bandes de metall, i com no, de la seva presència, fan que aquest disc sigui una cosa “nova”.
Tot escoltant ALICIA EN EL METALVERSO
En primer lloc parlem de la seva portada. Molt acolorida, potser per al meu gust s’allunya massa d’altres treballs, ja que es percep que semblen trets de dibuixos animats de la televisió dels 90, no m’acaba de convèncer. Lluny queden ja aquelles grans portades plenes de matisos i missatges, on Gaboni feia la seva màgia. En aquesta ocasió com d’ençà una pila de treballs, no han comptat amb ell. Una llàstima….
El primer tema és el que dona nom al disc, Alicia en el metalverso, amb una espècie d’obertura a mode d’intro amb una guitarra pesada acompanyada de les primeres frases de Rafa Blas com a cantant oficial de Mägo de Oz. Un tema amb moltes variants i canvis, amb un to bastant Heavy en alguns trams amb canvis a mig temps. El ja típic tema de Mägo, amb molts arranjaments, encara que el que més destaca és la durada de 12 minuts, quelcom que ja porten fent durant anys.
Per Concloure:
En definitiva, Alicia en el metalverso, fa les delícies dels nous seguidors de Mägo De Oz, però, com tot el que fan actualment, no serà gaire ben rebut per seguidors de primeres obres de la banda.
Un disc que no és que destaqui especialment per ser una de les seves millors obres ni de bon tros, però és un disc que està adaptat per als nous integrants de la banda, sobretot de Rafa Blas. Tot i que com ja dic, és més un full de presentació que caldrà veure com es comporta en propers treballs i serà quan s’assenti (o no pas) com a frontman de Mägo de Oz, encara que les comparacions i critiques seran sempre presents.
Malgrat tants canvis, sortides i vingudes, han sabut sortir del pas però veurem en un futur. Aquest Alicia en el metalverso és la nova obra de Mägo que, com no podia ser d’altra manera, presentaran a gran part d’Amèrica. Restarem amatents a com es comporten aquestes noves cançons en directe.
Hugo Martínez
Amant i col·leccionista de Heavy Metal en castellà. Als 13 anys vaig començar a comprar discos i amb el temps em vaig adonar que aquesta malaltia anomenada col·leccionisme s'apoderava de mi.
0 Comentaris