BLUTAXT 1 | Data de sortida: 29 Maig 2023 | Segell: Autoedició
Introducció i context:
Ara fa gairebé un any, vaig tenir el gust de fer una entrevista a en Santi Leal a la ràdio. L’excusa per a aquella agradable conversa va ser la recent sortida del seu darrer treball, un disc en directe anomenat Barcelona Concert i del qual n’havia escrit una ressenya setmanes abans.
Durant aquella entrevista vam repassar la seva trajectòria i, com no, vam parlar de Blutaxt. Va ser en aquella entrevista quan en Santi va anunciar, per primera vegada en un mitjà de comunicació, el retorn de Blutaxt.
Aquell retorn es va materialitzar per primera vegada sobre l’escenari el dissabte 8 d’octubre del 2022, durant la Festa Major del barri de Montbau, i dins el marc del desè aniversari de Rock Pels Xuclis, projecte que té com a principal objectiu fer d’altaveu d’AFANOC, l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya.
Aquell retorn de Blutaxt, banda nascuda al barri de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat el 1983 i una de les bandes de l’underground de la conurbació barcelonina més reconegudes, havia de materialitzar-se amb noves cançons per poder considerar-se un autèntic retorn.
Després de l’edició el 2021 per part dels segells Gadir Records i Héroes De Culto de El Poder Del Salvaje Metal, un CD que recollia les cançons de la banda editades en maqueta entre 1986 i 1990, la guspira va encendre de nou la flama de Blutaxt que culmina, fins ara, en l’edició del seu primer àlbum (per fi) anomenat simplement Blutaxt 1.
Amb els membres originals (i líders de la banda) Santi Leal a la guitarra i Luis Miguel Altisen a la veu, més les incorporacions d’Eric Rovira a la bateria (fill del bateria clàssic de la banda Santi Rovira) i Dani Soto al baix, els reviscolats Blutaxt tornen a la càrrega amb aquest disc de 10 cançons presentat en format disc compacte i vinil. Gran encert, atès que les il·lustracions de Mikel Román (mikelroman.com) bé mereixen ser observades en una mida més generosa que la que el llibret del CD pot oferir.
Tot escoltant Blutaxt 1.
Blutaxt 1 es mou entre el Hard Rock i el Heavy Rock i sona de collons. Ha estat enregistrat, mesclat, masteritzat i produït a Superictus Music pel Santi Leal, igual que amb els discos que el guitarrista ha tret sota el seu propi nom aquests anys. Aquest fet comporta dues coses: Una és la garantia de que el so estarà cuidat i l’altra que, inevitablement, Blutaxt 1 recorda molt als discos de Leal, sobretot al seu segon àlbum d’estudi Aquelarre Químico.
Depèn de com ho interpretem, aquest fet pot voler dir jugar sobre segur i mantenir el que ja funciona o, en canvi, no haver aconseguit distanciar-se prou del que ja fa (i bé) com a Santi Leal.
No obstant, que ningú no es quedi en la literalitat de les meves paraules. A Blutaxt 1 hi ha un factor diferencial molt important, determinant diria, que és la presència de LM Altisen a la veu. Coautor de totes les cançons del disc amb en Santi Leal, Altisen imprimeix personalitat pròpia a les deu cançons on, com no, el tractament de les melodies vocals adquireix un paper principal a l’àlbum.
En relació amb aquest aspecte, vull ressaltar la importància que tenen les bones tornades i els cors en un disc de Heavy Rock tan melòdic com aquest. És imprescindible el paper que juguen a l’àlbum i sens dubte un dels punts forts del treball.
Les lletres giren al voltant de la naturalesa humana, les relacions trencades, la supèrbia, l’esperança, la força o la il·lusió. En alguns casos de forma oberta a la interpretació del lector (del llibret del CD) i en d’altres només hi manca posar el nom del (o de la) protagonista en qüestió.
Les cançons que més m’han agradat són Dulce Caro Caroline, El Rey Del Alambre i, la que més, Resucitar Puede Ser Un Buen Plan, tant per la lletra com per la música. En ella Altisen i Leal ens deixen clar que el poder del salvatge metall reviu en ells i que ens anem preparant. I tant que sí!
En conclusió:
Si l’edició del CD que recollia totes les seves maquetes va rescatar-los de l’oblit de molts, Blutaxt 1 els posa de nou de plena actualitat. L’ànima de la banda de sempre, Altisen i Leal, Leal i Altisen, han reviscut Blutaxt amb un bon disc que sap donar continuïtat a la trajectòria que la banda de Bellvitge va aturar a principis dels anys 90. Ara només cal que la sort els acompanyi prou com perquè quedin absolutament convençuts de que aquesta resurrecció ha valgut la pena i que Blutaxt 1 sigui només el primer de tot un seguit de nous treballs del grup.
Molt aviat els tindrem a la ràdio perquè ens expliquin quins camins s’obren a partir d’ara, quan van pensar que ressuscitar Blutaxt era un bon pla i moltes coses més. Benvinguts Blutaxt!
Una ressenya de César Rojas
César Rojas
El Heavy Metal va entrar a la meva vida d'adolescent i me la va canviar. Avui segueix essent una afició que m'omple i m'ocupa temps. Entre altres coses, sóc el paio que porta això d'El Rock-Òdrom
La meva manera de guanyar-me la vida https://comunica.barcelona
Inolvidable la versió de Electric Eye que feien als seus concerts.
L’Altisen és un tio collonut amb el que vaig compartir estones a Ràdio Cornellà i a la revista Free Rock. I cantant és super versàtil i tot ho fa bé.
Quins anys de les nostres vides…
Moltes gràcies pel teu comentari Jordi!