CARESS: King Kong Caress

15 febr., 2024 | Ressenyes

caress king kong

CARESS King Kong Caress | Data de sortida: 12 Desembre 2023 | Autoedició

Ressenya publicada originalment en castellà a The Sentinel

Una Ressenya De Santiago Fernández.

Estem davant una banda nova, formada com una mena de spin-off de Ñu, ja que el seu nucli central està format per tres components que provenen de la banda de José Carlos Molina: Luis Calzada (guitarra), Óscar Pérez (bateria) i César Sánchez (baix), als quals s’uneix la veu de Emi “Taxisoul” de la Rosa (Gospel Factory). A més, aquest disc amb el qual debuten en l’escena rockera compta amb la col·laboració d’un altre ex Ñu com és el teclista Peter Mayr, a més del també teclista Pável Mora, el saxo de Pepe Rincón i el baix en alguns temes de Ricardo Tirado.

El resultat és una delícia per als qui gaudim del Hard Rock anyenc, amb l’aroma dels vells temps i un so setantes molt allunyat de la majoria de les produccions que es fan avui dia. Això fa que des de la primera escolta ens hi trobem còmodes, en territori conegut, amb uns temes que ens provoquen sensacions d’una altra època, aquella que a molts de nosaltres ens va enganxar al Rock.

A més, Caress no només camina per la senda del Hard Rock, sinó que la banda no dissimula el seu gust pel Blues, el Funk i el Soul, amb un treball espectacular de Luis Calzada, la guitarra del qual és protagonista durant tot el disc, juntament amb la veu de Emi “Taxisoul”, amb un timbre i estil setantes que s’adapta d’allò més bé a la concepció anyenca d’aquestes composicions.

L’escolta d’aquest disc és un viatge en el temps, a una època on el feeling era el més important i els discos reflectien com de crua ha de sonar una banda en directe. En aquest sentit, la producció d’aquest treball és conforme a la música que ens ofereix, amb aquesta so que ho embolica tot.

caress

Els temes són directes, crus i amb sentiment. Així i tot, Caress ens ofereix molt més que Hard Rock amb regust dels setanta, afegint a la seva proposta diferents elements que la fan encara més atractiva, com el breu passatge rapejat de “King Kong Caress” o els vents funkies de “Some Shit (That You Ain’t Got)” i “Cats”, passant per l’aroma a Red Hot Chili Peppers que desprèn “Retrofuture Man”. I, per descomptat, aquest tema de clara inspiració Hendrix que és “Sharp Eyed Girl”.

El disc conté també un grapat de temes tranquils, emocionals i amb molt de sentiment com l’apassionat “Liberty Blues”, amb uns solos espectaculars de guitarra i Hammond a càrrec de Luis Calzada i Peter Mayr, respectivament, així com la intensa balada bluesy “Dying A Little” (també amb l’aportació de Mayr) i la preciosa “Alone”, els teclats de la qual recauen en aquest cas en Pavel Mora, a les quals també es podria afegir la passional “Broken Arm”.

En definitiva, “King Kong Caress” és un disc que ens retrotreu a aquell Hard Rock dels ’70 que va establir les bases de tots els estils que van venir després i en el qual tants grups de l’època es van convertir en els grans clàssics. Tot això amb l’encant d’un grapat de temes inspirats, executats uns músics magnífics amb llarga experiència. Qui dóna més?

Després de la publicació del disc es va fer pública la sortida de César Sánchez, sent Ricardo Tirado el nou baixista. Espero que aquest projecte tingui un llarg recorregut, perquè, encara que sembli una contradicció, aquest estil anyenc és una bufarada d’aire fresc entre la majoria de produccions que surten a la llum cada any.

Vols col·laborar a El Rock-Òdrom fent ressenyes de discos, cròniques, entrevistes o qualsevol cosa que et roti? Doncs escriu a hola@elrockodrom.cat

Segueix El Rock-Òdrom a Youtube, Telegram i Twitter!

Santi Fernández "Shan Tee"

Col·laborador d'El Rock-Òdrom i director de The Sentinel

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú