CELTIAN Sendas De Leyenda // Data de sortida: 25 Juny 2021 // Segell: Maldito Records
Ressenya publicada originalment en castellà a The Sentinel
Afortunadament, el nostre Rock està replet d’excel·lents músics. Uns intenten tirar endavant amb els seus propis grups, llaurant-se un nom a poc a poc, i altres arriben al gran públic enrolant-se en les files d’una banda consagrada.
En el cas de Diego Palacio, el seu pas per Mago de Oz com a eventual flautista el va posar al mapa rocker nacional. Pertànyer a un grup de tant d’impacte, encara que el seu pas fos quelcom efímer, fa que el seu nom ja no sigui estrany per als qui seguim de prop l’escena rockera espanyola.
Acomplerta la seva comesa a la banda de Txus, Diego Palacio s’ha tornat a centrar en la seva pròpia banda: Celtian. En ella dona curs a la seva creativitat, amb un concepte musical encara més escorat cap al folk. Aquest grup va començar com a projecte instrumental amb un primer lliurament anomenat “The Druid’s Awaiting” a la qual va seguir “En tierra de hadas” (2019), ja comptant amb la vocalista Xana Lavey, amb qui el grup va fer un pas endavant molt significatiu que es confirma ara amb el seu tercer treball, “Sendas de leyenda”.
En aquest tercer lliurament, Diego Palacio s’encarrega de tocar flauta travessera, whistle i gaita, comptant de nou amb la dolça i bonica veu de Xana Lavey, un dels clars atractius del grup. A “Sendas de leyenda” també repeteixen Txus Borao (violí i bouzouki) i David Lenderoin (bateria), mentre que els llocs de guitarra i baix s’han renovat, comptant ara amb Sergio Culebras i Raúl Plaza, respectivament. A més, el disc compta amb dues col·laboracions de luxe, amb els teclats i orquestracions de Javi Díez (teclista de Mago de Oz fins fa poc, que ha anunciat la seva retirada per motius de salut) i la veu d’Israel Ramos (ex Avalanch, Alquímia, Amadeus) qui intervé en “Al otro lado del camino”, a més de ser l’artífex de la intro “La obertura del bosque”. A més, el disc està produït per Txus di Fellatio, demostrant com de vius estan els llaços de Diego Palacio amb Mago de Oz.
En general, “Sendas de leyenda” continua la línia marcada pel seu predecessor, “En tierra de hadas”: Folk metal amb moltes influències cèltiques i bones melodies que sonen molt agradables en la dolça veu de Xana Lavey. El seu timbre, suau i delicat, contrasta amb la instrumentació més potent, donant com a resultat el so personal que atresora Celtian i els diferencia de la majoria de grups del seu estil. Així i tot, em fa l’efecte que aquest disc conté un punt més de força i contundència, que converteix a “Sendas de leyenda” en el disc més dur de la carrera de Celtian fins al moment. En quant als textos, segueixen la mateixa línia que “En tierra de hadas”, és a dir, amb base en la mitologia cèltica, una cosa molt adequada per a l’estil musical que practiquen.
El disc és elegant i traspua bon gust. Escortats per una intro (“La obertura del bosque”) i una outro (“El espejo de la naturaleza”), tenim 10 temes en els quals es combina una instrumentació amb molta riquesa i l’excel·lent veu de Xana Lavey. En ells trobem talls amb empenta com a “Nueva era”, “Sendas de leyenda” o “Lágrimas de cera” i altres en els quals traspua el bon gust de les millors melodies folk com a “Hiedra”, “Magia de Luna”, “Dama natura” o “El hijo del ayer”, en el qual Xana Lavey canta amb una dolçor pròxima al pop.
Esment a part mereixen “Al otro lado del camino”, en el qual Israel Ramos (Avalanch, Alquímia, Amadeus) canta a duo amb Xana Lavey en un tema poderós i atractiu, la combinació de veus del qual està molt ben aconseguida, “Siempre seré tu estrella”, una bonica balada, dolça i romàntica, a la qual Xana mostra tota la tendresa amb la qual és capaç de cantar i “Eala”, un tema complex amb molts canvis de ritme que és un compendi de totes les bonances del disc.
En definitiva, Diego Palacio ha aconseguit amb “Sendas de leyenda” el millor disc fins a la data de la carrera de Celtian. La seva cuidada i rica instrumentació, la varietat temàtica al voltant del Folk Metal i la dolça i atractiva veu de Xana Lavey converteixen a aquest grup en un dels referents de l’estil.
Una Ressenya De Santiago Fernández.
Santi Fernández "Shan Tee"
Col·laborador d'El Rock-Òdrom i director de The Sentinel




0 Comentaris