DELALMA + ARGION + MYNTRA | Sala Garage Beat (Múrcia) | Dissabte 3 de Juny del 2023
Una crònica d’Hugo Martínez
El primer cap de setmana de juny a Múrcia, acompanyat d’un dia molt calorós, molts es queixaven de la ubicació i data d’aquest esdeveniment en una sala de concert com és la Garage Beat club, sala referència de la ciutat. No obstant, i com no podia ser d’altra manera, la gent no s’arronsaria per aquestes foteses i des de primera hora de la tarda ja hi havia gent esperant per a entrar a la sala.
Hi havia molta expectació per veure les tres bandes que aquesta nit presentaven cadascuna d’elles, coses especials. Primer MYNTRA, els de Conca, que van ser els primers a sortir a l’escenari. Quan jo vaig arribar estaven provant so. Són una banda molt jove i amb una molt bona projecció, amb només un disc sota el braç i que aquesta nit s’acomiadaven de la gira. Seguidament podríem gaudir d’una de les bandes del moment i que vaig tenir el plaer d’entrevistar minuts abans de la seva sortida a l’escenari: la banda asturiana ARGION presentant la seva nova criatura anomenada “LUX UMBRA”, i com no, el nou projecte del guitarrista Manuel Seoane, juntament amb Manuel Ramil i Ramon Lage, la seva nova banda anomenada DELALMA.

No passaven de les vuit i les portes ja s’obrien al públic. Només uns minuts d’espera i podríem gaudir del primer plat de la nit, els de Conca MYNTRA, que malgrat ser una banda relativament nova, no era la primera vegada que tocaven a la sala Garatge Beat club. Setmanes enrere ja havien tingut una primera trobada amb el seu públic, però aquesta vegada era quelcom diferent, ja que s’acomiadaven de la gira que els ha portat a recórrer diverses ciutats espanyoles presentant el seu àlbum debut “Génesis”, que podies adquirir en el seu lloc de marxandatge i, si així ho desitjaves, inclusivament signat.
Un disc que ha estat produït pel gran José Cano dels desapareguts Centinela. Un disc molt acaronat que reflecteix l’essència de la banda ja que, a banda de ser el seu primer treball, a part de ser la cartacde presentació, també marca l’estil i el camí que la banda vol portar, i així és… un disc que es va poder interpretar aquella nit gairebé íntegrament.
Com no podia ser de cap altra manera, se’ls veia molt emocionats. Primer per la gran rebuda i segon pel seu comiat de gira. Qui sap si estaran preparant ja el seu segon treball o simplement és un mini descans? La qüestió és que la banda ha vingut a demostrar el que sap fer i, en aquests mons, l’actitud i les ganes ho són tot.
Un directe molt treballat, un feedback excel·lent i uns temes amb l’urpa esmolada que fan que la banda engrandeixi amb cada tema. Estarem amaatents a futurs esdeveniments i segur que Múrcia i la resta de ciutats estaran encantats de rebre’ls. Un deu xavals, seguiu així.
Després del primer bolo de la nit, tocava canviar l’escenari. Un parell de cables, quatre pedals i dos platerets, feien veure el que se’ns venia a sobre i és que hi havia molta expectació per veure als asturians ARGION que, a més, no era la primera vegada que tocaven obrint per a DELALMA. Els de Seoane els han apadrinat com a teloners en diverses actuacions que tenen programades, però no els han regalat res. Els asturians han sabut treure’s les castanyes del foc i remar tots a l’una i, mostra d’això, és que han estat confirmats per als grans festivals estiuencs del territori espanyol, com el Z Live a Zamora.
És per això que hi havia moltes, moltes ganes de veure als asturians presentant el seu nou treball Lux Umbra. Se’ls veia molt còmodes, i a més amb un públic molt entregat que ja començava a omplir la sala i que corejava les seves cançons.
Què podem dir de la banda, supuren qualitat pels quatre costats, amb una posada en escena increïble i cançons molt corejades que el públic sap digerir amb facilitat. En el seu estil no és fàcil destacar, però ells ho estan fent, i la qualitat de cadascun d’ells és evident i notable. Ja no sols en el disc, si no en el directe. Una banda que està més que rodada i que sap el que vol. mostra d’això és l’entrevista que vaig tenir amb ells minuts abans del concert, on m’afirmaven el gran acolliment que està tenint el seu segon treball que ha sortit a la llum amb el segell Maldito Records, que ja va apostar per ells en el seu primer treball.
És per això que la banda fa un pas més en aquest petit grup selecte de bandes emergents.
Haig de reconèixer que mai els havia vist en directe i la veritat em van impressionar per l’entrega i la passió amb la qual agraden a la gent, ja no sols a dalt de l’escenari, sinó a baix, parlant i fent-se fotos amb cadascú que volgués acostar-se a ells.
Igual que deia sobre MYNTRA, seguiu així xavals. Sou el futur del metall en espanyol.
De nou passades les 22.30 de la nit, l’escenari abaixava el teló i hi havia temps per a prendre un petit respir entre concerts, per tot seguit gaudir el plat fort de la nit.
Puntuals s’obria el teló que ens feia veure el canvi d’escenari, juntament amb la pantalla projectat el nom del gran grup de la vetllada. DELALMA.
La intro que ja vam conèixer en el disc començava a sonar i, seguidament, els seus membres d’un en un anaven apareixent. I com no, el gran fundador del projecte DELALMA, Manuel Seoane, i seguidament l’home de la nit, el retorn als escenaris del gran Ramon Lage. Quin tipus més increïble i què enigmàtica la seva veu. Vaig tenir el plaer de parlar amb ell uns minuts després del concert i ni el mateix pensava que tornaria a trepitjar un escenari, ni estar al capdavant d’una banda. Que bo que el tinguem de retorn després de gairebé 10 anys sense pràcticament saber res d’ell. Recuperem a un dels més grans del rock/metall en espanyol.
Encara que no ho sembli, la banda tan sols portava cinc concerts a sobre. Molt poques dates per defensar unes cançons que poden en algun moment puntual, tenir alguna petita errada, però la qualitat de tots i cadascun fa que ni s’apreciï. Se’ls veia molt còmodes i Manuel Seoane molt somrient en tota la part del concert. Se’ls notava que hi havia ganes de mostrar al públic murcià el que aquests nous DELALMA volien ensenyar-nos i així va ser.
Una de les coses que més em va impressionar és el seu baixista Jesús Cámara. Mai l’havia vist en directe i la veritat és que és una molt bona elecció, a més s’encarregava de posar la vena més metàl·lica als temes, fent cors, amb inclusivament algun gutural, que molt lluny del que pot semblar, quedava estupendament. Un paio molt entregat en tots els temes.
Aquest concert podríem dividir-lo en tres parts. Els primers temes serien per als més “canyers del disc”. Seguidament una aturada per a ficar els temes més “suaus” i, per a anar acabant, els temes que van ser la seva carta de presentació, que van ser triats com a senzills per a la presentació de la banda i el seu disc debut, Cárcel de cristal.
Un dels moments més emotius de la nit va ser quan Ramón Lage va presentar la cançó “La última noche” en el qual explicava la història d’aquesta cançó, dedicada a una amiga seva que s’acomiada per sempre del seu marit, quan anava a morir. Un tema, que el mateix Ramón va dir que cada vegada que presentés aquesta cançó faria el mateix procediment per a recordar aquella persona que va marxar. Els pèls de punta…
Una de les coses que més s’esperava, és què triarien per a emplenar el setlist del concert, ja que, lògicament, amb un sol disc al sarró era lògic que toquessin tot l’àlbum sencer. Però la pregunta era, tocaran algun tema d’Avalanch?, Warcry?, Mago de Oz?, Adventus? Res d’això, ja ho tenien molt clar…. el tema triat va ser una versió de Wicked Game, de Chirs Isaak.
La banda, està ansiosa per veure què ve a l’estiu: molts festivals, moltes dates per a mostrar la seva primera obra i la gent molt ansiosa per veure què són capaços de fer aquests paios.
Sens dubte, tot això serà motiu perquè estiguem molt amatents del que ens ofereix tot l’entorn d’aquest projecte. Prometen prendre’s les coses amb molta calma, volen fer les coses bé, sense pressions i quan els vingui de gust, el que tenim per segur és que si tot el que surt és així, pagarà molt la pena.
Un parell d’hores abans de la presentació d’aquest concert, vaig poder entrevistar a Manuel Seoane, que ens va explicar tot el referent a l’actualitat de la banda. T’animo que escoltis l’entrevista, té moltes sorpreses que segur t’encantaran.

Hugo Martínez
Amant i col·leccionista de Heavy Metal en castellà. Als 13 anys vaig començar a comprar discos i amb el temps em vaig adonar que aquesta malaltia anomenada col·leccionisme s'apoderava de mi.
Vídeos de part de la meva col·lecció: https://www.youtube.com/channel/UC5Grfb7Bg9M13O7aEtCI35g
0 Comentaris