-En primer lloc, donar-vos les gràcies per accedir a realitzar aquesta entrevista i, com no podia ser d’altra manera, donar-vos l’enhorabona per aquest últim treball.

Però abans d’endinsar-nos en El Juicio De Osiris, anem al principi perquè la gent us conegui. Com neix Knights Of Blood i per què aquest nom?

Knights Of Blood neix com un grup d’amics que volia fer Heavy Metal i gaudir de la música que ens apassiona.
El nom al final va ser una conseqüència de no tenir ni idea de què faríem, ni tan sols sabíem l’idioma que faríem servir per expressar-nos. Finalment ens vam decantar pel que més ens identifica que és el nostre idioma natal.

– El 2017 vau treure vostre primer EP que es deia “Revolución” i que comptava amb 5  temes. Com va ser el procés d’inici de la banda, fins ja decidir enregistrar aquest EP? i com vau veure l’acceptació respecte a aquest primer treball?

Estàvem començant i érem uns motivats hahaha. Teníem ganes infinites, la il·lusió intacta barrejada amb la ingenuïtat que es té a aquestes edats, en definitiva una bomba. Al final crec que dins de les nostres possibilitats vam fer el que bonament vam poder i ens vam esforçar molt. La gent no va reaccionar malament, però clarament havíem d’aprendre moltíssim encara.

– Un any després vau decidir enregistrar el que, ara sí, seria el vostre primer àlbum de llarga durada, anomenat “Falsa Realidad”, que comptaria amb 11 temes editats.
Quan us vau adonar que era el moment de fer un treball amb millor producció i mitjans?

Doncs realment mai prenem, jo crec, decisions molt meditades. Tot anava naixent de manera natural i a això s’hi suma al fet que inevitablement també el pas del temps comporta un aprenentatge que es veu reflectit a Falsa Realidad.

En aquest treball prenem millors decisions però encara així sense pensar molt el que fèiem.

– Com vau veure l’acceptació d’aquest treball?

El Falsa Realidad va ser un disc bastant llarg i al meu parer molt millorable però és clar, les edats et fan precipitar-te en uns certs temes hahaha. Encara i així la gent ho va acollir bé i vam poder fer nostra primera gira més llarga i tocar en uns certs festivals que ens van fer molta il·lusió com el Zaidín Rock de Magrana.

– Gràcies a aquell treball, vau estar fent alguna petita gira i vau actuar amb bandes i artistes de renom com Isra Ramos o Zenobia entre molts altres. Com va ser l’experiència d’actuar al costat d’ells? Em consta que amb Zenobia, heu tingut alguna data més.

Sí, com t’he comentat, ens va donar moltes coses bones, la veritat. Estem agraïts.

– El 2020, desgraciadament poc abans del confinament, surt el vostre segon àlbum de llarga durada “El Lado Oculto”. Què suposa per a la banda aquest àlbum?

Un avenç tècnic i sobretot de maduresa en els nostres temes. Estem molt contents amb aquest treball però lamentablement se’l va menjar la pandèmia.

– Com va afectar a la banda que, després de tenir una projecció i amb un nou disc sota el braç, tot s’aturés per la feliç pandèmia? A una altra de les bandes de la vostra terra, Fausto Taranto, els va succeir quelcom semblant.
Què va suposar per a la banda aquesta aturada i com vau enfrontar la nova situació?

Ens va costar molt assimilar-ho i assumir-ho, però no ens quedava cap altra que acceptar la situació i que venien temps difícils per a la música. Crec encara estem nedant per a sortir a flotació d’aquell gran sot.

– Vau fer alguna cosa durant el confinament per a seguir actius? Vau continuar treballant en el projecte?

Vam intentar estar actius en xarxes i sobretot ens vam centrar en compondre el que seria el nou disc, El Juicio De Osiris. Era la nostra única sortida perquè érem conscients que El Lado Oculto seria molt difícil de remuntar.

– Després de tot allò surt el vostre últim disc d’estudi, el qual ja esteu presentant, anomenat “El Juicio de Osiris”. Aquí us mostreu sense embuts i doneu un cop a la taula en anunciar que seguiu aquí i que teniu molt per donar. Com es pren la decisió d’entrar de nou a l’estudi i presentar-nos aquesta nova obra?

Com sempre, ens deixem portar. Teníem ganes de composar i, encara que ens va costar moltíssim més que els anteriors treballs, ho enfrontem i ho hem fet, aquesta vegada sí, pensant cada pas que donem, meditant bé les decisions que prenem i sobretot posant la nostra música en mans de professionals que en saben molt més i dels quals hem après sense parar.

– Aquest últim treball només compta amb 7 temes, quan la resta havien sobrepassat els 10. Ens quedem amb ganes d’escoltar algun tema més, però, la pregunta és, algun tall s’ha quedat en el tinter?, Acostumeu rescatar temes descartats d’altres discos?

No teníem res més a explicar, com et dic ens va costar composar cada tema i li dediquem el temps suficient per a saber que cada cançó havia de ser un temasso. Avui dia no té sentit fer un disc de més de 10 temes.

– Una cosa que em crida molt l’atenció són les vostres portades. Es nota que hi poseu molta atenció tant a les portades com l’artwork de tots els vostres treballs, i això és alguna cosa a valorar, ja que els qui consumim música en format físic, a banda de comprar música, també comprem art, i això és una cosa que desgraciadament en alguns casos es perd.

Creiem que perquè un disc sigui escoltat has de veure la portada i pensar: QUINA COSA MÉS HEAVY! Moltes gràcies per reconèixer l’esforç.

Com treballeu l’art de les vostres portades, compteu amb algú o són collita pròpia?

La idea és nostra però, és clar, el dissenyador el porta al nivell màxim i per descomptat ens acompanya la seva opinió en la creació de la idea.

– Heu tret aquest últim treball amb la vostra companyia Duque Producciones que porta bandes de renom. Com sorgeix aquesta aliança i com és treballar amb aquest segell?

Sorgeix perquè els fem arribar el nostre primer EP. Des d’aquí es van interessar i es van bolcar amb nosaltres. La veritat que tenim moltíssim a agrair-los i treballar amb ells és completament increïble. Treballar amb Duque és conèixer realment com treballa una banda professional.

– Ja heu fet alguna data presentant el vostre nou disc juntament amb Nocturnia. Teniu més dates tancades?

Sí, tenim sorpreses molt interessants que estem desitjant compartir.

– Lògicament el vostre nou treball s’ha de presentar a totes les ciutats possibles, però encara suposo que és molt aviat per a saber-ho. Quin és el futur a mig/llarg termini per a la banda?, Heu pensat a treure material inèdit o enregistrar algun dels vostres concerts?

Ara mateix estem centrats en el present, en gaudir aquest disc al costat de l’anterior. Tocar i aprendre molt de l’escenari. No tenim ara mateix més objectius que el de tocar moltíssim.

Per a anar tancant l’entrevista, haig d’admetre que un servidor no coneixia a la banda, fins que em van proposar realitzar aquesta entrevista. Gràcies a això he pogut escoltar la vostra música i tenir-vos controlats en xarxes socials, per a no perdre’m res i per descomptat, estar amatent, per si tinc l’oportunitat de poder veure-us en directe. Així que haig de dir que ja teniu un altre fan per a les vostres files, i sobretot donar-vos l’enhorabona pel treball que heu fet i per la vostra manera d’entendre la música. Teniu molt a dir encara. Seguiu així Cavallers de Sang!
Si hi ha res de l’entrevista es queda en el tinter, aquest és el moment. Podeu acomiadar l’entrevista com vulgueu.

Caram, moltíssimes gràcies de tot cor. Ens alegrem que la nostra música t’arribi i la gaudeixis, al final és el més bonic que ens pot passar. Gràcies per l’entrevista, de debò!

Pots llegir aquesta entrevista en castellà a The Sentinel

Aquí tens totes les entrevistes d’El Rock-Òdrom.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram, YouTube i Twitter!