Entrevista a Astral Warrior

27 jul., 2021 | Entrevistes

astral warrior

Astral Warrior és la continuació d’Astral Warriors (amb essa final), grup osonenc de Heavy Metal amb una maqueta editada a finals del segle passat i que finalitzà la seva activitat l’any 2000.

Gairebé vint anys després, el seu guitarrista i cantant, Mia Campdepadrós, segueix l’estela del grup com Astral Warrior amb un excel·lent disc de Heavy Metal en català, Metalunya, que tot just acaben de començar a presentar en directe.

Els Astras Warrior vàren ser el nostre Grup Català de la Setmana a El Rock-Òdrom número 82. Avui, en una nova col·laboració entre El Rock-Òdrom i el projecte La Cataluña Metálica, publiquem aquesta entrevista qüestionari amb en Mia Campdepadrós que amablement ha respost les nostres preguntes.

astral warrior

1.- Localitat
Les Masies de Voltregà (Osona)

2.- Estil
Heavy/Power Metal

3.- Bandes similars-Influències
Gamma Ray, Freedom Call, Blind Guardian, Judas Priest, Accept, Sangtraït, Cardoner, LGP i… cada membre aporta lliurement les seves pròpies influències i gustos musicals, amb el propòsit de sumar (hard rock, punk, thrash i power metal). Humilment pensem que això ens pot donar una personalitat pròpia i un so distintiu, sense ànim d’inventar res.

4.- Fundació-Anys d’activitat
Any 2020 A.P. (abans de la pandèmia). Un any d’activitat amb moltes interrupcions…

5.- Membres passats i presents
El projecte Astral Warrior és l’evolució del trio de power metal del Lluçanès Astral Warriors (format per Mia Campdepadrós, Lluís Obiols i Ricard Mesquies) actiu entre els anys 1996 i el 2000).

Vint anys després, en Mia reprèn el projecte (Astral Warrior) amb la publicació del primer disc i es completa la formació actual:

– Mia Campdepadrós (veu i guitarra)
– José Antonio Romero (guitarra solista)
– Carles Puigventós (baix)
– Albert Amela (bateria)

6.- Material enregistrat i/o editat
Amb Astral Warriors: la maketa «Power Rage Agaisnt The System» (1997)
Amb Astral Warrior: Disc Metalunya (2020)

7.- Concerts més importants i/o bandes amb les que heu compartit escenari:
Amb Astral Warriors (1996 – 2000): Apertura del Xè Mercat de Música Viva de Vic, i festival Rockanès, festival de música del Lluçanès (edicions 1997 i 1998). Havíem compartit escenari amb Òs Pedrer, La Felació de Cupido, Batzac, Áspid, Rèkiem, Pau Riba, Manolo Kabezabolo, Miokardia…

Amb Astral Warrior només s’ha pogut portar a terme una actuació al bar Ceferino (Barcelona), compartint escenari amb Proyecto 422.
Tenim pendent l’actuació a la final del Concurs de Música de Badalona (que es va suspendre l’edició passada), en la que som finalistes en la categoria de millor grup en català.

8.- Escena metàl·lica a la vostra zona avui dia i en el passat.
La comarca d’Osona ha estat sempre una zona molt prolífica pel què fa a l’existència de grups de pop i rock, i això fa que sempre, més o menys, hi hagi hagut la vessant metàl.lica (i més radical) activa.
Actualment hi ha grups com els Strip (l’Esquirol) que han reprès les actuacions també després d’uns quants anys d’inactivitat. La llàstima és que en aquesta zona han anat desapareixent paulatinament les sales de concerts, llocs on era «relativament fàcil» poder acabant presentant-se en directe i anar tocant amb major o menor freqüència. La situació de pandèmia general ja ha acabat de limitar qualsevol possibilitat i els llocs on poder tocar s’acaben comptant amb els dits d’una mà.
Des d’Astral Warrior, però, com que considerem que la nostra aposta és molt potent, estem explorant i activant molt la presència a xarxes socials com a mitjà per eludir les limitacions culturals, socials o pandèmiques que hi pugui haver i continuar decididament amb el nostre projecte musical. El món i especialment la indústria musical ha canviat molt, en vint anys!
I al cap i a la fi nosaltres fem música perquè ens agrada i l’objectiu final és arribar al públic i poder-ho fer pel mitjà que sigui. Si és en directe, es clar, molt millor per tothom. Però ens hem de saber adaptar al què ens toca viure…

9.- Un bon record amb la banda.
N’hi ha molts, perquè ens hem ajuntat quatre tios apassionats per la música i amb molta sinèrgia i bon rotllo entre nosaltres, i això fa que tot flueixi. Crec que com a bon record recent estaríem tots d’acord en assenyalar la nit del nostre primer bolo, ja que es va poder veure aquesta sinèrgia a l’escenari. Portàvem molta energia acumulada i vam fer una actuació potent que ens va deixar a tots molt satisfets.

metalunya

10.- Una anècdota.
El nostre primer disc (METALUNYA) va sortir de fàbrica a finals de l’any 2019 i la previsió era, un cop format el grup amb els nous membres, fer la publicació i presentació a la primavera per a poder-lo començar a presentar en directes a partir de llavors. La data de publicació escollida va ser el 13 de març de 2020… i el single escollit des de feia mesos, curiosament, el tema «Virus d’amor»… El dia 14 de març de 2020 es va decretar l’estat d’alarma… No cal afegir res més, oi?

11.- El millor i el pitjor moment de la banda.
Semblarà un tòpic, però és veritat: de millors moments n’hi ha molts. El primer bolo va ser brutal, a tots els assajos hi ha molt feeling i això et fa sentir molt bé, els temes surten, ens entenem i hi ha molta complicitat entre nosaltres. Ens hem sabut adaptar a cada context i això fa que creiem que cada assoliment sigui un bon moment. Tirar endavant en aquestes circumstàncies és més difícil i fa que potser ho valoris tot molt més. Potser, per destacar, el fet d’haver signat contracte de distribució i trobar-te que, de cop i volta, el disc METALUNYA està disponible a tot el món és una fita important. Estem presents fins i tot en canals i mitjans xinesos i àrabs (i que ens fan impossible editar el perfil del grup perquè a les respectives pàgines web no s’entén res ni sabem en l’idioma que estan… hahaha).
El pitjor moment de la banda va ser quan es van començar a cancel.lar concerts que teníem previstos per la Setmana Santa del 2020. A més que el confinament ens va impedir molts assajos. Però tot i l’adversitat pensem que vàrem reaccionar amb decisió i energia i ens vàrem dedicar a obrir els fronts a les xarxes socials, on disposem de força material potent i on n’hi anirem penjant més.

12.- Situació musical d’exmembres de la banda.
Referint-nos a Astral Warriors, em consta que en Lluís Obiols (baixista) ha format part d’alguns altres projectes, però a hores d’ara desconec per on para. I en Ricard Mesquies (bateria) l’últim cop que vaig parlar amb ell em va confirmar que ja no tocava.
Pel que fa a Astral Warrior (2020) som els mateixos membres i esperem que aquesta situació duri molts anys 😉

13.- Astral Warrior és la derivació o continuació d’una altra banda amb un nom gairebé igual, Astral Warriors. Què va passar amb el primer grup? Per què no posar un nom completament nou a aquest projecte?
Potser és més la derivació musical i la continuació d’un projecte i desig personal. Com ja he indicat abans, Astral Warriors va ser un trio de power metal, cantant en anglès, que dins de les seves limitacions i el context de l’època varen aconseguir certa rellevància dins l’escena musical metalera comarcal. Teníem les coses força clares i moltes ganes de fer coses. Això ens va portar a editar la nostra primera maketa (P.R.A.T.S. – Power Rage Agaisnt The System) que va ser el nostre primer contacte amb l’enregistrament en estudi i en la producció musical. Més endavant vàrem enregistrar quatre temes més que havien de culminar amb l’edició del nostre primer disc, però que no van veure mai la llum i que ja representaven el so i la personalitat que buscàvem. Eren temes molt més tècnics, complexos, ràpids, contundents i melòdics, i amb una bona producció i lletres en anglès.
Varen ser diferents circumstàncies personals de cada membre que van portar a una inactivitat sobtada que ens va conduir a la separació. La dificultat per trobar-nos va anar fent que el projecte es refredés. I la incomunicació mata les relacions. Potser ara, amb les diferents opcions existents de comunicació virtual les coses haguessin anat diferent, qui sap. Però a l’any 2000 vàrem haver de prendre la decisió que vàrem prendre.
A nivell personal, però, com a compositor dels temes i de les lletres que teníem enregistrats i com que la composició pròpia de temes continuava, tenia el desig fervent de poder acabar el projecte encara que fos en solitari (d’aquí el singular Astral Warrior). Volia acabar gravant un disc on plasmar la música que feia anys que m’acompanyava i que continuava creant. Per aquest motiu entenc que podríem parlar de la continuació d’un projecte musical personal però amb una mirada en l’orígen (Astral Warriors). Per consideració als dos ex-membres vaig decidir que mai més utilitzaria el nom en plural.
Fins i tot m’atreveixo a dir que Astral Warrior és una evolució més «pro» d’Astral Warriors, amb més música, més experiència i coneixements, més tècnica i maduresa i amb un projecte molt més sòlid i consolidat. Han passat anys i ens hem fet grans… jejeje

14.- El nom del grup és en anglès malgrat empreu el català. Per què no “Guerrer Astral”?
En l’orígen amb Astral Warriors cantàvem en anglès. Llavors ens semblava que era la llengua «original» del rock i el metal, amb una sonoritat molt diferent al castellà i català. També volíem evitar l’encasellament com a «grup de rock català» o «grup de rock espanyol». A nivell compositiu personalment a mi potser m’és més fàcil fer quadrar expressions en anglès (segurament perquè he crescut escoltant molts més grups en anglès que en cap altre idioma i, de fet, el poc o molt anglès que parlo, escric i llegeixo el vaig aprendre d’adolescent traduïnt les lletres de grups de heavy amb un diccionari al costat…). També és cert que com que no és el nostre idioma matern sembla que pots dir qualsevol ximpleria i… sembla que sona bé! El cas és que amb la gravació del disc vàrem haver d’afrontar una decisió transcendent, perquè el disc ja és per sempre. El dilema era si continuar amb els temes en anglès o donar-els-hi una volta i emprendre el repte d’escriure els temes en català. Personalment m’agrada molt escriure lletres i això em suposava molta més feina, perquè el català em sembla més complex de quadrar amb frases amb sentit (almenys per a mi), però també obria la possibilitat d’expressar-se d’una manera més natural i espontània i canalitzar vivències reals, emocions i sentiments de veritat a través d’històries o petits contes plens de metàfores, de manera que cada tema té una base de realitat explicada amb més o menys amor o més o menys mala llet.

Realment ara estem molt satisfets de la decisió i ens és igual qualsevol possible encasellament. La música és un idioma internacional i ara mateix hi ha a l’abast de qualsevol la tecnologia necessària per a traduir les llestres a l’idioma propi amb més o menys rigor. A més, intentem que les nostres lletres siguin riques i de qualitat i que expressin realment el sentit de cada tema.
En contraposició, teníem el tema del nom del grup. La veritat és que és un nom que m’ha agradat molt sempre i que sintetitza molt l’esperit del projecte. La sonoritat en anglès també és diferent que en català. I la manera de mantenir un vincle amb els orígens i un petit record a l’anterior projecte era treure la lletra «s» del plural del nom. Com que reprenia el projecte en solitari va ser el més fàcil. També ja teníem el logo registrat com a marca, i amb tota la paperassa que cal fer ens feia molta mandra tornar a començar un procés administratiu… hahaha.

Pel que fa al nom «Guerrer Astral» me l’he apropiat pels meus projectes en solitari, també més vinculats a l’edició d’audiovisuals experimentals, idees que acaben alimentant el grup. Recentment he començat a experimentar en un perfil d’Instagram amb aquest nom, amb frases inspiradores, provocatives, sonoritats diferents amb cada guitarra, proves de vídeo i la vessant de destroyer version, on trec temes del metal amb guitarra i veu i provo moltes coses que després, al cap i a la fi, podem aprofitar en les produccions del grup.

15.- El vostre disc Metalunya va sortir el novembre de 2019. Quina ha estat la seva rebuda?
Si, com he avançat abans, la «sortida del forn» va ser el novembre de 2019. Des de llavors fins al gener de 2020 ens vàrem centrar en la formació del grup per defensar el disc en directe. La data de publicació i el començament dels directes era prevista per la primavera de 2020.
A falta de directes on poder-lo presentar, el «boom» ha estat arrel de signar el contracte de distribució digital. Sense fer gaire res de promoció (tot just la comencem a fer ara) ens hem vist sonant a més de vint països diferents i, amb la curiositat, que a Mèxic tenim gairebé cinc vegades més d’oients d’Spotify que a l’estat…
Les crítiques que hem anat rebent han estat molt bones i ens consta que està agradant bastant al públic. I això ens fa molt feliços, perquè creiem que, al cap i a la fi la raó de ser de qualsevol grup és el públic. I el feedback que estem rebent és boníssim!

16.- Quin és el pes d’en Joan Cardoner en l’atmosfera d’Astral Warrior?
Parlar d’en Cardoner i ser objectiu és una tasca impossible per a mi. És un dels meus millors amics i sé que el sentiment és recíproc. Jo sempre li dic que ell és el «cinquè Astral Warrior» i, de fet, ell també es pot sentir una mica pare musical del grup. Ens ha donat el què es necessita: temps, paciència, i ha posat tots els seus coneixements (que són molts) i experiència (que també és molta) a disposició del projecte.
Val a dir, però, que a nivell compositiu i de producció teníem molt clar allò que volíem aconseguir. Evidentment la nostra relació d’amistat i coneixença ha fet més fàcil que pogués captar on es volia anar a parar.
Hem compartit tasques de producció i crec que hem fet un bon tàndem; ens hem entès molt bé i hem aconseguit un fet que jo creia impossible en mi: sortir amb el disc sota el braç, escoltar-lo, i no voler canviar res! Pensa que mai quedo satisfet dels enregistraments ni de les pròpies maketes perquè intento millorar i optimitzar qualsevol tema. Suposo que li passa a molts compositors i creadors… I en Joan ha fet possible que subscrigui el disc METALUNYA de la primera nota a l’última.
Ell sap que a Astral Warrior ens agradaria molt seguir comptant amb ell com a productor, perquè és capaç de treure un so de metal que pocs més aconsegueixen i, si més no, a nosaltres és el què ens agrada.
A més, treballar amb ell és molt fàcil i aprens moltíssim. Ens hem entès molt bé i hem treballat amb molt bon rotllo i ens ho hem passat molt bé, que és el què realment acaba essent important!
A nivell d’enregistrament va voler contribuir amb el solo final del tema «Patrulla Astral MDCIX», que és una autèntica passada i que porta la seva empremta com a grandíssim guitarrista que és. Com a reconeixement a tot el seu suport, Astral Warrior li dediquem humilment una modesta versió d’un tema seu («No passaran», del disc Miracle), en versió «astralwarrioritzada».
És i serà sempre el cinquè Astral Warrior per haver confiat en el projecte i haver-li donat la seguretat, confiança i paciència que en el seu moment necessitava la humil maketa que li vaig presentar…

17.- Tot just heu tornat als escenaris després de molts mesos. Quines han estat les vostres sensacions?
Bàsicament moltíssima il·lusió de poder-ho fer després de tant temps reprimits. En teníem moltes ganes. A més, que cada bolo et serveix per auto avaluar el moment del grup i tots vàrem concloure que estem bastant «on fire» hehehe.
Vàrem sortir molt contents i satisfets i amb una bona acollida del públic. I ara tenim ganes de més!!!

18.- Quan podrem gaudir de noves cançons d’Astral Warrior? Esteu preparant nou disc? I si és així, per quan està previst?
Ara mateix estem en un moment creatiu molt bo i estem preparant força coses. Sense pressa i consolidant el projecte.
En el nostre setlist ja incloem dos temes nous: «Regal dels Déus» (una al·legoria de la història dels tres reis d’Orient en la visita al nen Jesús, que en realitat diem eren tres cavallers que li portaven de regal el material per construir guitarres elèctriques al Messies de Ferro i muntar una orgia de foc i metall hahaha); i «Metal·litzant» (una metàfora del nostre amor pel heavy metal que tracta d’una metamorfosi metal·lera, que està composat per en Jose, que és un compositor brutal).
A part d’això, tenim dos temes nous que ja treballem al local i que també va compondre en Jose i estem acabant de perfilar, dos temes més dels quals estem preparant la maketa i una nova versió «astralwarrioritzada» que ens agrada molt. Tenim material suficient per tornar a gravar, però com he dit no tenim pressa. Encara s’ha de rodar el primer disc i els tempos a nivell cultural han canviat molt.
Nosaltres seguirem treballant, que és el què ens agrada. Si que la previsió és que fins l’any vinent no hi hagi entrada a l’estudi, però qui sap… També tenim «mono» d’això hahaha.

EXTRA: Espai per dir el que vulguis.
Aprofitarem aquest espai per a demanar més suport a la cultura. Aquesta reivindicació segueix existint i especialment pel món del metal, que no ha deixat de ser una escena «underground». En vint anys (des d’Astral Warriors a Astral Warrior, no sembla que hagi canviat res). Hi ha moltíssim nivell a l’escena metàl·lica catalana i és inversament proporcional al suport de les institucions.
A més, un fet paradoxal que estem vivint és que en molts concursos o certàmens es premia la «joventut» (cosa que ens sembla perfecta, ja que creiem que està molt bé que els joves talents tinguin el suport que nosaltres, quan érem joves músics, no vàrem tenir). Però ens sorgeix un dubte en relació al criteri que s’utilitza quan es parla de «grups joves». Un grup format fa un any, és un grup jove? Que els seus integrants tinguin una mitjana de quaranta-cinc anys fa que ja no siguin un grup jove? Un grup format per noies o nois de divuit anys, amb estudis de conservatori des dels cinc, sí que és un «grup jove»? Potser valdria la pena donar suport a la música i la creació sense distincions, no?

D’altra banda, no seríem justos si no féssim un esment al gran creador i il·lustrador xilè Christian Ares, que és qui ens va fer el logo i qui va dibuixar la portada del disc. El podeu trobar a Instagram (@ares_caib) i veureu que és un autèntic crack! Volem agrair-li la passió amb la que es va implicar en la portada i l’excel·lent comunicació que vàrem tenir, tot i no conèixer-nos personalment i fer totes les gestions on-line.

I per últim, volem agrair-vos a vosaltres el suport que doneu a la cultura d’aquí i felicitar-vos i esperonar-vos pel projecte de La Cataluña Metálica. És un autèntic plaer pels amants del metal trobar un refugi com el vostre i veure que si que hi ha qui dóna suport a projectes com el nostre. El heavy i el rock es porten a la sang i al cor, i mentre els cors bateguin ho faran a ritme de Rock. Moltes gràcies pel vostre suport!!

Qüestionari respost per: (Mia, veu i guitarra d’Astral Warrior)

Fes-te amb tots els números de La Cataluña Metálica al web de Micronauta Ediciones!

Pots llegir aquesta entrevista en castellà a The Sentinel.

Llegeix o escolta més entrevistes d’El Rock-Òdrom.

Segueix El Rock-Òdrom a YouTube, Telegram i Twitter!

cesar rojas rockodrom

César Rojas

El Heavy Metal va entrar a la meva vida d'adolescent i me la va canviar. Avui aquesta afició em porta a dirigir El Rock-Òdrom.

https://jebimetal-discos.blogspot.com
https://comunica.barcelona

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú