EXESSUS Asynapse

1 nov., 2022 | Ressenyes

exessus asynapse

EXESSUS Asynapse | Data de sortida: 28 Octubre 2022 | Segell: Autoedició

Introducció i context:

Els qui ja em teniu llegit sabeu que una de les coses que més m’agrada fer quan rebo un disc i em disposo a fer-ne una ressenya és investigar una mica, sobretot quan (com era el cas) no tinc escoltat al grup protagonista.

Tot i que aquest àlbum dels Exessus, Asynapse, és el seu segon treball, el naixement de la banda barcelonina el trobo, segons Metal Archives, en un ja llunyà 2012. Cinc anys després, veu la llum el seu debut discogràfic amb un àlbum de Thrash Metal de la vella escola i força tècnic anomenat Time In Coma, disc al qual li he fet un parell de escoltes després d’haver-me atipat d’Asynapse, per comparar i copsar l’evolució de la banda entre aquests dos treballs als quals els els separen força més coses que els 5 anys que disten entre 2017 i 2022.

exessus asynapse

Tot escoltant el disc d’Exessus, Asynapse.

Enregistrat als Amplifire Studio de Bellvitge pel Gerard Rigau (veu dels Blaze Out, als quals vaig ressenyar el seu primer treball homònim del 2013), el primer que crida l’atenció en prémer “play” és que Asynapse sona molt bé. Time In Coma també es va enregistrar a Amplifire però el so resultant d’ambdós treballs és força diferent. El disc de 2017 ja sonava bé pel que havia de ser un disc de Thrash Metal de vella escola, però en el cas d’Asynapse la cosa ha anat més enllà.

Per començar perquè aquest ja “no és” un disc de Thrash Metal i punt. És quelcom més i la producció ha volgut anar de la mà d’aquesta evolució musical dels Exessus.

Sens dubte, a Asynapse hi ha Thrash. De fet, n’hi ha molt i segueix sent la base sobre la qual gira la música d’Exessus però aquests músics catalans han volgut anar molt més enllà en aquest nou treball. Potser als qui es van afeccionar a la música d’Exessus amb Time In Coma i esperaven una evolució en la línia del disc previ, el canvi els sobtarà i (potser) farà que Asynapse els faci arrufar el nas. En canvi, per als qui el nou àlbum ha estat la primera presa de contacte amb la música de la banda (com ha estat el meu cas), el disc els atraurà per la riquesa d’estils que s’hi entreveuen i per com aquesta riquesa comporta un conjunt de cançons molt variades i plenes de detalls.

Per exemple, disc dels Exessus, Asynapse, conjuga un treball vocal de l’Ivan Exe (veu i guitarra de la banda) on l’agressivitat i la melodia es donen la mà al llarg de totes les cançons. Podem passar de la força de No King a la dolçor de la cançó immediatament posterior, Paths, una de les meves preferides de tot el disc, que té una versió llarga (de dos minuts més) al tancament del CD i que és de les que millor reflecteixen la varietat musical de l’àlbum.

Strenght m’ha recordat a Pantera i alhora a Kreator i White Zombie, tot un terrabastall sonor que és una fàbrica de pogos.

La base rítmica, a càrrec del Gerard Colomer al baix i del Víctor García (ex dels thrashers Illusion i que no estava a Time In Coma) és compacta, tot un mur. Ho veiem en cançons tan dispars com Singular o No King, potser la més trallera de tot el disc.

Voyager és una altra de les que més m’ha agradat. Amb un inici que voreja la música Soul, la cançó va agafant embranzida a mesura que avança en un viatge per la galàxia. És potser la que més m’ha recordat a la il·lustració de coberta del disc, una portada de Pau Pujadas que ve mereixeria una tirada en vinil del disc.

El so de la guitarra solista, molt polit, de heavy clàssic, també m’ha agradat molt, tant a l’hora d’acompanyar a veu com en els moment trepidants dels solos d’en Ferran Monastell, malgrat que en aquest cas no sabria destacar-vos-en cap concret del disc. Sempre mola que n’hi hagi algun que et quedi atrapat al cervell però, sens dubte, valen molt la pena.

Cas a banda és el comentari que mereix Notes Of The Soul Part 2. El lligam entre Asynapse i Time In Coma el trobem en aquesta cançó. Al disc de 2017 hi trobem la primera part i les dues musicalment es donen la mà perquè el final de la primera part enllaça amb l’inici de la segona. Després, ambdues parts tenen aspectes similars i diferents entre sí però destaca per ser un bon exemple del canvi que hi ha hagut en la manera de compondre dels Exessus en el temps transcorregut entre Time In Coma i Asynapse i, també, en l’evolució del seu so.

Hi ha espai, fins i tot, per a detalls de música electrònica que escoltem a Welcome To The Hole, tot i que no deixa de ser un picada d’ullet ja que Asynapse és un disc de Metall de cap a peus. Que ningú no ho dubti!

De la temàtica les lletres, gairebé no us en puc dir res. La còpia promocional que Blood Fire Death em va fer arribar no conté llibret i el meu nivell d’anglès no em permet entendre el significat del que s’hi diu sense la possibilitat d’anar llegint la lletra de la cançó. Només de No King, de la qual n’han fet un vídeo per a Youtube amb la lletra de la cançó, he pogut saber que és un crit en contra del concepte de la monarquia, que ens ve a dir que no tots som iguals i que n’hi ha que gaudeixen de certs privilegis només per “tenir” la sang blava.

En conclusió:

El nou disc dels barcelonins Exessus, Asynapse, val la pena. Agradarà a aquells que gaudim del Thrash tècnic i alhora valorem la incursió en altres terrenys musicals dins un mateix disc o, fins i tot, d’una mateixa cançó.

Asynapse recull, segur, les diferents influències i varietats gustatives dels quatre membres de la banda que, posades en comú, donen com a resultat aquest bon conjunt de cançons que conformen l’àlbum, d’un Thrash ric que vol anar una passa més enllà.

Pots llegir aquesta ressenya en castellà a The Sentinel.

Una ressenya de César Rojas

Aquí tens totes les ressenyes d’El Rock-Òdrom.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram, YouTube i Twitter!

cesar rojas rockodrom

César Rojas

El Heavy Metal va entrar a la meva vida d'adolescent i me la va canviar. Avui segueix essent una afició que m'omple i m'ocupa temps. Entre altres coses, sóc el paio que porta això d'El Rock-Òdrom

La meva col·lecció de discos https://jebimetal-discos.blogspot.com
La meva manera de guanyar-me la vida https://comunica.barcelona

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú