HACHES La Vida Que Nos Pasa // Data de sortida: 24 Novembre 2022 // Segell: Brandder

Ressenya publicada originalment en castellà a The Sentinel

Ha passat poc més d’un any des del debut d’Haches amb aquell “Canciones para ti” (2021) que va servir com a presentació en societat de la banda. Aquell disc ens va permetre recuperar un grup nascut de les cendres d’aquells Metropolis VI que ens van deixar dos bons discos al principi del mil·lenni més orientats al progressiu, ara en una nova etapa més directa i rocanrolera.

En línies generals, “La vida que nos pasa” és la continuació lògica de “Canciones para ti”. Ens trobem amb la mateixa formació de músics, liderats pels germans Ortiz (Marcial com a cantant i Rubén a la guitarra solista), més els guitarristes Daniel Pereira i Manuel de la Font, als quals se suma la base rítmica formada per Daniel Fernández (baix) i Jorge Utrera (bateria). A nivell musical, aquest segon lliurament ens ofereix el mateix Rock And Roll fresc, directe i divertit del seu debut, amb cançons que s’enganxen i amb qualitat. Així i tot, malgrat les dues dècades transcorregudes i el canvi d’estil, es poden trobar semblances amb Metròpolis VI, alguns temes que podrien ser nexes d’unió entre totes dues etapes. Un bon exemple és “Las mentiras”, que a més d’una tornada de les que es queden al cap (senyal d’identitat d’Haches), té una bona dosi de complexitat ben entesa que la fa molt interessant.

I és que la cerca de tornades fresques i que es quedin és una constant de tot el disc. I en la majoria dels casos encerten de ple, fent de l’escolta del disc quelcom divertit que passa en un sospir, ja que els temes no es fan repetitius gràcies a una varietat en la composició que no és habitual en els discos d’un Rock And Roll tan directe.

El fet de tenir tres guitarristes no sobrecarrega el so en absolut, ja que una producció encertada aconsegueix col·locar cada instrument al seu lloc, enriquint el resultat final, cosa que després es trasllada amb facilitat al directe. Els solos són, en la seva majoria, responsabilitat de Rubén Ortiz, qui continua fent ús habitual del wah-wah, molt integrat en el seu estil. El fet de tenir tres guitarristes permet tenir moments molt interessants, com el solo de “Nada sale al revés” o la part central de “Volviendo a gritar”, un dels temes més destacats del disc.

Un dels senyals d’identitat d’Haches és la veu de Marcial Ortiz, qui porta a bon port les melodies de cada cançó fent de cadascuna una cosa especial. Sense símptomes de canvi des dels temps de Metròpolis VI, fa ja més de 20 anys, Marcial viu una segona joventut aconseguint transmetre a l’oient amb èxit el bon rotllo que generen aquestes cançons, entre les quals em quedo amb “Sin molestar”, “Creyendo en los sueños” i “Otra vida”, sense oblidar “Dibujando corazones”, que va sortir com a avançament del disc fa ja alguns mesos. Tots ells conjuguen totes les virtuts d’un disc que enganxa de principi a fi.

I, parlant de fi, el disc acaba de forma més acústica, tranquil·la i romàntica amb la balada “Nunca olvido”, en la qual deixen a un costat el Rock And Roll fresc habitual per a tancar aquest treball de manera sentimental, deixant molt bon sabor de boca.

El CD es presenta en un senzill format desplegable que conté un escarit llibret amb la llista de cançons, una foto de la banda i un text de benvinguda, més un codi QR que dona accés a un PDF amb les lletres de les cançons. Aquesta opció no és del meu grat, encara que suposo que la qüestió de limitar costos haurà prevalgut sobre l’opció d’incloure els textos en un llibret més extens i, per tant, més car.

Igual que va ocórrer amb “Canciones para ti”, la meitat dels ingressos obtinguts amb la venda de “La vida que nos pasa” aniran destinats a ajudar a l’Álex, un nen de 5 anys amb paràlisi cerebral infantil, per a ajudar econòmicament als seus pares en els cars tractaments que exigeix aquesta malaltia. Un bonic gest que els defineix com a persones, més enllà de la seva vàlua musical.

Ara només queda comprovar en directe si aquests temes enganxen tant a sobre l’escenari com en el disc. Basant-me en els concerts que vaig poder presenciar de la gira del disc anterior, aposto que serà així.

Aqui totes les ressenyes d’El Rock-Òdrom

Segueix El Rock-Òdrom a Youtube, Telegram i Twitter!