Hysteria – Rebelde

15 abr., 2020 | Ressenyes

Ressenya publicada originalment en castellà a The Sentinel

Cinc anys després de l’edició del seu debut homònim, la banda de Gandia (València) torna a la càrrega amb un nou treball, de nom “Rebelde”, demostrant que en aquest temps no s’han adormit sobre els llorers. En aquest segon treball trobem a una banda més feta, més madura, amb temes més treballats en un disc que compta amb un indubtable millor so que l’anterior, cosa que sempre ajuda a gaudir dels temes que ens ofereix.

Respecte a aquell debut de 2014, només ens trobem un canvi a la formació de la banda, el nou bateria Charlie Cloquell que acompanya als ja habituals Daniel Carmona (veu), Juan Tormo (guitarra), Enrique Picó (guitarra) i Gonzalo Just (baix).

Com dic, en aquest nou disc ens trobem als mateixos Hysteria corregits i millorats. Mantenen la seva passió pel Hard Rock, les seves influències del Sleazy (Guns ‘n Roses, Motley Crüe, Poison…) i el seu gust per la melodia, fent d’això un cocktail d’agradable escolta. La banda sona compacta i amb força, amb el major atractiu enfocat en les seves guitarres, amb un joc fantàstic de Juan Tormo i Enrique Picó. En el deure, no obstant això, continuem tenint en la veu de Daniel Carmona el punt amb major marge de millora. Fins i tot tenint bona entonació, el seu timbre virolat i una mica forçat no acaba de sonar rodó. Quant a la base rítmica formada per Gonzalo Just i Charlie Cloquell, res a objectar, sona compacta i precisa, dotant als temes d’aquesta força sempre necessària en un grup de Hard Rock.

El disc es mou entre temes on el gust dels quals per la melodia és evident com “Tienes el poder”, “Olvidó soñar” (llàstima de la veu massa forçada), “Síguelolo” o “Salir del agua”, al costat d’uns altres on la concepció del Hard Rock és força més contundent, com a “Sal de mi cabeza” o “Abducción”, així com “Rebelde”, que dóna nom al disc i que hi surt per partida doble, ja que apareix també com a bonus-track amb la col·laboració de Rebeca Montón, cantant dels valencians 4 Bajo Zero, qui es llueix en un duet amb Daniel Carmona.

També tenim una balada no exempta de força anomenada “Nostalgia” i un tema de pur sleazy angelí com “En cuanto apareces”, on les influències de Guns ‘n Roses i Poison són bastant més evidents.

M’he deixat en el tinter “Quédatelo tu” ja que em sembla el tall més fluix del disc, on només s’hi salva la tornada i el bon solo de guitarra. Està a les antípodes de les sensacions que m’han deixat temes realment brillants com “Síguelo”, amb una bonica i reeixida part intermitja i “Olvidó soñar”, els dos temes que més m’han agradat del disc juntament amb el desplegament d’energia que és “Rebelde”.

Sens dubte, Hysteria ha fet un clar pas endavant amb aquest segon disc. Encara els queden coses per polir, però poden (i deuen) sentir-se orgullosos del camí recorregut. Espero que la banda segueixi aquesta línia ascendent per a editar en el futur discos encara millors. Vímets tenen per a això.

Aquí tens la ressenya que The Sentinel va fer del seu disc debut.

Aquí tens la ressenya que El Rock-Òdrom va fer del seu disc debut.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram!

Santi Fernández "Shan Tee"

Col·laborador d'El Rock-Òdrom i director de The Sentinel

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *